mirador: espai elevat des del que s’observa un ampli panorama.
Però també, espai de la casa des d’on es contempla (MIRA AMB ATENCIÓ I INTERÈS) l’exterior.
mirador (ES); viewpoint (ENG)
Avui he rebut un correu que us reprodueixo. Gràcies aquest correu, en aquest correu estic escoltant en directe les dones d'Hondures
"Radio Internacional Feminista, las Petateras y activistas del Movimiento de Mujeres de Honduras, estamos convocando a medios de comunicación nacionales e internacionales, feministas y activistas por los derechos humanos de todo el mundo al Enlace Internacional Informativo Golpe de Estado en Honduras, desde las miradas de las mujeres, que se llevará a cabo el próximo miércoles 1 de julio a partir de las 9 am hasta las 6pm hora centroamericana.
Estaremos enlazandonos en vivo durante todo el día con feministas y luchadoras sociales que están siendo parte de la resistencia popular en contra del golpe de Estado, la represión y la cancelación de las libertades básicas en este país centroamericano. Usted puede participar:
Conectándose a la transmisión
Enlazando la señal y retransmitiéndola a través de su radio, programa radial o sitio web
La plataforma ha estat creada per un grup de dones vinculades amb l’esport femení en diferents àmbits i en les seves múltiples facetes que ha volen treballar en xarxa per tal d’aprofitar els coneixements i les experiències de les integrants. Per a fer-ho, compta amb el suport de la secretaria general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
Un dels seus objectius, no l'únic, és el d'incrementar la presència quantitativa i qualitativa de les dones en la pràctica de l'esport i en la gestió esportiva.
Esport i Dones també està interessada pel tractament de l’esport femení als mitjans de comunicació.
El número d'estiu de la revista DONES, editada per l'ADPC, dedica un article a la Plataforma amb el títol "Grans fites i petites passes", escrit per Silvia Majó.
Les transgressores
Moltes escoles, biblioteques i centres culturals i esportius de Catalunya ja han exposat la mostra itinerant ESPORTISTES CATALANES DEL SEGLE XX, produïda pel Centre d'Estudis Interdisciplinari de la Dona (CEID) de la Universitat de Vic.
La mostra contribueix a trencar el silenci i l'oblit amb que viuen les dones catalanes que han fet història en el món de l'esport. També de manera gràfica, vol que es reconegui la importància cabdal que les dones tenen i han tingut en el desenvolupament del mateix.
En aquesta exposició es dóna protagonisme a tretze dones que, amb el seu esperit aventurer de trencar mites i expectatives socials de gènere, han assolit gestes esportives extraordinàries. La majoria d’aquestes gestes i les biografies de les esportistes que es presenten en aquesta exposició són la constatació de l’existència d’una gran força de voluntat i capacitat de sacrifici. Aquesta força i capacitat es reflecteixen tant en l’ànim de superar els propis límits físics, com en el de trencar amb una sèrie de creences i mites que, durant dècades, han limitat enormement la pràctica esportiva de moltes dones.
Constatar els rècords esportius i explorar la perseverança d’aquestes dones per aconseguir-los en un context tan poc favorable com va ser el seu, és reconèixer la llavor original femenina en l’esport. És fer genealogia femenina en una activitat que durant temps, i encara avui en dia, costa fer-la pròpia del gènere femení.
Les 13 pioneres de l'esport femení a Catalunya a les que s'homenatja són
Que s'aturi la repressió ja! Fa uns dies, us donava a conèixer la campanya d'Amnistia Internacional. Avui, a través del darrer post de les amigues de CICATRICES TRANSGÉNICAS m'he assabentat de la campanya d'AVAAZ.org. El món en acció , per tal que s'aturi la repressió a l'Iran i que s'ajorni el reconeixement de qualsevol govern iranià fins que els dubtes relacionats amb el procés electoral s'hagin aclarit.
AVAAZ, que significa veu en diversos idiomes d'Europa de l'Est i d'Asia (també en farsí), vol recollir en un setmana un milió de signatures que faran arribar a tots els estats membres de les Nacions Unides, al Moviment de Països No Alineats i a l'Organitzacio de la Conferència Islàmica. La idea és combatra la falacia del règim de la República Islàmica de l'Iran de que darrera la critica a l'actual situació (només) hi ha els EUA i el Regne Unit amb una resposta internacional.
He cregut que també havia de donar-vos-la a conèixer.
Hola:
Millones de manifestantes iraníes enfrentan una inminente y violenta represión. Los líderes del régimen iraní se encuentran divididos respecto del uso de la violencia y cada pequeño acto de presión cuenta: necesitamos con urgencia que los gobiernos del mundo aplacen el reconocimiento a cualquier gobierno recientemente electo que utilice la violencia para asegurar el poder.
Firma la petición y reenvía este email: ¡juntemos 1 millón de voces contra la represión durante esta misma semana!
Vols explicar una història? Doncs, participa en el primer concurs de vídeos fets exclusivament per noies
El dilluns passat, Dones en Xarxa va presentar FEMITIC. FEMI (feminisme) + TIC és més que un concurs de vídeos. Els principals objectius de FEMITIC són:
promocionar l'accés de les dones a Internet (al nostre país hi ha més homes que dones internautes i, a més, la diferència de gènere augmenta en lloc de reduir-se)
visibilitzar els continguts digitals creats per dones.
Concretament, Dones en Xarxa s'ha marcat una meta ambiciosa. Vol aconseguir que mil dones es converteixin en creadores audiovisuals i que pengin la seva obra a la xarxa per a poder-la compartir.
Els vídeos han de girar al voltant del tema dones i internet.
El primer concurs de vídeos adreçat exclusivament a dones i impulsat per Dones en Xarxa
Ahir al matí vaig veure (per casualitat) el final de l'entrevista a Nazanín Amirian al programa "Els matins" de TV3. La tecnologia em/ens permet veure l'entrevista sencera
http://www.tv3.cat/videos/1331329
Mussavi no és un reformista, és un home de la República Islàmica, pertany al Consell d’Estat. Mussaví és un mal menor. La República Islàmica és una teocràcia i les teocràcies són incompatibles amb la democràcia. El poble però ha volgut donar-li una la ultima oportunitat perquè es reformi per dintre abans que s’enderroqui per fora. Iran no és Iraq; no permetrem una intervenció militar estrangera...
És una entrevista densa i intensa on parla d'internet, d'economia, de relacions internacionals... A mi m'ha ajudat a entendre moltes coses i a reafirmar-me en altres. Interessant!
Nazanín Amirian, periodista i escriptora, va ser expulsada d'Iran el 1983, quan Mussaví era primer ministre, i viu Catalunya.
Amirian és llicenciada en Ciències Polítiques i professora de la UNED.
En el seu web (http://www.nazaninamirian.es) trobareu els articles que està publicant a diferents mitjans sobre la crisi a Iran
L'ISLAM SENSE VEL Nazanín Amirian ha escrit, amb Martha Zein, el llibre "Islam sin velo", publicat per Ediciones del Bronce (Planeta). Les ressenyes diuen que les autores desmunten certes idees entorn el "món islàmic", un concepte que, des de la mentalitat occidental, sovint no té en compte les diferents realitats i acabo posant-ho tot en un mateix calaix. És un llibre escrit des d'un punt de vista laic, amb rigor i sentit de l'humor. Demà l'aniré a comprar
Amirian ha escrit molts altres llibres de temes diversos: "Robaiyat", "El cuentacuentos persa", "Mujeres sin hombres", "Kurdistán", el país inexistente" o "Al gusto persa".
És la foto d'una foguera de Sant Joan a Catalunya?
No. És una foto del چهارشنبه سوری (el dimecres de foc) i està feta a l'Iran. La Festa del foc té un origen antiquíssim, preislàmic i se celebra el dimecres abans de l'any nou iranià que comença el primer dia de la primavera. No cal dir que a la República Islàmica no els agrada aquesta festa!
Cercant informació per escriure aquest post, m'he topat amb la foto i he continuat cercant fins que he descobert el seu significat. Com que ahir era la revetlla de Sant Joan, he decidit incorporar-la. Entre altres coses, perquè ens mostren/demostren que no estem tan lluny!
Us ofereixo aquest vídeo i us recomano que el mireu. Només dura 90 segons, però diu tantes coses!
Precisament perquè el vídeo diu tantes coses jo en diré poquíssimes.
Mono de repetició: Persona, habitualment un infant, que no para d'imitar el que fan els altres o les persones grans
Doncs això, per lluitar contra el racisme, contra la violència domèstica, contra la intolerància.... hem de donar exemple amb el nostre comportament. Els nens i les nenes són "monos de repetició", fan allò que ens veuen fer
CHILDREN SEE, CHILDREN DO. MAKE YOUR INFLUENCE POSITIVE. El vídeo forma part d'una campanya de la NAPCAN (Australia's National Association for the Prevention of Child Abuse and Neglect), una entitat australiana de protecció dels infants.
Entrades
