Pàgines

diumenge, 12 de juliol del 2009

ASSUMPCIÓ CATALÀ, una dona a les estrelles



El 4 de juliol, a l’edat de 84 anys, ha mort Assumpció Català i Poch, professora emèrita de la Universitat de Barcelona.
Ha mort el 2009, quan se celebra l’Any Internacional de l’Astronomia, ciència a la qual va dedicar la seva vida. Tot i que es va jubilar l'any 1991 encara mantenia una activa vida científica i acadèmica

Assumpció Català fou, el 1970, la primera dona en obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, amb la tesi “Contribució a l'estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars a simetria cilíndrica”. Ha estat professora de matemàtiques i astronomia a la Universitat de Barcelona.

La doctora Català ha realitzat observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys i ha representat l'Estat espanyol a la Unió Astronòmica Internacional. També és autora de llibres de docència universitària i d'estudis d'història de la ciència i de divulgació de l'astronomia.


El mes d'abril d'enguany va rebre la Creu de Sant Jordi "per la seva tasca científica i la seva activitat acadèmica com a professora universitària d'astronomia, de física i de matemàtiques".

Us recomano que visioneu una de les darreres entrevistes a la doctora Català que forma part del projecte "Mujeres en las estrellas", un projecte de l'Any de l'Astronomia per donar a conèixer el paper de les dones a l'astronomia.

divendres, 10 de juliol del 2009

LES NOTIS DE LA MANOLITA (juliol 09)

Quan les vacances són a punt d'arribar (algunes persones ja les han començat!), la Manolita ens envia els suggeriments del juliol. He decidit continuar ordenant-les per l'ordre alfabètic de les autores.

Bona lectura, bones vacances!
Les Notis de la Manolita tornaran a començaments d'octubre

NOVETATS EDITORIALS

- Maria José Bosch publica La danza de las emociones (Edaf). És un llibre d’autoajuda, on observa les reaccions biològiques que mouen el món: amor, tristesa, culpa...

- Brigitte Burmeister publica Bajo el nombre de Norma (451 editores), o les il·lusions perdudes després de la caiguda del mur de Berlín i la constatació que hi ha dos móns vigents, encara que no hi hagi mur físic. La traducció és de Valentín Ugarte

- Lucette Destouches i Véronique Robert publiquen Céline secreto (Veintisiete Letras), el llibre de memòries de la dona de Céline, el pseudònim de Louis-Ferdinand Destouches.

- Susana Fortes publica Esperando a Robert Capa (Planeta), una novel·la sobre la vida de Endre Friedman i Gerda Taro que van fer famós el pseudònim de Robert Capa.

La publicació del llibre coincideix amb dues exposicions al MNAC, on es poden veure les obres de Robert Capa i Gerda Taro, els fotografs de la Guerra Civil

- Inma López Silva publica en castellà Concubinas (Ámbar Ediciones), l’obra amb la qual va guanyar el premi Xerais 2002

- Sara Masó publica Els mars del meu avi (Noray), una recerca acurada dels documents familiars a través dels quals ens parla del capità Salvador Maristany i la seva carrera.

- Andrea M. Schenkel publica El expediente de Josef Kalteis (Destino), situada en un cas d’assassí en sèrie a l’Alemanya de 1930. La traducció és de Carles Andreu Saburit

Premis

La canadenca Alice Munro ha guanyat el MAN BOOKER INTERNATIONAL PRIZE, dotat amb més de 68.000€ (60.000 lliures). El Man Booker International Prize es convoca cada dos anys per premiar un escriptor de qualsevol nacionalitat, l’obra del qual estigui escrita en anglès o hagi estat traduïda a l’anglès. Entre els finalistes de 2009 hi havia Vargas Llosa, V.S. Naipaul o E.L. Doctorow.

Aida Trujillo ha guanyat el premi MANUEL DE GESÚS GALVÁN que concedeix el ministeri de cultura de la República Dominicana amb A la sombra de mi abuelo. La premiada és neta del dictador Rafael L. Trujillo i la concessió del premi ha estat motiu de controvèrsia.

Traspàs

Marilyn French, escriptora nord-americana que va publicar Mujeres al 1977, una novel·la que ha estat una de les icones del feminisme.


dimecres, 8 de juliol del 2009

REBIYA KADEER, la líder UIGUR en el MIRADOR (traducido del catalán)

Para leer la traducción en castellano del artículo "RABIYE QADIR, la líder UIGUR en el MIRADOR" pulsar este enlace


Las mujeres uigurs componen la gran mayoría de los manifestantes por las muertes y la represión desencadenada en la Xinjiang (China)

dimarts, 7 de juliol del 2009

RABIYE QADIR, la líder UIGUR al MIRADOR



He rebut un correu de Joan Calzado en el qual em proposa que convidi una persona al MIRADOR DE LES DONES. Es tracta de Rabiye Qadir (o Rebiya Kadeer), la presidenta del Congrés Mundial Uigur (WUC). A continuació m'envia unes breus notes biogràfiques. Jo, encantada de convidar-la i, per tant, de conèixer-la.

ئۇيغۇر

Uigur
? Malauradament, té a veure amb l'actualitat més ensangonada dels darrers dos dies. Tots els mitjans en van plens. Una petita mostra:
"Pequín ofega en sang la protesta de la minoria uigur"

"156 morts i centenars de detinguts a Xinjiang, el polvorí ètnic de la Xina"

"Els incidents s'han iniciat per la mort de dos membres de l'ètnia uigur"

"Una protesta uigur contra el domini xinés acaba en un bany de sang"

"La regió xinesa de Xinjiang ha viscut en els últims dos dies els disturbis més importants que tenen lloc a la Xina des que es van produir les protestes de Tiananmen fa vint anys"

"Entre diumenge i ahir van morir almenys 156 persones i 828 van resultar ferides
Però qui són els uigurs?
Provenen de l'Àsia Central i són musulmans; la seva llengua té origen a Turquia i utilitzen l'alfabet àrab. Viuen fonamentalment a l'actual Xina, a Xinjiang, que oficialment rep el nom de Regió Autònoma Uigur. Són una de les 56 minories ètniques de la Xina.

Per saber-ne més
- Cronologia
- Els uigurs


Protesta uigur (France Press)

Un cop més les dones (aquí també, si!) han sortit al carrer per manifestar el seu dol i la seva ràbia. Veure la noticia a BBC Mundo


El govern xinés acusa la Rabiye Qadir i el WUC de ser els instigadors dels fets.
Ells ho desmenteixen i responsabilitzen Pequin. Diuen que els disturbis són conseqüència del descontentament per les polítiques d'assimilació forçosa i el domini econòmic dels han. Qader afageix que la violència "s'hauria pogut evitar si les autoritats xineses haguèssin investigat com cal els assassinats de Xaoguan"


La "dalai lama" dels uigurs

Sovint s'han comparat les situacions dels uigurs i dels tibetans. Per això es parla de Rabiye Qadir com la "dalai lama" dels uigurs.

Qadir viu exiliada als Estats Units d'Amèrica des que va ser alliberada el 2005. Havia ingressat a la presó el 1999 acusada de "filtrar secrets d'Estat".

Rabiya Qadir, actvista a favor dels drets humans, és la lider del poble uigur i va arribar a ser la setena persona més rica de la República Popular de la Xina. Va començar amb un servei de bugadoria i va acabar sent la propietaria d'un centre comercial a Urumqi, la capital de Xinjiang.

Qadir va reinvertir part dels beneficis en la seva comunitat. Un dels projectes que va promoure és el de "les 1000 mares de família" pel qual les dones uigurs rebien suport per a muntar un negoci propi.

El seu èxit empresarial va atreure l'atenció del govern xinés qui la va promocionar com a model a seguir i es va acabar convertint en membre de l'Assemblea Nacional Popular. Però el 1998 no va ser reelegida per la seva defensa dels drets dels uigurts, l'oposició a la política xinesa envers les minories i, finalment, el negar-se a condemnar unes declaracions del seu marit, Sidik Rouzi, des dels EUA. L'any següent va ser detinguda, jutjada a porta tancada i condemnada a 8 anys de presó.



La policia xinesa patrulla pels carrers d'Urunqui. (REUTERS - DAVID GRAY)

dilluns, 6 de juliol del 2009

LES VEUS FEMENINES TENEN MENYS CREDIBILITAT?

Aquest cop, l'article el devem a Montserrat González Batlle, la meva germana. Fa una setmana, la Montse em va dir que havia escoltat, a "Via Lliure" de RAC1, que a Polònia havien fet fora unes locutores, arguïnt que les veus de les dones són menys creïbles que les dels homes. Em va preguntar què en sabia i per què no ho explicava al MIRADOR. La veritat és que no en sabia res ni vaig trobar res a Internet. Vaig arribar a pensar que no ho havia entès bé i així li vaig transmetre. Però la meva germana va escriure al programa i ahir va rebre la resposta. La font era el diari AVUI, del diumenge 28 de juny

La meva germana tenia raó (encara que semblava que no podia ser!). Ho havia entès bé.

Resulta que Radio Jeynka, la primera cadena de Polskie Radio, l'emissora pública polonesa ha reorganitzat la programació amb l'objectiu que els presentadors dels informatius del matí siguin tots homes, mentre que les periodistes que fins ara llegien les notícies han estat destinades als espais informatius de la tarda i del vespre, que tenen una audiència i una incidència menors. La cadena de ràdio justifica la decisió declarant que "les veus femenines acostumen a tenir menys credibilitat en antena que les masculines". I S'HAN QUEDAT TAN AMPLES!


Dedicat a la meva germana i a les dones periodistes

diumenge, 5 de juliol del 2009

EL SÀHARA: SENYORES DEL NO RES


Instal·lació audiovisual sobre la dona sahrauí (Palmira Escobar i Anabel Santiago)

El Sàhara, un matriarcat fictici
Miquel Cartró, company de l'ACP (Associació de Comunicació Pública) i gran activista a favor d'un Sàhara lliure, ens ha enviat (a l'Asociación de Mujeres Saharauis en España-AMSE i a mi) una noticia publicada al diari LA NUEVA ESPAÑA (Gijón). La noticia, titulada Sàhara, un matriarcat fictici, informa de la presentació de l'audiovisual de la cantant Anabel Santiago i la fotografa Palmira Escobar a Sotrondio (Astúries) i recull l'opinió de les autores. SEÑORAS DE LA NADA aborda la situació de les dones sahrauís als campaments de refugiats i el seu paper subordinat.

الجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية
Santiago i Escobar van baixar als campaments sahrauís amb l'ànim de contrastar una informació: la República Àrab Sahrauina Democràtica (RASD) era una societat islàmica modernitzada. Les autores de l'audiovisual van tornar amb una constatació: El Sàhara Occidental no és una societat islàmica moderna. Les dones no tenen els mateixos drets ni estan igual considerades que els homes. "Allà les dones fan de tot. Són mares, professores, però és un matriarcat fictici perquè les decisions importants sempre les pren l'home".

Ells són més lliures que nosaltres
Aquesta és l'afirmació d'una de les protagonistes de SEÑORAS DE LA NADA, que afegeix "és un costum". Per Escobar, "L'educació està molt lligada a la religió. Des de petites aprenen, per exemple, la seva obligació és atendre els homes en tot allò que els demanin". "Les dones estan resignades a dur aquesta vida. Es com si no tinguessin ganes de pensar i tenir opinió pròpia".

Després de llegir la notícia, tinc ganes de saber més sobre la situació real de les dones als campament i, per suposat, de veure SEÑORAS DE LA NADA.

De moment, he consultat la Constitució de la RASD
  • L'Islam és la religió de l'Estat (art. 4)
  • La família és la base essencial de la societat. Els seus valors són la religió i la moral (art. 6)
  • Tots els ciutadans són iguals davant la llei (art. 7)
  • L'Estat vetllarà per la protecció de tots els drets polítics, econòmics, socials i culturals de la dona sahrauí, i assegurarà la seva participació a l'edificació de la societat i en el desenvolupament del país (art. 30)
I l'AMSE té diversos articles sobre el Sàhara i les dones. Us en recomano un de curtet
http://www.lavozdelanzarote.com/spip.php?article9809


SÁHARA: SEÑORAS DE LA NADA (traducido del catalán)

Para leer la traducción en castellano del artículo "EL SÀHARA: SENYORES DEL NO RES" pulsar este enlace


Instalación audiovisual sobre la mujer saharauí (Palmira Escobar i Anabel Santiago)