Pàgines

dimecres, 3 de febrer del 2010

EUROPA i LES DONES: la presidència espanyola



En el marc de la Presidència Espanyola de la Unió Europea, demà començarà a Cádiz el Fòrum Europeu de Dones: Beijing +15.

El Fòrum Fòrum, que durarà dos dies, comptarà amb la participació de ministres i representants de tots els governs de la Unió Europea, del Parlament Europeu, de la UNIFEM i de les principals organitzacions de dones de l'estat espanyol i de la resta de la Unió Europea.

15 anys de Beijing
L'objectiu del Fòrum, que estarà presidit per la ministra d'Igualtat, Bibiana Aido, és analitzar i avaluar el grau d'acompliment per part dels països europeu de la Plataforma i el Pla d'Acció adoptats a la 4a Conferència Mundial sobre la Dona, celebrada a Beijing fa 15 anys. En el Fòrum es presentarà l'informe elaborat per la Presidència sueca (de moment només l'he trobat en anglès) sobre els avenços assolits i les dificultats que encara cal superar en matèria d'igualtat. El que s'aprovi al Fòrum conformarà la postura de la Unió Europea presentarà davant les Nacions Unides a començaments de març.

La igualtat a la UE: reptes i prioritats i Dones i presa de decisions són els altres dos temes que es tractaran al llarg d'aquest dos dies.

Caldrà estar alertes i analitzar les conclusions del Fòrum. El MIRADOR de les DONES desitja que les persones i institucions participants facin un bon treball.



La declaració de Cádiz
Avui, s'han reunit a Càdiz ministres, secretàries d'estat i representants polítiques a la Cimera Europea de Dones en el Poder. Fa poca estona han donat a conèixer el document que reproduïm a continuació
Recordando la I Cumbre de Mujeres en el Poder celebrada en Atenas en 1992, las declaraciones que se han sucedido en el ámbito de la UE y el actual Pacto Europeo por la igualdad entre mujeres y hombres, nosotras Ministras y líderes políticas de los Estados Miembros de la UE, reunidas en Cádiz, a iniciativa de los Gobiernos de España y Reino Unido, celebramos la II Cumbre Europea de Mujeres en el Poder,

Coincidiendo,

Que estos tiempos de crisis ofrecen una oportunidad única para el cambio, ya que la igualdad entre mujeres y hombres es una condición previa para el crecimiento sostenible, el empleo, la innovación, la competitividad y la cohesión social,

Que en 2010, la Comisión Europea renovará su compromiso de promover la igualdad, adoptando una estrategia que reemplace la actual hoja de ruta para la igualdad entre mujeres y hombres.

Que la Unión Europea aprobará una nueva estrategia de crecimiento y empleo para los próximos diez años,

Que se conmemora el XV aniversario de la Plataforma de Acción de Beijing,

Y que se han cumplido 30 años de la adopción de la Convención para la Eliminación de todas las formas de discriminación contra la mujer.

Constatamos que:

• La participación y representación de las mujeres en los niveles más elevados de responsabilidad y de toma de decisiones se mantiene en niveles muy bajos en todos los campos, pero particularmente en el ámbito económico, financiero y político.

• El aumento del nivel formativo de las mujeres no se ha correspondido con una presencia proporcional en los espacios de toma de decisiones, incluidos los puestos directivos de las grandes empresas y aquellos en los que se genera nuevo conocimiento.

• Este déficit de representación supone una pérdida del talento de las mujeres para la sociedad, sobre todo en el actual contexto de superación de la crisis económica y financiera.

• Las generaciones más jóvenes están reproduciendo comportamientos sexistas en los diferentes ámbitos de de la vida, como muestran los datos sobre violencia de género, sobre la discriminación en el acceso y promoción profesional, o sobre la discriminación en las retribuciones y la protección social.

• Ante el reto demográfico que representa el envejecimiento progresivo de la población europea, las responsabilidades del cuidado siguen estando generalmente en manos de las mujeres.

• Los estereotipos sexistas siguen determinando un comportamiento diferenciado de mujeres y hombres y favoreciendo situaciones de discriminación. Los medios de comunicación juegan un papel decisivo en esta materia.

• A pesar de los progresos en igualdad de género, es necesario continuar avanzando para conseguir una igualdad real para todas las mujeres y hombres.

• La celebración de cumbres como éstas son un importante mecanismo para avanzar en igualdad.

Declaramos que:

• La calidad de nuestras democracias requiere una participación equilibrada de mujeres y hombres en los espacios de representatividad y en todos los ámbitos y niveles de toma de decisiones.

• La violencia contra las mujeres es una violación de los derechos humanos e impide su pleno desarrollo personal y profesional.

• La participación equilibrada de mujeres y hombres es un elemento indispensable para consolidar modelos democráticos inclusivos apoyados en la innovación, en la solidaridad y en la sostenibilidad.

• El acceso de más mujeres a puestos de decisión política favorece la incorporación de la igualdad en todas las acciones de los gobiernos.

• El acceso de más mujeres a puestos de decisión económica contribuye a promover la igualdad de género.

• La igualdad entre mujeres y hombres no es sólo una cuestión de derechos fundamentales y de justicia social, sino que es también una condición previa para lograr los objetivos en materia de crecimiento sostenible, empleo, competitividad, excelencia científica y cohesión social.

• La rentabilidad de las políticas de igualdad entre mujeres y hombres se manifiesta en mayores tasas de empleo, más contribución al PIB, mayores ingresos fiscales, unos índices de natalidad sostenibles y mayor cohesión social.

• La discriminación en función del sexo es estructural y exige en consecuencia cambios estructurales y culturales en todos los órdenes de la vida.

• La igualdad entre mujeres y hombres, como ha demostrado la experiencia, es una respuesta sostenible para los retos del futuro, especialmente aquellos que hay que encarar en la próxima década.

Por ello, desde nuestra posición de liderazgo político en el plano nacional y de la UE,

• Nos comprometemos a trabajar para que los Estados Miembros y las instituciones de la UE aseguren una participación equilibrada de mujeres y hombres en todos los espacios de responsabilidad.

• Nos comprometemos a trabajar para que los gobiernos nacionales y las instituciones de la UE promuevan la corresponsabilidad de mujeres y hombres en el ámbito doméstico y de los cuidados, contribuyendo así a facilitar el acceso igualitario de mujeres y hombres a los puestos de responsabilidad y de toma de decisiones.

• Nos comprometemos a trabajar para que la igualdad de género sea una prioridad en las agendas políticas de los Estados Miembros y de la UE y a intensificar nuestros esfuerzos para identificar y abordar los obstáculos que dificultan, impiden o limitan la participación de las mujeres en los ámbitos de responsabilidad, en particular de decisión política y económica y de generación de conocimiento.

• Nos comprometemos a impulsar en nuestros Gobiernos e instituciones europeas la consideración de posibles cambios normativos, que incorporen la transversalidad de género, medidas de acción positiva, umbrales y metas que promuevan una participación más equilibrada de las mujeres y los hombre en los ámbitos político, público y económico.

• Nos comprometemos a trabajar para incorporar la dimensión de género en las respuestas frente a la crisis económica, financiera y de empleo, teniendo en cuenta el distinto impacto que ésta tiene en mujeres y hombres y para que ello se refleje en la próxima Estrategia 2020.

• Nos comprometemos a poner al servicio de la sociedad nuestra posición estratégica y nuestra experiencia para eliminar y prevenir todo tipo de discriminación.

• Nos comprometemos a explorar con las instituciones europeas y con los Estados Miembros la posibilidad de celebrar periódicamente próximas cumbres de Ministras y líderes políticas.

• Nos comprometemos a promover la igualdad de género en la Acción Exterior y en la Cooperación al Desarrollo de la Unión Europea.

• Nos comprometemos a apoyar la futura entidad de género de Naciones Unidas para avanzar en la capacitación de las mujeres de todo el mundo y respaldar a aquellas que se enfrentan con mayores dificultades.

Hacemos un llamamiento a los Gobiernos de los 27 Estados Miembros, a las instituciones de la UE, a los agentes sociales y económicos, a los medios de comunicación, a las instituciones académicas y científicas y a todos los hombres y mujeres, para que remuevan los obstáculos que impiden la plena participación de las mujeres en todos los ámbitos de la sociedad y su acceso y permanencia en los puestos de toma de decisiones, contribuyendo así a sociedades más justas, más iguales, más inclusivas y eficientes.

LO FIRMAN

Mª Teresa Fernández de la Vega Sanz
Vicepresidenta Primera del Gobierno, Ministra de la Presidencia y Portavoz del Gobierno

Bibiana Aído Almagro
Ministra de Igualdad

Beatriz Corredor Sierra
Ministra de Vivienda

Cristina Garmendia Mendizábal
Ministra de Ciencia e Innovación

Harriet Harman
Presidenta de la Cámara de los Comunes, Ministra para las Mujeres y la Igualdad

Angela Eagle
Ministra Delegada de Trabajo y Pensiones

Maria Eagle
Ministra Delegada para la Mujer y la Igualdad

Dawn Primarolo
Ministra Delegada para la Infancia, la Juventud y las Familias

Vera Baird
Abogada General de Inglaterra y Gales

Joëlle Milquet
Viceprimera Ministra y Ministra de Trabajo e Igualdad de Oportunidades

Edith Rauh
Secretaria de Estado de Igualdad de Oportunidades

Jana Matesova
Viceministra de Educación

Agnete Andersen
Secretaria de Igualdad

Nora Berra
Secretaria de Estado de la Tercera Edad

Mara Carfagna
Ministra para la Igualdad de Oportunidades

Sotiroula Charalambous
Ministra de Trabajo y Seguridad Social

Giovanna Debono
Ministra para Gozo

Gabriele Heinisch-Hosek
Ministra Federal de las Mujeres y de la Función Pública

Elżbieta Radziszewska
Plenipotenciaria para la igualdad

Gabriela Canavilhas
Ministra de Cultura

Elza Pais
Secretaria de Estado de Igualdad

Ljubica Jelusic
Ministra de Defensa

Anna Vitteková
Secretaria de Estado del Ministerio de Justicia

Katariina Poskiparta
Secretaria de Estado de Trabajo

Nyamko Sabuni
Ministra de Integración e Igualdad de Género

dimecres, 27 de gener del 2010

LES NOTIS DE LA MANOLITA (gener 10)


Quan al desembre vaig visitar el Festival Internacional de Reciclatge Artístic DRAP ART 09 i vaig veure aquesta obra, ho vaig tenir clar. Vaig fotografiar-la perquè aquests ocells que neixen de les pàgines d'un llibre encapçalessin les NOTIS de la Manolita del gener de 2010. La llàstima és que no us puc dir l'autoria; no trobo la targeta on ho vaig anotar.

Amb l'inici de l'any nou, he començat un projecte professional molt interessant però que m'absorbeix (energia i temps). És un projecte europeu que durarà fins al 2013 i que en una altra ocasió us explicaré. Serveixi aquesta petita introducció com explicació del perquè som a finals de gener i aquest mes encara no he escrit cap post.

La Manolita em va enviar les seves NOTIS el dia 19. Avui he decidit que no podia passar un altre dia sense publicar-les. Així que després de la concentració setmanal a la plaça del Rei per exigir la llibertat del Roque, l'Alícia i l'Albert, d'anar al super i menjar una mica, em dedicaré a ordenar-les i cercar imatges i informació complementària per a editar-les i publicar-les. Som-hi!

NOVETATS EDITORIALS

- Cara Black, que es dedica a escriure thrillers ambientats a París (ella és de San Francisco), ha vist publicat el seu primer llibre a Espanya, Asesinato en París (La Factoría de ideas). La foto pertany a Cara Black i es titula Café whith David.

- Maria Rosa Cutrufelli publica La ciudadana (Bookspocket) on novel·la els darrers mesos d’Olimpia de Gouges, la feminista que va defensar els Drets de la Dona durant la Revolució francesa i que va ser guillotinada per aquesta causa.

- Ester García Llovet publica Las crudas (Ediciones del Viento), un relat amb personatges que no saben on van ni d’on procedeixen.

- Irene Lozano publica Lecciones para el incorfomista, aturdido en tres horas y cuarto por un ensayista inexperto y sin papeles (Debate). Un intent de comprendre el món on vivim. O com diu el sotstítol La falta de ideas de la izquierda en la crisis actual.





Poesia

- Isabel Blanco publica Salmo de tu cuerpo (Sandemaya), un poemari amorós.






- Nuria Ruiz de Viñaspre
publica El pez místico (Olifante), poemes amb els que explica el seu món.
HOY encendería un cigarro
para demostrar al aire más blanco

que nunca fui un pez místico

fumaría fútil su forma fusiforme

–cuántas efes–

hasta convertirme grismente

en un ser humano menos extático

un ser antirreligioso nada arrebatado

un asexuado ahuecador del aire

Premis

- Anna Caballé i Israel Rolón han obtingut el premi Gaziel de Biografies i Memòries per Una mujer en fuga. Biografia de Carmen Laforet. Per fer aquesta biografia han fet una exhaustiva investigació, inclosa la seva correspondència amb editors com Vergès (Destino) o Lara (Planeta), que posa de relleu la seva capacitat per gestionar els seus drets d’autor, front a certa imatge de dona manipulada que es tenia de l’autora. També, expliquen els seus llargs períodes sense escriure i la seva tendència a la malenconia, així com el rebuig de l’èxit de Nada. Aquest premi el convoquen RBA i la Fundació Comte de Barcelona i està dotat amb 20.000 euros. El llibre sortirà publicat l’abril de 2010.


- Clara Sánchez ha guanyat el premi Nadal 2010 amb Lo que esconde tu nombre, una obra que tracta de la memòria històrica, a través d’una parella d’exnazis que viuen a la Costa del Sol. El premi està dotat amb 18.000 euros. La mateixa nit de Reis que s’atorga aquest premi es va fer públic el premi Josep Pla, que ha estat per la periodista mallorquina Llúcia Ramis, per Egosurfing, on tracta de les xarxes socials i les noves tecnologies. Aquest premi està dotat amb 6.000 euros.

Cinema
És a les cartelleres la pel·lícula "El erizo" de la directora Mona Achache , basada en la novel·la L’elegància de l’eriçó de Muriel Barbery.


dimecres, 30 de desembre del 2009

ELS i LES BATLLE: la meva família



Feia temps que ho volia fer, però ho anava deixant per a més endavant. Això d'avui només n'és el començament. No en conec tota la història, només alguns detalls. Part d'aquesta història es troba a diversos arxius.

Estic parlant dels Batlle, estic parlant de la meva família i de la seva història. Caldrà (potser quan em jubili) que em dediqui a cercar peces d'aquest trencaclosques que per a mi és la història dels Batlle. Una família amb un arbre geològic antic, frondós i robust, amb arrels al segle XI (l'arbre de la família Batlle és un dels documents que hauré d'anar a buscar als arxius, ja que s'ha extraviat el que ens havia regalat la família VIADER).

No ha passat el mateix amb el document escrit per n'Eduard de Batlle i Descatllar, un dels meus besavis, que reprodueixo i transcric. El va titular BREU ACLARACIÓ A AQUEST DOCUMENT (és refereix al "Privilegio concedido por S.M. CARLOS II, rey de las Españas a Juan Batlle del lugar de Parets del Ampurdán en el Principado de Cataluña. MDCLXXVIII" i en parlaré més endavant)

I ho faig, com diu l'Eduard de Batlle i Descatllar, no per aliment de vanitats ni grandeses, que sortosament el Món ja ha anat democratitzant-se sinó com a preciós record de tots els nostres benvolguts i dignes avantpassats.

Ho faig en memòria del meu avi, en Ramon Batlle i Gordó, de la meva mare, l'Anna Batlle i Sagristà, i dels altres familiars que he conegut i estimat i que ara també són morts. Però ho faig sobretot per a la meva germana Montserrat i el meu cosí, el Ramon Martí Batlle, i els seus fills: l'Oriol, la Flora i la Laia. I pel meu pare, el Josep González Navarro. I, per suposat, ho faig perquè ho vull compartir amb la meva família àmplia (de sang o no) i les amigues i amics i les lectores i lectors.

BREU ACLARACIÓ A AQUEST DOCUMENT
La casa Pairal dels Batlle de Parets estava situada en el Lloc anomenat Santa Llogaria de Parets d'Empordà en la província de Girona, a tres kilòmetres del Poble de Bàscara.

A mitjans del segle 19, residia en ella en Ramon de Batlle i de Feliu, orfe de Pares i amb vuit germans dels quals ell era el major i hereu.


Ramon de Batlle i de Feliu

Per als anys del 1856 al 1858 el dit hereu contragué matrimoni amb na Maria dels Dolors de Descatllar i de Saleta, natural de Quadres en el poble de Gurb, província de Barcelona i a cinc kilòmetres de Vic. Hagueren quatre fills d'aquest matrimoni: en Lluís, en Joaquim, na Pilar i el que firma aquest escrit. Morí la pobre mare deixant-los tots petits per allà l'any 1866 i als voltants de 1870 el seu marit contragué segon matrimoni del que no hagué successió.



Els contratemps que la casa Batlle venia suportant, els molts gastos que l'educació i dots dels germans ocasionaven i també la qüestió política en la guerra civil carlista acabaren d'embolicar el patrimoni de la família i vingué un dia que honradament el cap de la família ja anomenat decidí cedir als seus acreedors tots els seus béns en pagament dels deutes que de temps immemorial pesaven sobre d'ell i agravats en aquesta última època per les causes ja citades.

D'aquesta manera desaparegué la casa Pairal de nostres avantpassats que sense aquesta petita aclaració no sabrien ni on havia existit.

Aquest document adjunt fou extraviat alguns anys i recuperat per mi, el deixo al meu fill únic varó en Ramon Batlle i Gordó, amb l'encàrrec de que el guardi i vagi a mans dels més seriós i entenimentats dels nostres descendents, no per aliment de vanitats ni grandeses, que sortosament el Món ja ha anat democratitzant-se sinó com a preciós record de tots els nostres benvolguts i dignes avantpassats.

Barcelona any 1925

Eduard de Batlle i Descatllar



Fa més d'un segle que el meu besavi Eduard va haver d'abandonar per sempre Can Batlle, en passar a ser propietat dels creditors de la família i venir de molt jovenet a guanyar-se la vida a Barcelona. Però Can Batlle continua sobresurtin per la seva noble estructura i dimensions.

Anna González Batlle

Article publicat al blog d'AMIF
(Associació Memòria per a Imaginar el Futur)
http://associacioamif.blogspot.com/

dijous, 24 de desembre del 2009

Amb l'Alicia, l'Albert i el Roque: NO US OBLIDEM



L'Alicia, l'Albert i el Roque no celebraran les festes del Solstici (Nadal i Cap d'Any, inclosos) amb els seus familiars, amigues i amics.

L'Alicia, l'Albert i el Roque no són les úniques persones que no podran fer-ho perquè estan segrestats i ni tan sols sabem on són. Però avui parlo d'elles perquè em són properes. No les conec personalment, però al meu voltant hi ha moltes persones que han estat els seus companys de jocs infantils, que han estudiat plegats, que han compartit i comparteixen treball i anhels... que formen part de les seves biografies. Possiblement no comparteixo al 100% la seva manera d'entendre la cooperació, I QUÈ?

Alícia Gámez, Albert Vilalta i Roque Pasqual van ser segrestats el dia 29 de novembre passat a uns 150 quilòmetres de Nouakchott quan viatjaven en un comboi de Barcelona Acció Solidària per la carretera que uneix la capital mauritana amb Nouadhibou. Des d'aquell dia són a les mans d'Al-Qaida del Magreb Islámic (AQMI), organització jihadista que es financia amb el tràfec de drogues i els segrestos .

EL PAÍS del diumenge passat dedicava diverses pàgines a l'AQMI. En una analitzava el perfil d'Abu Hannás, el jutge del desert. Ell seria l'autor del Manual sobre els presoners estrangers on s'explica què fer i com tractar els segrestats: si són militars els jihadistes estan autoritzats a matar-los; si són civils cal demanar un rescat o un intercanvi de presoners; si són dones..., si són dones poden convertir-les en esposes.

Solidaritat, discreció i unitat demanava ahir al vespre l'alcalde Hereu a la concentració silenciosa de la plaça del Rei (enllaç al vídeo). Hi estic d'acord.

Per això cal que els DIMECRES (esperem que siguin pocs perquè es produeixi aviat l'alliberament dels segrestats), a les 19.00 hores, a la PLAÇA DEL REI de Barcelona, anem tots i totes a demostrar solidàriament i de forma unitària que NO OBLIDEM l'ALÍCIA, l'ALBERT i el ROQUE

dimarts, 22 de desembre del 2009

L'hivern no és trist. FELIÇ SOLSTICI


Autor desconegut

Aquesta nit ha estat la més llarga de l'any! Ahir, 21 de desembre, vàrem entrar oficialment a l'hivern. Vull aprofitar l'ocasió per desitjar-vos un càlid i feliç hivern a pesar de les baixes temperatures. Estic d'acord amb el poeta: l'hivern no és trist!

Us deixo amb el poema de Miquel Martí i Pol

HIVERN

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l’estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s’apressa sortint del cinema.

L’hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.

L’hivern no és el fred i la neu:
És un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L’hivern no és els dies de boira:
És una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.

L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.

Tot esperant, però, que arribi la primavera!


dissabte, 12 de desembre del 2009

Lluny de nosaltres els CABALLEROS ESPAÑOLES



Ja ho vaig confessar a l'agost: sóc una feminata desaforada segons l'autor d'El Capitán Alatriste, un veritable prototip de "caballero español".
FEMINATA DESAFORADA [el mirador de les dones, 5 d'agost de 2009]
Ara, també he de confessar-vos que sóc una feminista revengista, a més d'una dona nècia, segons Enrique Lynch, un professor d'Estètica a qui el diari EL PAÍS ofereix tribuna per a opinar.

La publicació de la tribuna Revanchismo de género, signada per Lynch el passat dia 19 de novembre, sobre la campanya MALTRATOZERO, ha provocat un intens debat dins i fora del diari.

De todos los hombres que haya en mi vida, ninguno será más que yo // De todas las mujeres que haya en mi vida, ninguna será menos de yo

A continuació trobareu els enllaços a articles i opinions de persones que treballen al diari o que hi col·laboren.
REIVINDICACIÓN, NO REVANCHISMO [María Silvestre Cabrera t Arantxa Elizondo Lopetegui, 20 de novembre de 2009]
SHAKIRA TAMBIEN LLORA [Soledad Gallego-Díaz, 21 de novembre de 2009]
¿QUIEN TEME AL FEMINISMO? [Milagros Pérez Oliva, 22 de novembre de 2009]
¡POR MALAS! [Gemma Lienas, 23 de novembre de 2009]
GRAMÀTICA DE LA DESIGUALDAD [Concha Caballero, 23 de novembre de 2009]
NO SON MÁS QUE YO [Pilar del Rio, 24 de novembre de 2009]
¿A QUIÉN TEMEMOS LAS FEMINISTAS? [Judith Astelarra, 24 de novembre de 2009]
MACHISMO Y MORDAZA [Maite Rico, 26 de novembre de 2009]
LOS "TONTUS SAPIENS" [Maruja Torres, 6 de desembre de 2009]
Enrique Lynch, però no en va tenir prou amb l'article del dia 19 de novembre sinó que més endavant insisteix:

LAS MUJERES (NO LOS HOMBRES) SON LAS RESPONSABLES, por freudianos mecanismos del complejo de Edipo, DE LA MENTALIDAD DE SUS HIJOS

Moltes veus de dones, després de tants despropòsits d'Enrique Lynch, s'han aixecat per a defensar que s'havia de prohibir la publicació de l'article. No comparteixo aquesta posició; senzillament em pregunto per què EL PAÍS continua mantenint el senyor Lynch com a opinador

Però no perdem el fil! A què treu cap tanta auto-inculpació? Ho sabreu de seguida

“Ellas envenenan y ellos golpean, salvo que se ponga un hombre -un héroe- de por medio”

Ho ha dit Enrique Lynch? No. La frase té a veure amb un altre "caballero español" = Jesús Neira, aquell professor convertit en heroi per haver sortit en defensa de Violeta Santander, una dona que estava sent agredida, i que ha estat nomenat per Esperanza Aguirre president del Consejo Asesor del Observatorio Regional de Violencia de Género de la Comunidad de Madrid.


Jesús Neira, a Antena 3

Jesús Neira, des que va sortir de l'hospital, no ha deixat de fer declaracions; algunes, si més no "sorprenents" sobre política i sobre les dones. Com quan després d'afirmar que l'arrel de la violència masclista és educativa, afegeix:
"Muchas veces los niños tratan a las niñas como si fuesen un amiguito más, y yo creo que no es eso", concluye, "un niño debe aprender que es necesario tratarlas con deferencia" [El País, 8 de març de 2009]
La Razón Española, una revista precusora dels neocons, acaba de dedicar-li un article-homenatge per la seva valentia i per haver actuat com un veritable "caballero español en tiempos de abortos, parricidios, crueldad con los ancianos y los niños, profanación de ámbitos sagrados, violencias sexuales...".

L'article el signa Ignacio Peyró, col·laborador de la COPE, d'Intereconomia... Peyró afirma
que “Connolly decía que, en la guerra de los sexos, las armas de ellos son la irreflexión y las de ellas la venganza. Es otra manera de decir que ellas envenenan y ellos golpean, salvo que se ponga un hombre –un héroe- de por medio”.
Per a més informació, EL PLURAL

Enteneu, ara, per què cal tenir ben lluny els "caballeros españoles"?

divendres, 11 de desembre del 2009

LES NOTIS DE LA MANOLITA (desembre 09/gener 10)

La Manolita m'ha fet arribar les seves propostes pels mesos de desembre i gener. Aquí teniu les NOTIS convenientment editades.

NOVETATS EDITORIALS


Llibres del Asteroide publica en català i castellà Quatre germanes de Jetta Carleton (1913-1999). La traducció al català és de Jordi Nopca i al castellà de Maria Teresa de Gispert. És la història de 3 germanes que es reuneixen tots el estius a una granja del Mig Oest i les seves vides. Va ser un bestseller quan es va publicar als Estats Units.

- Anne Holt publica La diosa ciega (Roca), el primer llibre on es presenta Hanne Wilhelmsen i els seus col·legues en una trama que implica fins i tot la mateixa policia.

- Iulia Latínina publica El caos del Cáucaso (Los Libros del Lince), una novel·la política realista, segons l’autora, que va ser companya de publicació de l’assassinada Anna Politkovskaya.

- Doris Lessing publica Alfred i Emily (Ed. 62/Lumen en castellà) on fa una reescriptura de la seva infància i dels seus pares. Lessing va ser premi Nobel l’any 2007.

Doris Lessin i la seva mare




- Bernard Mack
publica Ellas conquistaron el cielo (Blume) on es presenta a les aviadores que van ser pioneres: Amelia Earhart, Hélène Boucher, etc.

No s’hi cita Mari Pepa Colomer, la primera dona que va obtenir el títol d’aviadora a Espanya, el 1931. L'Ajuntament de Barcelona acaba d'aprovar dedicar-li els jardins situats a l'interior d'illa situada entre els carrers Felip II, Josep Estivill, Hondures i Palència

- Margaret Mazzantini publica La palabra más hermosa (Lumen) en traducció de Roberto Falcón, el viatge d’anada i tornada d’una parella a la guerra mentre cerquen una criatura.

Primer capítol i tràiler de La palabra más hermosa

- Marta Salís és l’editora del recull de 25 contes Cuando se abrió la puerta. Cuentos de la Nueva Mujer (1882-1914) publicat per l’editorial Alba. La majoria són de dones, però també hi ha algun home. Tots els relats presenten la nova dona que tracta de sortir endavant.

- Katrhyn Stockett publica Criadas y señoras (Maeva) amb el tema de la igualtat racial al sud d’Estats Units, vers al 1960, en l’època que Martin Luther King posa en peu el moviment per la igualtat.

- Esther Tusquets publica Confesiones de una vieja dama indigna (Bruguera), una continuació de Habíamos ganado la guerra. Aquí hi surt la gauche divine i la seva vida d’editora.


Poesia

- Rosa Lentini i Francisco Rico han estat els editors de Mil años de poesía europea (Backlist), una selecció dels més grans poetes europeus dels darrers deu segles.


- Wislawa Szymborska publica el recull de poemes Aquí (Bartleby), en edició bilingüe i en traducció de Gerardo Beltrán i Abel A. Muricia Soriano. L’autora, nascuda el 1923 va rebre el premi Nobel l’any 1996.



Cuinetes

- Gemma Lienas publica Us espero a taula (Columna), una selecció de les seves millors receptes que ha ajuntat i experimentat des que tenia 18 anys. S’hi poden trobar: plats per sorprendre, per celebrar ocasions especials, per fer en poc temps, etc.. Lienas és una reconeguda escriptora feminista i autora, també, de llibres infantils i juvenils.


PREMIS

- Carol Ann Duffy és la poeta llorejada (Poet Laureate) de Gran Bretanya des del mes de maig. Aquest càrrec l’anomena la reina i té una duració de 10 anys (des que així ho va decidir Tony Blair, abans era vitalici).

Fa poesia per a infants. Al 1999 va publicar The World’s Wife (La dona del món) on explica històries de dones que van ser a l’ombra de grans homes en la història. És catedràtica de poesia a Manchester i té una filla. Rebrà un tonel de xerès i 5.750 lliures l’any (6.484 euros).

Carol és la primera dona poeta que obté aquest honor en 340 anys. És també la primera escocesa i la primera que es declara lesbiana.

Originalment, el poeta escollit havia d’escriure poesia commemorativa per als reis i reines, però actualment es tracta d’una distinció honorífica. Duffy ha anunciat que destinarà els diners del premi a un projecte de creació i promoció d’un premi anual per a poesia.