Pàgines

dijous, 24 de desembre de 2009

Amb l'Alicia, l'Albert i el Roque: NO US OBLIDEM



L'Alicia, l'Albert i el Roque no celebraran les festes del Solstici (Nadal i Cap d'Any, inclosos) amb els seus familiars, amigues i amics.

L'Alicia, l'Albert i el Roque no són les úniques persones que no podran fer-ho perquè estan segrestats i ni tan sols sabem on són. Però avui parlo d'elles perquè em són properes. No les conec personalment, però al meu voltant hi ha moltes persones que han estat els seus companys de jocs infantils, que han estudiat plegats, que han compartit i comparteixen treball i anhels... que formen part de les seves biografies. Possiblement no comparteixo al 100% la seva manera d'entendre la cooperació, I QUÈ?

Alícia Gámez, Albert Vilalta i Roque Pasqual van ser segrestats el dia 29 de novembre passat a uns 150 quilòmetres de Nouakchott quan viatjaven en un comboi de Barcelona Acció Solidària per la carretera que uneix la capital mauritana amb Nouadhibou. Des d'aquell dia són a les mans d'Al-Qaida del Magreb Islámic (AQMI), organització jihadista que es financia amb el tràfec de drogues i els segrestos .

EL PAÍS del diumenge passat dedicava diverses pàgines a l'AQMI. En una analitzava el perfil d'Abu Hannás, el jutge del desert. Ell seria l'autor del Manual sobre els presoners estrangers on s'explica què fer i com tractar els segrestats: si són militars els jihadistes estan autoritzats a matar-los; si són civils cal demanar un rescat o un intercanvi de presoners; si són dones..., si són dones poden convertir-les en esposes.

Solidaritat, discreció i unitat demanava ahir al vespre l'alcalde Hereu a la concentració silenciosa de la plaça del Rei (enllaç al vídeo). Hi estic d'acord.

Per això cal que els DIMECRES (esperem que siguin pocs perquè es produeixi aviat l'alliberament dels segrestats), a les 19.00 hores, a la PLAÇA DEL REI de Barcelona, anem tots i totes a demostrar solidàriament i de forma unitària que NO OBLIDEM l'ALÍCIA, l'ALBERT i el ROQUE

11 comentaris:

Benito ha dit...

Tots els tenim presents i també, i és el més important, estic segur que els tenen presents tots aquells a Mauritania als que anava dirigida la seva ajuda.
Mauritania és un país de gent pobre, senzilla i agraïda que estic segur no cmrenen perqué han estat segrstats.

Aviat tornaràn Anna,ja ho veuràs.

Nati Gómez ha dit...

Moltes vegades penso en ells i en la seva família...Desitjo de tot cor que tornin aviat.

Núria Cortinas ha dit...

Estan al meu cor i al meu pensament!

Anònim ha dit...

Estic d'acord que cal fer les coses amb seny i el més prudent és el silenci amb la força de la unió de tots plegats... una abraçada forta a tots i especialment per tots els integrants de la caravana solidaria els qui hi són i els que no...

Carme ha dit...

En aquests moments que deuen pensar? com estaran patint.

Desitjo que tornin el més aviat possible, sans i estalvis.

Núria Carmona ha dit...

Per la llibertat dels segrestats! I la nostra més sincera solidaritat als familiars.
Estem amb tots vosaltres!

Daniel Cando ha dit...

Molt bé Anna, coincideixo totalmeny amb el teu escrit. Estic amb l'Alícia, l'Albert i el Roque i amb les seves famílies. Solidaritat incondicional!

Anònim ha dit...

Gràcies per l'escrit, és com si estessin amb nosaltres

ziluth ha dit...

tant de bo que les converses d'en Moratinos arribin a bon fí, per a ells i per nosaltres

mª àngels

Miguel Pacheco ha dit...

Sens dubte, els tenim al nostre pensament fins que tornin de nou a casa.

Ens veiem de nou el dimecres!

anna gonzález batlle ha dit...

L'Alicia ha estat alliberada i és a punt d'arribar a Barcelona. Albert i Roque, NO US OBLIDEM