Quan es compleixen 36 anys de l'anomenat O Dia de Liberdade, reproduim la cançó que el Movimento das Forças Armadas (MFA) va utilitzar com a senyal per ocupar els punts estratègics del país i iniciar-se, així, el que es coneix com la Revolução dos Cravos, la Revolució del Clavells portuguesa.
El cap de poques hores que Radio Renascença emetés Grândola, Vila Morena, la cançó de José Afonso dedicada a la "Societat Musical Fraternitat Treballadora Grandolense", queia el règim i el dictador Caetano surtia cap a l'exili.
Les persones que participàvem a la lluita antifranquista vèrem viure els fets com a nostres, amb l'esperança que la fi de la dictadura de Franco també estès molt aprop. Franco es va morir al cap d'un any i mig, el 20-N de 1975, però en aquest cas el dictador no va haver de marxar a l'exili. Va morir de vell i al llit. Això explica que la nostra transició. Això explica que ahir ens hàgim vist oblidades a tornar a sortir al carrer per recordar que les víctimes són les persones desaparegudes i que el temps del silenci no pot ser indefinit.
Us deixo amb Grandola, vila morena cantada per Amália Rodrigues, la reina del fado.
Jo encara recordo la lletra sencera
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade,
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade.
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena,
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena.
Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade,
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade.
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena.
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade.
Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira,
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade.
Jo encara m'emociono que la canto. És que, segons Espernaza Aguirre, sóc una carcamal; no hi puc, ni hi vull fer-hi res!
DEDICAT A LA NÚRIA i al seu fill Oriol
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada