ISRAEL SEGREGA LES DONES

Imatge trobada a internet

En un dels primers posts del MIRADOR (abril 2009) denunciava els mitjans integristes jueus que havien esborrat les dues úniques ministres de la foto de família del nou govern israelià. L'article s'acabava amb aquesta frase: Una nova mostra del creixement de l'integrisme jueu, amb greus conseqüències per a les dones.

Malauradament, l'actualitat ens n'ha deixat una altra. Copio literalment de CAP i POTA, el blog de l'amic Enric Llorens (els subratllats són meus):

Llegeixo amb sorpresa, i indignació, la notícia publicada avui a la Vanguardia digital sobre la cada vegada més freqüent moda en zones ultra ortodoxes israelianes d’obligar les dones a seure al darrera de l’autobús. Amb l’argument de mantenir la ”decència” les dones que vulguin utilitzar aquestes més de 90 línies públiques han de vestir “adequadament”, es a dir amb vestit llargs, i , per descomptat, no seure al costat dels homes.

Un grup d’intel·lectuals s’afegit al gran nombre d’organitzacions feministes que estan contra la mesura. Han demanat la desaparició d’aquestes línies. El govern ha de donar una resposta abans d’uns mes.

El problema rau en l’augment constant del poder dels ultra ortodoxos jueus. La debilitat electoral del partit de Netanyahu, ha donat ales als seus aliats ultraconservadors per anar introduint, dia i dia i sense contemplacions, mesures que debiliten la llibertat de les persones, en especial la les dones, i que porten al terreny públic el que hauria ser d’àmbit estrictament privat: la religió.

El tema de la segregació als autobusos no és únic, ja s’han començat a detectar cues segregades a estafetes de correus.

Sovint ens queixem dels islamistes pels seus comportament vers les dones, el ultres jueus són exactament iguals. Seguirem callats? O ens començarem a moure quan aquestos moviments intolerants arribin a casa nostra? No serà massa tard?

ÉS INDIGNANT!
ÉS HUMILIANT!!!
No puc de deixar de pensar en Rosa Park, la dona que el dia 1 de setembre de 1955 va fer un acte de desafiament que canviaria la història nord- americana i li atorgaria el qualificatiu de "mare del moviment pels drets civils". En aquesta època, la llei nord-americana obligava la separació de races en els autobusos, restaurants i en les instal·lacions públiques al sud.

Parks viatjava en un autobús quan un home blanc li va exigir que li cedís el seient. Ella s'hi va negar, tot i que les lleis l'hi obligaven. Una negativa que li va costar l'arrest i una multa de 14 dòlars.

La detenció de Parks, que era membre activa de la representació local de l'Associació Nacional pel Desenvolupament de la Gent de Color, va originar un moviment de protesta sense precedents i va obrir la porta al reconeixement dels drets civils de la comunitat negra.

La seva iniciativa va ser seguida per Martin Luther King, que va organitzar un boicot als autobusos que va durar més d'un any.

Finalment, tots aquests moviments van culminar amb l'aprovació d'una llei contra la discriminació racial als Estats Units.







Redactat per Anna González Batlle, el setembre de 2009