Nos urgen personas voluntarias para contar muertos

Elsa R. Brondo

martes 26 de julio de 2011

- 25 de julio.- BOCA DEL RIO, Veracruz.- La reportera de Notiver, Yolanda Ordaz de la Cruz, apareció muerta la madrugada de este martes atrás de las instalaciones del periódico Imagen de Veracruz, ubicado en el fraccionamiento Jardines del Virginia, en Boca del Río. La periodista llevaba 48 horas como desaparecida.

- 25 de julio.- VERACRUZ, Ver.- Un saldo de al menos 2 muertos y 2 heridos, entre ellos una víctima “colateral”: una mujer que iba de la mano con una niña en la calle, se reporta luego de un enfrentamiento entre sicarios y fuerzas federales.

- 25 de julio. CIUDAD JUÁREZ Chihuahua.- Un enfrentamiento entre bandas rivales al interior del Centro de Readaptación Social para Adultos (Cereso), dejó un saldo de 17 personas muertas.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- La Dirección de Seguridad Pública Municipal ubicó los cuerpos sin vida de 2 hombres ejecutados con arma de fuego en el interior de una vivienda ubicada en la esquina de las calles J.J. Calvo y 70 de la colonia Cerro de la Cruz, al occidente de la ciudad.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Hombres armados rafaguearon la madrugada de hoy a un par de hermanos, tras lo cual uno de ellos murió minutos después en el hospital.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Un grupo de sicarios dio muerte a un hombre que circulaba por las calles Guillermo Prieto y Otumba en la colonia La Corregidora de Ciudad Juárez.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- Agentes de la Policía Municipal arrestaron a tres presuntos sicarios minutos después de que dieron muerte a un hombre e hirieron a un niño y a una mujer frente a la clínica 35 del IMSS.

- 25 de julio.- CIUDAD JUÁREZ, Chihuahua.- La Fiscalía General del Estado, dio a conocer el hallazgo de un hombre con severas huellas de tortura en la colonia Granjas de Chapultepec. Otro hombre más se encontró en las calles de la colonia Hermenegildo Galeana.

- 25 de julio.- MORELOS.- La Policía Ministerial dio cuenta del levantamiento de cuatro cuerpos en distintos municipios. Informaron que dos de ellos fueron asesinados de disparos de arma de fuego, el resto por armas punzocortantes.

- 25 de julio.- TORREÓN COAHUILA.- Un hombre originario de Chihuahua, que fue herido mientras estaba de paseo en esta ciudad, murió ayer en el Hospital Universitario. La víctima fue identificada como Miguel Ángel Alvárado Sáenz, de 49 años de edad.

- 25 de julio.- En DURANGO, tres hombres, Óscar Pulido Gutiérrez y Germán Pérez Torres, de 17 años; junto a ellos abandonaron el cadáver de otro hombre joven, cuya identidad no ha sido confirmada, fueron encontrados muertos este lunes en el municipio de Poanas, horas después de haber sido levantados por un grupo armado en el poblado La Ochoa. Fiscalía informó además del deceso de Daniel N., de 30 años de edad, quien murió por arma de fuego.

- 25 de julio- DURANGO.- Sobre la carretera libre al municipio de Guadalupe Victoria, a la altura del kilómetro 74, en el exterior del Bar denominado "El Tejanito", fue localizado un cuerpo del sexo masculino decapitado. La víctima vestía pantalón de mezclilla azul, cinturón negro y botas negras desgastadas.

- 25 de julio.- GUADALAJARA, Jalisco.- Con los ojos vendados y amordazado fue encontrado un hombre ejecutado en una barranca de la colonia Lomas del Paraíso, en el municipio de Guadalajara. El cadáver se encontraba al fondo de una barranca ubicada al final de las calles Vicente Acosta y Panorámica, en la citada colonia.

- 25 de Julio.- GUERRERO.- La Sedena reportó que seis personas murieron y cuatro más fueron detenidas tras dos enfrentamientos ayer lunes entre militares y presuntos delincuentes en municipios de la región de Tierra Caliente. El lugar del enfrentamiento fue el poblado de San Antonio de los Libres, municipio de Ajuchitlán del Progreso. Además, al revisar un vehículo, se encontró en su interior a una persona del sexo masculino sin vida, maniatada, amordazada y envuelta entre cobijas.

- 25 de Julio.- GUERRERO.- En otro hecho, en la cabecera municipal de Coyuca de Catalán, también en la región de Tierra Caliente, murieron dos personas, tras un enfrentamiento armado.

- 25 de julio.- CULIACÁN, Sinaloa.- Dos individuos fueron ejecutados con ráfagas de AK-47 anoche en un domicilio de la colonia Guadalupe Victoria. Uno de ellos fue identificado como Dionisio Rodríguez Cázarez. El otro se encuentra sin identificar.

- 25 de julio.- Fue localizada una persona “embolsada” sobre la Carretera Internacional y el camino que conduce a la comunidad de El Serrano, en el municipio de Guasave. Hasta el momento la identidad de la víctima se desconoce.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- La cifra de muertos encontrados en una zanja en el Municipio de Juárez se incrementó a 11. En un principio, las autoridades sólo habían reportado el hallazgo de dos cuerpos, sin embargo por la tarde la cifra aumentó. Los hechos fueron reportados alrededor de las 15:15 horas en un camino de terracería que comunica al rancho Palos Altos, en la Colonia San José, y en la comunidad conocida como Santa Lidia. Los trabajos en el área continúan por lo que la cifra de muertos podría ir en aumento.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Dos presuntos pistoleros murieron al sostener un enfrentamiento contra elementos del Ejército, en Santiago, a unos 40 metros de la entrada principal del Fraccionamiento Equinoccio Privadas.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- El reporte de dos hombres ejecutados movilizó a agentes de la Policía Ministerial a una comunidad ubicada en Santiago. Los hechos fueron reportados a las 21:10 horas en la comunidad El Ranchito, a la altura de El Yerbaniz.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- El cuerpo de un hombre sin vida envuelto en una manta con un mensaje fue encontrado a un costado de la Autopista al Aeropuerto, en Guadalupe. La víctima, quien aún no ha sido identificada, tenía entre 25 y 30 años, fue encontrada boca abajo y vestía playera y short.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Tres jóvenes, dos de ellos menores de edad, fueron acribillados por un grupo armado cuando se encontraban afuera de una tienda de abarrotes en la Colonia San Gilberto, en Santa Catarina. Los occisos tenían 13, 16 y 18 años, especificó una fuente policiaca.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Una mujer calcinada fue encontrada a un lado de la Carretera a Saltillo, en el municipio de García. Por las evidencias encontradas, según señaló una fuente, la mujer fue victimada en el lugar donde fue encontrado su cuerpo.

- 25 de julio. MONTERREY, Nuevo León.- Un hombre calcinado fue encontrado en el lecho del Río Santa Catarina, a la altura del Parque España. De acuerdo con las primeras investigaciones, la víctima fue encontrada boca arriba en medio de la maleza y se estima que permanecía desde hace unos tres días en ese lugar.

- 25 de julio.- GUANAJUATO.- Un hombre de 29 años de edad murió ayer por la mañana cuando era atendido en un nosocomio, luego de que se fue atacado con arma blanca en una calle que delimita a la colonia San Felipe de Jesús a la de León Uno. Los médicos del Hospital General Regional atendieron a Omar Rodolfo Ortega Pérez de 20 años de edad, con domicilio en la calle Galilea de la colonia San Felipe de Jesús, luego de que fue llevado a este lugar por sus familiares.

- 25 de julio. DF.- En la Ciudad de México, cuatro personas fueron baleadas, una de las cuales falleció, afuera de un domicilio en la colonia Magdalena Mixhuca, de la delegación Venustiano Carranza.

25 de julio.- en el Estado de México, un joven que recibió dos impactos de bala en el pecho falleció esta tarde.

Copiat literalment de MENOS DÍAS AQUÍ

MENOS DÍAS AQUÍ és un projecte col·lectiu que té per objectiu comptar les persones mortes per violència a Mèxic. Des del 12 de setembre de l'any passat han comptat 13.175 morts per violència. 

Perquè creuen que les víctimes tenen dret a ser recordades, a no ser un número, a existir.
Per això necessiten persones voluntàries, per a comptar les víctimes i intentar saber qui són, en quines condicions han mort i per quina raó.  Precisament allò que no fan les autoritats!

Porque al contar muertos uno renace, se reconoce vivo y da gracias por cada minuto de paz a su alrededor. Porque uno confirma que ninguno de los suyos ha muerto. Porque sin saberlo el contador de muertos se humaniza. Porque su enorme contribución al darles nombre y rostro es a sí mismo, a su conciencia y su calidad humana, a su propia lucha. Porque al participar en una labor como la que hacen los voluntarios de Menos Días Aquí, se vacuna contra la apatía, se sacude el miedo con el mismo miedo de ser él o uno de los suyos quien puede perder la vida. Karla Lotini, contadora voluntaria

Lolita Bosch

He conegut aquest projecte, que forma part de NAR. Nuestra Aparente Rendición, a través de Manolita (la de LES NOTIS, sí!). En un dels Clubs de Lectura que dirigeix, després de llegir Qui vam ser, van poder comentar el llibre amb l'autora: Lolita Bosch.

Al final de la vetllada, ens explica Manolita en el seu darrer article a DELTA, l'autora va parlar de la situació de guerra civil a Mèxic, de la versió que en llegim als diaris, on tot parla d’ajustaments de comptes entre exèrcit i narcos quan l’exèrcit és qui ha portat la guerra al carrer. Aleshores els va recomanar el Nuestra Aparente Rendición, el portal creat, gestionat i editat per ella.

Manolita introdueix una reflexió molt adient aquests dies que hem celebrat el 75 aniversari de l'alçament militar de Franco contra la República i l'inici de la Guerra Civil i que hem escoltat tants disbarats. Diu Manolita: com es pot escriure la història d’un país, pensar en una futura i imprescindible reconciliació, si enlloc no queda constància dels morts, del seu nom? Que ens ho expliquin aquí, on encara hi ha milers de morts en fosses comunes des de fa 70 anys i encara els busquen les famílies.

A mi, amb nocions del que passa a Mèxic i informació sobre els feminicidis (sobretot a Ciudad Júarez), la lectura del llistat de persones mortes en un sol dia (el 25 de juliol) i la crida urgent de cerca de persones voluntàries m'ha deixat commocionada. I no puc amagar que el fet que la llista comenci per l'assassinat d'una dona periodista ha agreujat la situació. He buscat més informació i aquí la teniu.

Yolanda Ordaz de la Cruz, la cinquena periodista assassinada aquest any a Mèxic

Yolanda Ordaz de la Cruz

El cos de la periodista del diari NOTIVEL va ser trobat el dimarts, degollat i amb signes de tortura, després de dos dies desapareguda. El procurador general de justícia de Veracruz, Reynaldo Escobar Pérez, ha assegurat que la seva mort no està relacionada amb la seva tasca de periodista i ha més que insinuat que Yolanda estava relacionada amb la delinqüència organitzada. "El gobierno de Veracruz condena el crimen y ratifica su decisión de investigar las causas del mismo, pero es fundamental dejar en claro que este tipo de hechos deplorables nada tienen que ver con el ejercicio de la profesión de periodista", ha declarat(sense aportar cap prova). Una versió que no comparteixen el seu diari, que exigeix la dimissió d'Escobar, l'Acuerdo para la cobertura informativa de la violencia, la Sociedad Interamericana de Prensa (SIP) o RSF, entre altres.

Increïble, inadmissible, ignominiós....

Els punts suspensius del títol són perquè, un cop llegit aquest post, hi afegiu els qualificatius que us semblin més adients.

Cercant una imatge per Tornem-hi, vaig ensopegar amb la imatge del sac de ciment amb que he començat. És un sac de Cementos La Unión,

Una gran estructura humana y técnica para fabricar todo tipo de cemento y hormigón, superando todos los estándares de calidad. Con dedicación, esfuerzo y experiencia conseguimos que nuestra empresa siga creciendo constantemente, para dar a nuestros clientes la mejor calidad y servicio (sic).

Cementos La Unión, amb seu a Riba-roja de Túria, presumeix del seu compromís amb la societat, amb la formació de nous estudiants i amb l'esport

Són compatibles aquests compromisos amb la utilització masclista de la imatge d'una dona en els seus sacs de ciment???
Què n'opineu?

LES NOTIS DE LA MANOLITA (estiu 11)

Us ho deia ahir. Intentaré recuperar la normalitat i tornar a escriure en el MIRADOR regularment.

Per fer-ho, que millor que editar i publicar les darreres NOTIS DE LA MANOLITA; les que corresponen a l'estiu.

Bona lectura!

NOVETATS EDITORIALS amb visió de gènere

- Isabel Allende publica El cuaderno de Maya (Plaza Janés) amb una protagonista jove que fuig de les drogues. Segons explica l’autora la va escriure per complaure els néts que volien una obra que els interessés.


- Mary Jo Bang publica Elegía (Bartleby Editores), un poemari escrit arran de la mort del seu fill de 37 anys per sobredosi. Partint de la mort recorda l’amor des de l’enfonsament. És el primer llibre que es tradueix d’aquesta autora a Espanya.

- Laura Borràs publica Per què llegir els clàssics, avui (Ara Llibres) una invitació a llegir els clàssics.

L'escriptori de Jane Gardam

- Jane Gardam publica El viejo juez (Salamandra) en traducció de Victoria Malet i Caspar Hodgkinson. El protagonista és un dels “orfes de l’imperi”, els fills dels alts funcionaris colonials britànics que els pares enviaven a la metròpoli per educar-los, encara que això els produís un gran desarrelament.

- L’editorial Altaïr publica Cinco viajes al infierno. Aventuras conmigo y ese otro de Marta Gellhorn (1908-1998), una periodista que va cobrir diversos conflictes com a corresponsal de guerra, interessant-se pel costat humà. Va estar casada 5 anys amb Ernest Hemingway i això la va convertir “en una nota al peu de pàgina de la vida d’ell” cosa que li dolia moltíssim.

Avui, 18 de juliol de 2011, fa 70 anys de la sublevació del general Franco i de l'inici de la Guerra Civil. Marta Gellhorn, Virginia Cowles i Barbro Alving van ser les principals corresponsals d'aquella guerra. Gellhorn escrivia per a la revista Collier’s
 

Article publicat el 17 de juliol de 1937

- Belén Gopegui publica Acceso no autorizado (Mondadori), on trasllada a la ficció els principals personatges socialistes actuals. El títol fa referència a la informàtica i hi trobem reflexions sobre el poder.

- Deborah Harkness publica El descubrimiento de las brujas (Suma de letras) en traducció de Julio Sierra on una bruixa que no ho vol ser fa la descoberta d’un manuscrit que la portarà a exercir com a bruixa. L’autora s’havia dedicat a l’assaig històric i aquest és el seu primer llibre de ficció.

- Imma Monsó publica La nit porpra (La Magrana), una novel·la per a adolescents i per a adults que segueixen aquesta autora, amb un personatge que fa primer de periodisme.

- Kate Morton publica El jardín olvidado (Suma de letras), una obra que transcorre entre els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial i La primeria del segle XXI, amb un secret de família com a fil conductor.

- Michela Murgia publica La acabadora (Salamandra) en traducció de Teresa Clavel. Una dona adopta una nena. Ella treballa com a modista, però també té una altra feina que està relacionada amb la fi de la vida.

- L’editorial Salamandra publica Los perros y los lobos d’Irene Némirovsky. La protagonista torna a ser una adolescent i el lloc és Ucraïna. Dos cosins queden atrapats en la força dels records del passat.

- Mónica Pérez publica Palabra de primera dama (LID 2010) que explica les claus del triomf de Michelle Obama.


- Lucia Puenzo publica La furia de la langosta (Duomo). Els protagonistes adolescents veuen canviar la seva vida d’un dia per a l’altre.


- Care Santos publica Habitacions tancades (Planeta) en català i en castellà, en traducció de la mateixa autora i d’Isabel Olid. Ens proposa fer un recorregut per escenaris de la Barcelona de primers de segle.

- Eulalia Vega publica Pioneras y revolucionarias (Icaria) on vol donar visibilitat a les dones llibertàries: qui eren, com van arribar a l’anarquisme, quin paper van tenir en els anys de la República i del franquisme? L’autora és especialista en anarcosindicalisme espanyol i professora de la Universitat de Lleida.

A l'esquerra, Eulàlia Vega

Premis

- Lindsey Davis, l’autora que de les aventures de Marco Didio Falco ha obtingut el premi Diamond Dagger, que atorga la Crime Writer’s Association mentre acaba de publicar Némesis (Edhasa). Davis acaba de publicar la vintena aventura del detectiu de l’imperi romà.

**********************************************

LLETRES DE DONES 

És el nom del club de lectura que començarà el proper octubre al Centre d'Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) de l'Ajuntament de Barcelona.

En aquest enllaç trobareu tota la informació.

Tornem-hi!

Masses coses... masses dies sense escriure al MIRADOR! Ara un cop el projecte LIFE COR ha arribat a l'equador i ha passat amb nota la visita de la Comissió (potser) podré anar una mica més relaxada i tornar als meus hàbits anteriors; escriure aquí és un dels que més he trobat a faltar.

Doncs bé, podríem dir que l'estada a Porto ha marcat un abans i un després; han estat uns dies agradables, com un preludi de les vacances.

No us parlaré de la ciutat encara que us recomano que si no la coneixíeu hi feu una visita.



ELS SACS DE CIMENT i l'atzar
Començar parlant de Porto ha estat una excusa per escriure sobre el treball de Cláudia Alemão. L'he conegut per atzar, a la botiga de la Universitat de Porto on estava ofertant els seus productes. Em van semblar bonics i interessants. Per això em vaig presentar, varem xerrar un moment i vaig demanar-li que m'envies un correu amb més informació.

La Cláudia és una experta en les 3R. Utilitza els sacs de ciment buits i els dóna nova vida.
Els renta, els pinta... i els transforma en bolsos,  moneders, barrets...

El resultat són obres com aquestes

Per cert, cercant informació per a escriure aquest post, he trobat un altre objecte fet amb sacs de ciment: una bossa per a l'ordinador


PROJECTO ALECRIM
Continuem amb l'atzar. Al costat de l'hotel, a la Travessa de Cedofeita, 28, hi ha una loja 3R, molt bonica, la seu del Projecto Alecrim (Projecte Romaní).
Segons les seves creadores, Marita Simas i Rita Dixo, es tracta d'un espai anti-consumista, basat en la idea de recuperar tot tipus de residus urbans. M'han explicat que volien disposar d'un espai per compartir objectes fets amb autenticitat. Fets a ma de veritat, amb un plus estètic i de pensament, i a partir d'objectes vells: a l'aparador hi han pintat la llegenda reduzir, reciclar e reusar.

Si la botiga fos a l'àrea metropolitana de Barcelona segur que formaria part del programa Millor que nou, 100% vell de l'Entitat del Medi Ambient.

L'atzar m'ha mostrat dos projectes que tenen a veure amb la meva feina i que estan fets per dones!

LA VOZ DE LAS MUJERES en la #acampadabcn

La acampada de la plaza de Catalunya anoche

A mediados de los años 70 del siglo pasado, cuando la eclosión del feminismo, muchas personas comprometidas con la lucha por la democracia y por un mundo mejor no compartían la idea de que las mujeres teníamos que organizarnos y luchar por nuestros derechos.
Estas personas, mayoritariamente hombres, pero no sólo hombres (había muchas mujeres que pensaban igual que ellos) no sólo no compartían la idea, sino que muchísimas eran incapaces de entenderla. No hablo de oído. Tuve un papel en el debate (y en la lucha) .
Han pasado casi 40 años. La situación de las mujeres ha mejorado mucho. Desde el punto de vista legal el cambio ha sido como de la noche a la mañana. En otros campos ha habido grandes avances. Sin emabrgo, queda mucho camino por recorrer para alcanzar la equidad de géneros.

Esta semana, tras las manifestaciones 15M, las plazas de muchos lugares de Catalunya, del resto de España y del mundo están llenas a rebosar de personas INDIGNADAS: hombres y mujeres, básicamente jóvenes, de muy diferentes procedencias y maneras de pensar que creen que, como dice una pancarta, juntas y organizadas podemos contra los mercados (bien, la pancarta literalmente dice: juntos y organizados).

Anoche estuve un largo rato en la acampada de la plaza de Catalunya en Barcelona #acampadabcn. Escuché una serie de intervenciones en la asamblea. No entraré a valorarlas, no es el objetivo de este escrito. Me sorprendió (o no?) que las voces de las personas que tomaban la palabra eran todas masculinas. Una única excepción: la voz de Camila, una niña que nos habló a los miles de personas que estábamos en la plaza (y además, lo hizo muy bien!).

LA VOZ DE LAS MUJERES A LA # ACAMPADABCN
@donesenxarxa ha publicado dos reportajes sobre el papel de las mujeres en la # acampadabcn.
Me han interesado porque me han permitido "escuchar" la opinión de algunas de las principales activistas de la red. De manera muy especial, el segundo reportaje donde responden a dos preguntas:

1. ¿Cuáles son las reivindicaciones? ¿Qué queréis? ¿Qué pedís a los gobiernos?
2. Es necesario que haya más mujeres portavoz en la #acampadabcn?

Aquí tenéis los enlaces a los reportajes: La voz de las mujeres en la #acampadabcn (19 de mayo) y La voz de las mujeres en la #acampadabcn2 (21 de mayo).
Permitidme destacar las respuestas a la segunda pregunta porque creo que de alguna manera enlazan con lo que decía al principio de este artículo y que deberían ser motivo de reflexión.

• No creo que sea relevante que los portavoces sean hombres o mujeres. Esta no es una guerra ni de ideas, ni de edades, ni de clases sociales, ni de nada, y mucho menos de sexos y continúa ... Tenemos que estar unidos. No somos ni hombres, ni mujeres, ni mayores, ni jóvenes, ni heterosexuales, ni gays. Somos el pueblo, todos uno. Nora Ferreiros @nferreiros

• En cuanto al tema de los hombres y las mujeres en las asambleas no puedo opinar demasiado, porque no he participado activamente en ellas, aunque el lunes por la noche estuve un rato en Pza. Cataluña y la gente estaba de asamblea y vi participación, tanto de hombres como de mujeres. Sí, he leído que un grupo de feministas que están en la acampada de Sol sufrieron una agresión lo cual, obviamente, me parece fatal. Esta es una reivindicación popular, de ciudadanos, en la que no tiene que importar ni tu ideología política, ni tu edad, ni tu condición, ni tu sexo. Y claro que es necesario que haya mujeres en las asambleas, todas aquellas que deseen participar deben de poder hacerlo, sólo faltaba. Sin embargo, todo el tiempo que he estado en Pza. Cataluña me ha parecido que había la misma implicación por parte de ambos sexos, la verdad. Carmen López @Lachicafriolera 

• Es verdad que los hombres tienen más protagonismo. Creo que se refleja en la acampada lo mismo que pasa en la sociedad. Berta Muntaner @bertamuntaner 

•  Los hombres son más activos en general para lleva la voz pero según he visto las mujeres son las que más ayudan en tareas de organización. Esther Lorente @sterdospuntocero 

• Hay diferencias evidentes. Las mujeres están más presentes en los temas de intendencia, han sido las que han organizado la mayor parte de la acampada, pero a la hora de hablar en la asamblea o en las comisiones son menos visibles. Paula Ustarroz @

• sí, los hombres son los que llevan la voz cantante en todo, aunque hay muchas mujeres que están muy implicadas. Anna Garcia @ annamorgana

• los hombres tienen más voz aunque haya mucha presencia femenina reivindicándose. Cristina Delgado @cristinadelgado

• Este movimiento está por encima del género y lo que nos debe unir es la lucha por resolver los problemas graves que tenemos como sociedad. Rebeca Conde @rebecaconde 

• La voluntad del movimiento es ser asambleario, por lo tanto lo que cuenta es que en la asamblea que se hace cada noche tome la palabra quien quiera, hombres y mujeres. Y no creo que haya mayoría o minoría en ningún sentido. Los portavoces, o como se les quiera llamar, tienen que existir porque no pueden hablar todos a la vez. Si son hombres o mujeres me parece tan poco importante como si se les llama portavoces o no. Lo importante es que las mujeres se impliquen, vayan y hablen en las asambleas y creo que lo están haciendo. Anna Brullet @annabrullet

¿Qué os sugieren estas opiniones?

LA VEU DE LES DONES a l'#acampadabcn

L'acampada de la plaça de Catalunya ahir

A mitjans dels anys 70 del segle passat, quan l'eclosió del feminisme, moltes persones compromeses amb la lluita per la democràcia i per un món millor no compartien la idea que les dones havíem d'organitzar-nos i lluitar pels nostres drets.
Aquestes persones, majoritàriament homes, però no solament homes (hi havia moltes dones que pensaven igual que ells) no solament no compartien la idea, sinó que crec que moltíssimes eren incapaces d'entendre-la. No parlo d'oïda. Vaig tenir un paper en el debat (i en la lluita).
Han passat quasi 40 anys. La situació de les dones ha millorat molt. Des del punt de vista legal el canvi ha estat com de la nit al dia. En altres camps hi ha hagut grans avenços però queda molt camí per recórrer per assolir l'equitat de gèneres.

Aquesta setmana, després de les manifestacions 15M, les places de molts indrets de Catalunya, de la resta d'Espanya i del món estan plenes de gom a gom de persones INDIGNADES: homes i dones, bàsicament joves, de molts diferents procedències i maneres de pensar que creuen que, com diu una pancarta, juntes i organitzades podem contra els mercats (bé, la pancarta exactament diu: junts i organitzats).

Ahir a la nit vaig estar una llarga estona a l'acampada de la plaça de Catalunya a Barcelona #acampadabcn. Vaig escoltar un seguit d'intervencions a l'assemblea. No entraré a valorar-les; no és l'objectiu d'aquest escrit. Em va sorprendre (o no?) que les veus de les persones que prenien la paraula eren totes masculines. Una única excepció, la veu de la Camila, una nena que va parlar davant dels milers de persones que érem a la plaça (i a més, ho va fer molt bé!).

LA VEU DE LES DONES A L'#ACAMPADABCN
@donesenxarxa ha publicat dos reportatges sobre el paper de les dones a l'#acampadabcn.
M'han interessat perquè m'han permès "escoltar" l'opinió d'algunes de les principals piuladores de l'acampada. De manera molt especial, el segon reportatge on responen a dues preguntes:

1. Quines són les reivindicacions? Què voleu? Què demaneu als governs? 
2. Cal més dones portaveu a l’#acampadabcn?

Aquí teniu els enllaços als reportatges:  La veu de les dones a l'#acampadabcn (19 de maig) i La veu de les dones a l'#acampadabcn2 (21 de maig).

Permeteu-me però destacar algunes de les respostes a la segona pregunta perquè crec que d'alguna manera enllacen amb el que deia al començament d'aquest article i que haurien de ser motiu de reflexió.

• No crec que sigui rellevant que els portaveus siguin homes o dones. Aquesta no es una guerra ni de idees, ni de edats, ni de classes socials, ni de res; i molt menys de sexes i continua... Hem d’estar units. No som ni homes, ni dones, ni grans, ni joves, ni heterosexuals, ni gays. Som el poble, tots un. Nora Ferreiros @nferreiros

• En cuanto al tema de los hombres y las mujeres en las asambleas no puedo opinar demasiado, porque no he participado activamente en ellas, aunque el lunes por la noche estuve un rato en Pza. Cataluña y la gente estaba de asamblea y vi participación, tanto de hombres como de mujeres. Sí, he leído que un grupo de feministas que están en la acampada de Sol sufrieron una agresión lo cual, obviamente, me parece fatal. Esta es una reivindicación popular, de ciudadanos, en la que no tiene que importar ni tu ideología política, ni tu edad, ni tu condición, ni tu sexo. Y claro que es necesario que haya mujeres en las asambleas, todas aquellas que deseen participar deben de poder hacerlo, sólo faltaba. Sin embargo, todo el tiempo que he estado en Pza. Cataluña me ha parecido que había la misma implicación por parte de ambos sexos, la verdad. Carmen López @Lachicafriolera

• És veritat que els homes tenen més protagonisme. Crec que es reflecteix a l’acampada el mateix que passa socialment. Berta Muntaner @bertamuntaner

• Els homes són més actius en general per porta la veu però que segons he vist les dones son les que més ajuden en tasques d’organització. Esther Lorente @sterdospuntocero

• Hi ha diferències evidents. Les dones estan més presents en els temes d’intendència, han estat les que han organitzat la gran part de l’acampada, però a l’hora de parlar a l’assemblea o a les comissions són menys visibles. Paula Ustarroz @infoviudas

• sí, els homes són els que porten la veu cantant de tot, encara que hi han moltes dones que estan molt implicades. Anna Garcia @annamorgana

• els homes tenen més veu tot i que hi hagi molta presència femenina reivindicant-se. Cristina Delgado @cristinadelgado

• Aquest moviment està per sobre del gènere i que el que ens ha d’unir es la lluita per resoldre els problemes greus que tenim com a societat. Rebeca Conde @rebecaconde 

• La voluntat del moviment és ser assembleari, per tant el que compta és que a l’assemblea que es fa cada nit agafa la paraula qui vol homes i dones. I no crec que hi hagi majoria o minoria en cap sentit. Els portaveus, o com se’ls vulgui dir, han d’existir perquè no pot parlar tothom a l’hora. Si són homes o dones em sembla tant poc important com si se’ls diu portaveus o no. L’important és que les dones s’impliquin, hi vagin i parlin a les assemblees i crec que ho estan fent. Anna Brullet @annabrullet
 

Què us suggereixen aquestes opinions?

LES NOTIS DE LA MANOLITA (abril 11)

Fa menys de 24 hores que acabo d'arribar d'una breu estada a Berlín, després d'un trimestre amb molta, molta feina que, entre altres coses, m'ha impedit escriure un sol article al MIRADOR aquest mes d'abril.
L'estada a Berlín ha estat interessant i reconfortant. Així doncs que després de desar la maleta, m'he posat cuita-corrents a editar les NOTIS de la Manolita. Veureu que van molt menys farcides d'informació complementària de l'habitual, però ho he preferit per a poder-les publicar-les abans de demà, Sant Jordi.

De la llista de més de 25 novetats que ens proposa la Manolita, deixeu-me que en destaqui dos: Si a los tres años no he vuelto i Y no fueron marujas. El motiu és personal. En el primer cas perquè l'autora reconeix que per escriure la novel·la és basa en la recopilació de testimonis de dones preses realitzada per Tomasa Cuevas; en el segón perquè la coordinació i edició del llibre és d'Olga Viñuales Sarasa.
Vaig compartir amb la Tomasa i l'Olga militància al PSUC i als inicis del moviment feminista. Els treballs de recopilació de la Tomasa, que va morir al 2007, és un referent inexcusable per al coneixement del paper de les dones en la lluita antifranquista. Amb l'Olga vam coincidir a l'Associació de Dones Universitàries.

Aquesta nit em pensaré el(s) que demà em compraré. La llista és molt suggerent.

NOVETATS LITERÀRIES

- Giulia Alberico publica Los libros son tímidos (Periférica), autobiografia d’una lectora sobre els llibres que l’han acompanyat al llarg de la seva vida.

- Jean M. Auel publica La tierra de las cuevas pintadas (Maeva), la sisena i darrera novel·la de la sèrie ambientada en l’època prehistòrica i protagonitzada per Ayla, una cromanyó que viu en un grup de neandertals. La primera, El clan del oso cavernario, es va publicar al 1980. Auel, que va néixer al 1939 a Chicago i va començar a escriure als 40 anys, ha venut 45 milions d’exemplars de les cinc primeres novel·les. Després de El Clan del oso cavernario, van seguir El valle de los caballos, Los cazadores de mamuts, Las llanuras del tránsito i Los refugios de piedra.

Cara norte

- Cecilia Bardají publica La perdiz blanca (Ediciones Libertarias), una història intimista en un poble del Pirineu als anys 50. Aquest és el primer llibre de l’autora que també és pintora i fotògrafa.

- Sylvia de Béjar publica Deseo. Cómo mantener la pasión y resolver las diferencias sexuales (Planeta). És una continuació de Tu sexo es tuyo. A Deseo, afronta la falta de desig o les diferències de desig entre les parelles.

Si el amor no hace que el mundo gire pero da sentido al giro, el deseo nos invita a que ese giro se repita una y otra vez


- Ana R. Cañil publica Si a los tres años no he vuelto (Espasa-Calpe) una història que passa a 1939 a la presó de Ventas, a Madrid, amb dues protanogistes. L’una és María Topete, directora de la presó de dones de Las Ventas i de la Maternal de San Isidro i  molt implicada en el robatori d’infants. L’altra és Jimena Bartolomé una presa que ha d’infantar.

Cañil, periodista, s'estrena com a novelista amb aquest llibre que va començar com un assaig sobre Topete (1900-2000), personatge que va conèixer en escriure La mujer del maquis (Premio Espasa de Ensayo en 2008) i escoltar el testimoni de mares, ex-preses de Ventas, que recordaven la seva duresa i crueltat.

De fet, Maria Topete (1900-2000), és l'executora de la doctrina del doctor Antonio Vallejo-Nágera que té per objectiu:

"salvar a los hijos de las rojos porque ellos no son culpables de la deficiencia mental de sus padres"

Cañil, en diverses entrevistes, explica les raons del canvi de gènere literari:

"Lo que comenzó como una investigación sobre María Topete, acabó en novela. Sorprendida por este personaje, llegó un momento en que necesité reinterpretar mis sensaciones"
 "Me di cuenta de que no podía seguir adelante con una parte de la vida de María Topete, porque me faltaban datos, vivencias aunque intuitivamente, con gente que la conoció podías interpretar, pero era alejarte del periodismo y de la investigación"

El llibre es basa en la recopilació dels testimonis de les antigues companyes de presó, recollits pel magnetòfon de Tomasa Cuevas, la Tomasa, durant els anys 70 del segle passat. M'ha agradat llegir que Cañil qualifica el treball de la Tomasa com d'un material de primera ma "por el que nunca le estaremos suficientemente agradecidos"

María Topete, primera de l'esquera (1943)

 

- Rosa Cullell publica El millor lloc del món (Amsterdam / Now Books en castellà). Són diferents llocs “millors del món” en diferents ambients, de ciutat o de camp... És el seu primer llibre, després d’una vida professional intensa on ha passat per la Caixa, pel Liceu o la CCMA, per exemple.


- Jenn Díaz publica Belfondo (Principal de los Libros). En un lloc aïllat del món, l’amo de la fàbrica és també qui pren les decisions que afecten els habitants de la població que depenen en tot d’ell. El llibre ha esta recomanat per CEGAL (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).

- Laura Fernández publica Wendolin Kramer (Seix Barral), les aventures d’una jove que es creu Súper Noia. Amb molt d’humor. És la segona novel·la de l’autora que beu en les fonts del còmic. La primera va ser Bienvenidos a Welcome.

- Lluïsa Forrellad publica L’olor del mal (Angle Editorial), una novel·la que transcorre a Roma després de la Segona Guerra Mundial, en un història que inclou assassinats, aristocràcia, tràfic de drogues, etc. L’autora, nascuda a Sabadell el 1927, ha estat molts d’anys sense publicar i ara ho fa de forma regular.

- Karin Fossum publica Presagios (Mondadori) en traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo. Forma part de la saga de l’inspector Konrad Sejer. A Presagios, un petit poble noruec es va transformant a mesura que avança la trama.

- Najat el Hachmi publica La caçadora de cossos (Columna/Planeta en castellà), on tracta el gran consumisme sexual efímer de la societat occidental, a través d'una protagonista que col·lecciona amants. És l’obra que segueix a L’últim patriarca, amb la qual va guanyar el Llull.

- Lumen publica Las furias de Janet Hobhouse (1948-1991) en traducció de Jordi Fibla. És una història de dones de quatre generacions que es comporten com les Erínies de la mitologia grega.

- Daphne Kalotay publica L’hivern rus (La Campana) en traducció de Xavier Pàmies. La subhasta de joies que vol fer una exballarina del Bolshoi du al present antigues històries d’amor i de traïció.

- Natascha Kampusch publica 3.096 dies (Ara Llibres/ Aguilar en castellà) en traducció de Núria Ventosa i Aïda Cunill al català, i de Carmen Bas al castellà. Hi explica la seva experiència de segrestada.

- Justine Larestier publica Mentirosa (Versàtil) en traducció de Sandra Bruna. L’autora, reconeguda en literatura juvenil, mostra una protagonista de 16 anys amb un secret feixuc.

- Rosa Montero publica Lágrimas en la lluvia (Seix Barral), una novel·la negra futurista, perquè està ambientada al Madrid de l’any 2109 i protagonitzada per una replicant, la detectiu Bruna Husky que està immersa en una trama d’abast mundial i una xarxa de traïcions.

- Jimena Néspolo publica El pozo y las ruinas (Los libros del lince). Un fotògraf torna a casa i ha d’afrontar la vida en solitari i assumir el seu passat.

- Catherine O’Flynn publica La vida en titulares (Seix Barral), amb un protagonista presentador de notícies a la televisió que té el costum d’anar als enterraments de les persones oblidades.

- Edurne Pasaban publica Catorce veces ochomil (Planeta), la seva història com a alpinista i lesdificultats que ha tingut per realitzar-la pel fet de ser dona.

- Maruja Torres publica Fácil de matar (Planeta), una novel·la negra amb el personatge de Diana Dial, sota el qual es veuen trets de l’autora. Torres confessa que el seu gran referent és Hitchok.

Fácil de matar

Maruja Torres

Crimen, denuncia social y humor desmelenado. La nueva novela de Maruja Torres, un cóctel explosivo.

- Ángeles Valdés-Bango publica El fracaso inevitable (Caballo de Troya), una història situada en una residència femenina que la  protagonista regeix en plena postguerra.

- Olga Viñuales ha coordinat Y no fueron marujas (Alibri Llibreria i Edicions Bellaterra). És el segon volum de la colecció Relatos. En aquest, 9 dones entre 55 i 70 anys que expliquen les seves històries de rebels front als rols de gènere durant la dictadura franquista.

Poesia

- Anna Aguilar-Amat publica Càrrega de dolor (Meteora), un poemari que destaca pel seu humanisme i humor.

- Queta Garcia publica Sirenes i bèsties marines (Arola Editors, un poemari amb gravats de Margarida Garcia Andreu. L’autora ha publicat novel·les amb les quals ha obtingut diversos premis. És també autora del conte Festa sota les Estrelles, publicat per Intermón/Oxfam.

- Dolors Miquel publica La dona que mirava la tele (Empúries), un poema riu des de la condició de poeta, dona i televident. 

Cuinetes

- Giuseppina Torregrossa publica Un dulce par de senos (Maeva). La primera recepta és Cassatelle de Santa Àgata, un dolç tradicional per al dia de Sant Àgata (5 de febrer). La recepta és una excusa per fer un recorregut per Catània i Palermo. L’autora és ginecòloga de professió i activista en la lluita contra el càncer de mama.

Premis

- Begoña Oro ha guanyat el Premi SM de Literatura Juvenil Gran Angular 2011, amb Pomelo y limón. El premi té un import de 50.000 euros.

Traspàs

L’escriptora Josefina Aldecoa va morir el 16 de març de 2011. A més de dedicar-se a la docència, amb la fundació i direcció del Colegio Estilo, a Madrid, es va dedicar a l’obra del seu marit, Ignacio Aldecoa (mort al 1969). La seva novel·la més coneguda és Historia de una maestra, la primera d’una trilogia on va mostrar la tasca dels i les mestres durant la II República.