WE CAN DO IT!

  Geraldine Hoff Doyle

Ni la cara ni el nom, Geraldine Hoff Doyle, de la dona de la fotografia no ens diuen res. Si hi afegeixo que va néixer el 31 de juliol 1924, a Inkster, Michigan, i que un cop acabats els estudis secundaris, als 17 anys, es va convertir en una obrera temporal del metall, tampoc, oi?

Ara bé, si us dic que J. Howard Miller, per encàrrec de del Comité Coordinador de Producció de Guerra de la Westinghouse, es va inspirar en la seva imatge per a donar vida a Rosie the Riveter (Rosie, la rebladora), la icona que representa els milions de dones nord-americanes que, durant la 2a Guerra Mundial, van entrar a les fàbriques per a substituir la ma d'obra masculina que era al front, la cosa comença a canviar, no? I si insereixo la següent imatge.... ja no cal afegir quasi res més!

We can do it!  La Rosie del cartell és una dona forta, que assumeix un paper poc tradicional, amb la satisfacció de saber que està contribuint a l'esforç de guerra des de la rereguarda. És guapa, eficient, patriota.. és un símbol.


Al 1942, Redd Evans i John Jacob Loeb van composar Rosie the Riveter, una cançó que es va fer popular, sobretot en la versió d'un grup afroamericà anomenat The Four Vagabonds. Al final hi trobareu la lletra

Les Rosie, com ja havia passat durant la nostra Guerra Civil, ocupaven llocs de treball fins aquell moment considerats masculins, molts cops directament lligats a la industria de guerra.

Però acabada la Guerra, amb el retorn dels combatents, les coses tornen a ser (quasi) igual que abans. La gran majoria de les Rosie tornen a casa, a dedicar-se en exclusiva a les feines de la llar. Ja no són necessàries.

The perfect houswife

Ara, a la postguerra, el que es necessita són perfectes mestresses de casa. Rosie the Riveter és substituïda per Rosie the Perfect Housewife. La imatge dominant és la de la típica família americana: el pare treballador que és qui porta els diners a casa, la mare que és una perfecta mestressa de casa, i la parelleta formada per una filla i un fill sans i ben educats.

Les Rosies han canviat les fàbriques per les cuines



El diumenge passat, Geraldine Hoff Doyle va morir a l'edat de 86 anys. Dedico aquest post a totes les Rosie

“Rosie the Riveter”

While other girls attend their fav’rite
cocktail bar
Sipping Martinis, munching caviar
There’s a girl who’s really putting
them to shame
Rosie is her name
All the day long whether rain or shine
She’s a part of the assembly line
She’s making history,
working for victory
Rosie the Riveter
Keeps a sharp lookout for sabotage
Sitting up there on the fuselage
That little frail can do more than a
male will do
Rosie the Riveter
Rosie’s got a boyfriend, Charlie
Charlie, he’s a Marine
Rosie is protecting Charlie
Working overtime on the
riveting machine
When they gave her a production “E”
She was as proud as a girl could be
There’s something true about
Red, white, and blue about
Rosie the Riveter
Everyone stops to admire the scene
Rosie at work on the B-Nineteen
She’s never twittery, nervous or jittery
Rosie the Riveter
What if she’s smeared full of
oil and grease
Doing her bit for the old Lendlease
She keeps the gang around
They love to hang around
Rosie the Riveter
Rosie buys a lot of war bonds
That girl really has sense
Wishes she could purchase
more bonds
Putting all her cash into national
defense
Senator Jones who is “in the know”
Shouted these words on the radio
Berlin will hear about
Moscow will cheer about
Rosie the Riveter!