Pàgines

divendres, 2 d’abril de 2010

SENTIM-NOS DEESSES!


Al darrer Consell Plenari de l'Ajuntament de Barcelona, celebrat fa una setmana, Elsa Blasco, la regidora de Dones i Joventut, va presentar a tots els grups municipals les 560 propostes de dones per a transformar Barcelona, el document que recull les conclusions del II Congrés de les Dones de Barcelona, celebrat els dies 16 i 17 d'octubre de l'any passat. Prèviament, el document fou aprovat pel Plenari del Consell de les dones de Barcelona del dia 13 de gener i publicitat en el marc del XXIV Premi 8 de març- Maria Aurèlia Capmany.

Les 560 propostes estan estructurades a partir dels quatre eixos temàtics del congrés: ciutadania, cultura, temps i treballs, i espai públic i vida quotidiana, i seran la base per a l’elaboració del nou Pla Municipal per a les Dones 2011-2014. Abans però es destriaran les propostes que són de competència municipal i quines no ho són, per tal de canalitzar-les a les institucions competents.

Principals conclusions del II Congrés de les Dones de Barcelona

  • Posar en valor per part de tots els agents socials les activitats de cura de les persones i avançar cap a la corresponsabilitat del treball domèstic i familiar. Les dones han regalat a la ciutat un nou concepte, la CUIDADANIA . Barcelona ha de ser una ciutat que valori, no només les tasques productives de la seva ciutadania sinó també les adreçades a tenir cura dels altres.
  • Reconèixer que Barcelona ha millorat els darrers anys els espais per a les dones, ara cal donar un pas més, cal una nova racionalització dels temps. Cal entendre la conciliació de la vida laboral i familiar per a tothom, per a les dones que ja ho venen fent i també pels homes, que tot just comencen.
  • Promoure que les dones polítiques, independentment del partit al que pertanyin, es comprometin a treballar conjuntament pels drets de les dones: un Pacte de Gènere.
  • Avançar en políques inclusives enfocades a dones amb especial vulnerabilitat (grans, discapacitades, nouvingudes?), elaborant aquestes polítiques donant veu als propis col·lectius, avançar cap a l'empoderament.
  • El debat respecte al treball sexual presenta diferents visions i no és en el marc del Congrés que es pendrà cap decisió. El II Congrés de Dones sí que demana al Consell de les Dones que es lideri un debat que ajudi a decidir les formes en què s'ha d'actuar.
  • Plantejar les qüestions que afecten a les dones en base als seus drets per davant de qualsevol altra qüestió: drets a decidir, dret al propi cos.
  • Trencar estereotips en el tractament de la imatge de les dones als mitjans de comunicació i aconseguir plenament la utilització d'un llenguatge no sexista.
  • Incloure l'enfocament de gènere en qualsevol formació tècnica i/o professional; arquitectura, informàtica, enginyeria, història?.
  • Augmentar el número de places d'escoles bressol.
  • Fer de Barcelona una ciutat totalment accessible.

En el seu moment, vaig escriure dos comentaris en aquest MIRADOR sobre el II Congrés de les Dones de Barcelona
- LA CARTA EUROPEA PER LA IGUALTAT D'HOMES I DONES A LA VIDA LOCAL [el mirador de les dones, 25 d'octubre de 2009]
- PROCÉS AL PATRIARCAT en majúscules [el mirador de les dones, 25 d'octubre de 2009]
Ara, vull aprofitar l'ocasió per a recomanar-vos que llegiu la conferència inaugural del Congrés: LES DONES COM A SUBJECTE DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, a càrrec d'Amelia Valcárcel. Crec que no m'equivoco si dic que ens va agradar a totes les dones que vam participar a la sessió d'obertura del Congrés. Paga la pena. La trobareu en aquest enllaç.

De tant en tant, SENTIM-NOS DEESSES
També us recomano que visioneu la taula rodona celebrada el dia següent amb el títol L'EVOLUCIÓ DE LES POLÍTIQUES D'EQUITAT DE GÈNRE A BARCELONA I NOUS REPTES I OPORTUNITATS, molt ben moderada per la Milagros Pérez Oliva. Em va agradar. Sobretot em va agradar la Marina Subirats quan va reivindicar la UTOPIA.
Necessitem pensar la utopia.
Necessitem pensar com si fóssim omnipotents.
De tant en tant, necessitem sentir-nos deesses, però no de les de l'antiguitat, de les del patriarcat.
És un exercici que costa perquè ens han educat a pensar només el que és possible, a pensar espais reduïts, espais petits.
Doncs no, de tant en tant em de dir-nos: Ara, si jo volgués, podria fer el que fos, el que jo desitjo, sense pensar en totes les dificultats. Ara sóc omnipotent i si ho sóc, com organitzaria tal cosa....

http://php.dracpixelhost.com/congresdeladona/