mirador: espai elevat des del que s’observa un ampli panorama.
Però també, espai de la casa des d’on es contempla (MIRA AMB ATENCIÓ I INTERÈS) l’exterior.
mirador (ES); viewpoint (ENG)
Avui és el meu aniversari. Buscava una G de gràcies que m'agradés, però finalment he decidit quedar-me tot l'abecedari perquè hi ha totes les inicials de totes i tots els que m'heu felicitat
Hoy es mi cumpleaños. BUSCABA UNA g DE GRACIAS QUE ME GUSTARA PERÓ FINALMENTE HE DECIDIDO QUEDARME TODO EL ABECEDARIO PORQUE ESTAN LAS INICIALES DE TOAS Y TODOS LOS QUE ME HABEIS FELICITADO.
GRÀCIESper formar part de la meva vida, gracias, merci, thak you..................
Suposo que ja ho coneixes, però m'ho acaben d'enviar i igual t'interessa per al Mirador.
Voldria dir una frase sobre aquest horror, però em supera.
Montse
Tot i que ho sàpigues, impressiona escoltar-ho.
Josep Maria
Primer, la meva germana; al cap d'uns dies, l'amic. Tots dos m'han enviat un correu amb els textos que he reproduït al començament i un arxiu amb un fragment de FLOR DEL DESIERTO, la pel·licula basada en el llibre autobiogràfic escrit per Waris Dirie.
Qui és Waris Dirie Nascuda a Somàlia, l'any 1965, Waris Dirie es va convertir en una cèlebre top model. Waris, que significa flor del desert, procedeix d'una família nòmada musulmana. L'any 1997, a la cimera de la seva carrera en el món de la moda, en una entrevista a MARIE CLAIRE, confessa que va ser mutilada genitalment quan era una nena de 5 anys. Tots els mitjans de comunicació se'n fan ressò i Waris Darie esdevé una activista contra la mutilació genital femenina (MGF) o ablació. És nomenada Ambaixadora especial de les Nacions Unides contra la MGF i l'any següent escriu Flor del desert. En el llibre, parla de la seva mutilació. La seva mare volia que fos una "dona pura", moneda de canvi per a un "bon matrimoni" pactat. Per això, seguint una brutal tradició va fer que li tallessin el clitòris i li cosissin la vagina.
La MGF La mutilació genital femenina és el nom genèric donat a pràctiques tradicionals que impliquen l’extirpació total o parcial dels genitals externs femenins o altres agressions als òrgans genitals femenins de les dones per raons culturals, religioses o altres amb finalitats no terapèutiques. La MGF és un acte de violència masclista. Desenes de milions de dones de tot el món són víctimes de la MGF.
La lluita contra la MGF a Catalunya La pràctica de la MGF és poc freqüent a Catalunya, ja que el percentatge de població procedent de països on es practica l'ablació és molt baix. Sí, però, que s'ha tingut coneixement d'algun cas de menors a les que se'ls hi ha practicat tot aprofitant els viatges de vacances que han fet les famílies als països d'origen.
Per això el Parlament de Catalunya, en sessió tinguda el 20 de juny de 2001, va aprovar la Resolució 832/VI, sobre l'adopció de mesures contra la pràctica de mutilacions rituals genitals femenines. Fruït d'aquesta resolució es va crear una comissió interdisciplinària d'experts, per tal de dissenyar un pla d'acció contra la pràctica de mutilacions rituals femenines a Catalunya. Si voleu conèixer el Protocol d'actuacions per a prevenir la mutilació genital femenina, de la Generalitat de Catalunya, cliqueu aquest enllaç
Fa menys d'una hora acabo de saber que ha mort M. Rosa Virós, la primera rectora d'una universitat catalana. Estic commocionada.
M. Rosa Virós i Galtier, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtica de Ciència Política i de l'Administració, ha estat professora de la UB durant 20 anys (1970-1990) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des del 1990 fins a la seva jubilació l'any 2006. El 2001 va ser elegida rectora de la UPF.
Rigorosa i autoexigent M. Rosa Virós i Galtier neix a Barcelona, el 1935. L'escenari de la seva infantesa és una ciutat destruïda materialment i moral per la guerra. Estudia, amb resultats brillants, a les Dames Negres, i després a la UB. La seva intensa dedicació a l'estudi, però, no l'impedeix connectar-se a l'incipient moviment universitari antifranquista. A les aules universitàries és també on es vincula per a tota la vida amb José Antonio González Casanova.
Pionera i compromesa Rosa Virós vol ser jutgessa, però el franquisme prohibeix l'accés de les dones a la judicatura. Aleshores, entra a treballar en el bufet del seu pare.
La impossibilitat d'accedir a la judicatura la compromet per sempre en la lluita per la presència de la dona a les institucions; la lluita per la igualtat de les dones en tots els àmbits
El fet de ser dona torna a jugar en contra seva l'any 1975, quan al·legant raons "científiques" com la seva edat (té 50 anys) i que el seu marit (González Casanovas) ja és catedràtic, la UB intenta barrar-li el pas a la Càtedra de Ciència Política. Finalment, però, Virós es converteix en la primera catedràtica de Ciència Política i de l'Administració d'Espanya.
Perquè, M. Rosa Virós, quan ja és mare de tres fills, abandona el bufet del pare i es concentra en la redacció de la seva tesi doctoral sobre el comportament electoral en els municipis de Girona durant la II República i la distribució de la riquesa. La investigació va acompanyada de la introducció de noves tècniques estadístiques.
El 1991, s'incorpora a la UPF com a directora dels recentment creats estudis de Gestió i Administració Pública. Després d'exercir diferents responsabilitats, el 2001, com hem dit, es converteix en la primera rectora d'una universitat catalana.
El seu programa de govern és senzill: democràcia interna i diàleg, excel·lència no narcisista sinó basada en el saber pràctic que contribueixi a solucionar problemes socials col·lectius, alta valoració de les disciplines humanístiques, interdisciplinarietat dels coneixements, politiques de redistribució equitativa dels recursos escassos, foment de la participació estudiantel en la presa de decisions de govern.....
Experta en l'estudi del comportament electoral Com a investigadora, s’ha centrat en l’estudi del comportament electoral, la cultura política i la metodologia de les ciències socials aplicades en l’anàlisi polític. Durant molts anys ha format part de l’equip de sociologia electoral que, vinculat a la UAB, estava format, entre d’altres, pels professors Josep M. Vallès i Isidre Molas.
M. Rosa Virós és Medalla al treball Francesc Macià i Creu de Sant Jordi
M. Rosa Virós és la mare de la Itziar González Virós. Una abraçada Itziar
Les altres dones que han estat rectores són, per per ordre d'antiguitat en el càrrec: Elisa Pérez (rectora de la UNED entre els anys 1982-1987); Josefina Gómez (Universitat Autònoma de Madrid, 1984-1985); María Luisa Tejedor (Universitat de La Laguna, 1990-1995); Rosario Valpuesta (Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, 2001-2003); Carmen Ortiz (Universitat de la Rioja, 2001-2004); María Araceli Maciá (UNED, 2001-2005); Adelaida de la Calle (Universitat de Màlaga, 2004); Anna Maria Geli (Universitat de Girona, 2005); i Montserrat Casas (Universitat de les Illes Balears, 2007)
Novetats i alguna reedició seleccionades per Manolita Sanz i editades, com cada mes, per mi.
NOVETATS EDITORIALS - Lumen segueix publicant Elizabeth von Arnim (1866-1941). Ara és Un matrimonio perfecto, que va ser publicat en el seu dia sota el títol de Vera (Ediciones del Bronce). Per als qui vulguin trobar comparacions amb Rebeca. Un cas de possessió al matrimoni entre un home gran, vidu i una jove insegura. Els hi sona?
- L’editorial La otra orilla publica Arenas movedizas de Sybille Bedford (1911-2006) en traducció de Vicente Campos. És la seva crònica de dues guerres i la seva vida en un entorn precari econòmicament, però lliure i gens convencional. L’editorial Salamandra va publicar Fragmentos de vida, sobre la seva infància i adolescència, on els papers de pare i mare eren peculiars i el sots-títol Una educación nada sentimental cobrava plena rellevància. Una obra absolutament recomanable que va ser finalista del premi Booker 1989 i que és una incitació a llegir ara aquest.
- Mercedes Castro publica Mantis(Alfaguara), amb una protagonista centrada en el món de la gastronomia que té una fosca història familiar al darrere.
- Maite Carranza publica Palabras envenenadas (Edebé), una història d’una noia que desapareix, que és un cas de maltractaments i abús infantil.
- Maria Dueñas publica El tiempo entre costuras (Temas de Hoy) una primera novel·la que ha estat molt ben acollida. La trama es desenvolupa entre Madrid i Tànger en la primera meitat del segle XX.
- Núria Esponellà publica Rere els murs (Columna/Roca Editorial en castellà) traduïda per Carlos Gentile al castellà, on novel·la la història del monestir de Sant Pere de Rodes.
- Impedimenta publica La librería de Penélope Fitzgerald, les dificultats d’una llibretera en un petit poble de la costa anglesa. El cim de la dificultat arribarà quan posi a la venda Lolita de Nabokov.
- Empar Moliner publica No hi ha tercers persones (Quaderns Crema) un recull de contes d’històries que tenen com a base el xoc entre la realitat i la fama.
- Soledad Puértolas publica Compañeras de viaje (Anagrama) un recull de contes que tenen com a protagonistes les dones que viatgen.
- Sílvia Soler publica Una família fora de sèrie (Columna), la divertida història d’una família on tots tenen històries rere d’ells.
- Elizabeth Strout publica Olive Kitteridge (El Aleph) en traducció de Rosa Pérez. Es tracta d'una crònica en 13 capítols d’un petit poble americà. L’obra va ser premi Pulitzer 2009.
- Hannah Tintipublica El bon lladre (Empúries/Anagrama en castellà), en traducció de Carolina Gandía al català, i de Jesús Zulaika, al castellà. Situada al segle XIX, a Nova Anglaterra, és una història d’orfes que són utilitzats i alhora protegeixen altres persones.
- Monika Zgustova publica Contes de la lluna absent (Proa), un recull de relats on predomina una visió de l’amor molt diversa
- Yolanda Castaño publica Profundidad de campo (Visor), un poemari en edició bilingüe gallec-castellà. -Rubén Martín ha fet la selecció Puro estremecer (Bartleby) de poemes d’Emily Dickinson sobre el tema de la mort.
- Carmen Ruiz publica Mapas y disfraces (Comuniter), un breu poemari.
- Cecilia Sainte-Naïve és responsable de la selecció de poemes Mangueras rojas y azules (Imperdible/Yaugurú) de joves autores de set països iberoamericans.
PREMIS
- Celia Sànchez-Mústich ha guanyat el premi de poesia Serra d’Or per A la taula del mig.
- Milagros Frías que va guanyar el XXI Premi de Narrativa Torrente Ballester al novembre de 2009 amb Luces que ciegan la noche, ha estat publicada ara per editorial Algaida sota el títol El verano de la nutria (Algaida). El total d’originals presentats va ser de 503, dels quals 47 en gallec. L’import del premi és de 25.000 euros.
Aquesta imatge és de 2008. És anterior a la gran tragedia provocada pel terratrèmol. Il·lustra l'article Haití: tierra pobre publicat a la REVISTA NATIONAL GEOGRAFIC
Aquest matí, l'Eva m'ha enviat un correu electrònic amb un enllaç i un missatge: "Escolta això!!!! És genial!!!!" Quan he disposat d'un moment ho he escoltat i l'he contestat amb un: Genial, la posaré al MIRADOR. Després he buscat la lletra de la canço.
Encara no fa quatre mesos. Va ser el dia 12 de gener. A les 16:53:09 hora local, és va produir el primer terratrèmol, d'una magnitud de 7 graus, a Haití, el país més pobre d'Amèrica. Després van venir les rèpliques. Un quart de milió de morts i 300.000 ferits. Les persones directament damnificades pels sisme es calcula que són quasi dos milions.
Encara no fa quatre mesos els mitjans quasi no parlaven d'una altra cosa. Després ha desaparegut del focus. No obstant això, Haití encara viu en estat de post-emergència.
Cal no oblidar Haití Per això hem sembla interessant la iniciativa de Carlos Jean que compta amb la participació de més de 20 artistes, entre cantants i actors i actores, esportistes
La canción ya se puede descargar en Internet y a través del móvil y hoy sale a la venta en soporte físico. Además de la canción original, el ‘single’ incluye tres remixes. Los beneficios se destinarán íntegramente a Intermon Oxfam.
"Nadie, ni los que han hecho la canción, ni quienes la interpretan, ni las tiendas que las venderán, ni la compañía discográfica, ni las empresas de telefonía móviles, ni la SGAE se lleva nada", precisó Carlos Jean. El productor musical también explicó que iTunes “hubiera sido un buen sitio para descargar la canción, pero no ha querido renunciar a su treinta por ciento".
Por su parte, Summers desveló que los artistas se comunicaron al margen de sus representantes, "algo muy poco habitual", a través de un correo electrónico, y que decidieron colaborar "sin pedirle permiso a nadie".
David Summers ¿Hay alguien por ahí, alguien que me pueda oír? ¿Queda algo por decir, un milagro que nos convierta en ti?
Najwa Tendrán muy pocos años desde hace mucho tiempo Tendrán muy pocos años desde hace mucho tiempo
Bebe Ahí tienes lo que queda, ahí tienes la tierra Pa volvé a ará, pa limpiá, plantá, construí... Ahí está vacía sin ná Con tó dispuesto a volverse a llená
Alejandro Sanz Hay amor, hay en ti, hay en mi voz, ay ay Haití Hay amor, hay en ti, hay en mi voz, ay ay Haití
Miguel Bosè & Shakira Hay amor (hay amor), hay en ti (hay en ti) Y en mi voz (hay en mi voz), ay ay Haití
Miguel Bosè & Zahara Hay amor (hay amor), hay en ti (hay en ti) Y en mi voz (y en mi voz)...
David Otero (ECDL) Oh, hay tierras que no tienen sueños Hay tierras que tiemblan de miedo
Juanes Hay tierras que tienen paz Haití sólo quiere ser normal
Aleks Syntek Aún hay tiempo de renacer De cabalgar sobre el hambre y el hierro Aún hay tiempo de dar amor Borrar el miedo y la destrucción
Tothom Hay amor, hay en ti, y en mi voz, ay Haití Hay amor, hay en ti, y en mi voz, ay Haití
Marta Sánchez Ay Haití, ay Haití Hay un suspiro en tu voz que despierta mi corazón
Miguel Bosè Una vida se detiene a su espalda la desolación Es un niño de mirada perdida Que desde el polvo ilumina con su luz
Leire (LOVG) Hay tierras que no tienen sueños Hay tierras que tiemblan de miedo
Estopa Deja que este llanto desentierre nuestra fe Enterrada en la misma tierra que nos vio nacer
Belinda & Tothom Hay amor, hay en ti, y en mi voz, ay Haití
tothom Hay amor, hay en ti, y en mi voz, ay Haití
Shakira Ay Haití... ay Haití... Que no hay silencio en mi voz Que soy ladrillo en tu construcción
Macaco Y way ay ay ay Haití Hoy contigo quiero estar junto a ti Beredi-bombeando todos los corazones hoy aquí
La Mala Rodríguez Ha nacío de las cenizas Barón Samedí Yo vivo por mi gente, no deja de sentir Devuélveme los hombres que se fueron a pelear por su suerte Por su propia dignidad ¿Hasta cuándo la deuda por ser negro siendo rico? No les basta el excedente pa llená el hocico Escucha mi plegaria, Barón Samedí Quiero resucitar pa volver a ver Haití
Shakira & Enrique Iglesias Hay que volver a nacer, perderse otra vez Volver a creer, empezar otra vez Hay que volver a nacer, perderse otra vez...
Bebe: Aquí hay algo más que unos cuantos vivos metidos dentro de su cuerpo Porque eso es lo que hay, no hay más que hacerlo Eso es lo que hay, proceso de inversión No queda más opción que volver a construir todo lo que se derrumbó
Najwa: (amb adlibs de Carlos Jean) Hay que volver a nacer, perderse otra vez Volver a creer, empezar otra vez Hay que volver a nacer, perderse otra vez Volver a creer...
Sobre la tornada:
Alejandro Sanz: Hay amor, hay en ti, hay en mi voz, ay ay Haití...
Shakira: Hay amor, hay en ti y en mi voz
José Mercé: Hay amor, hay en ti con mi voz Ay ay Haití
Sandra Carrasco: Escucha las campanas que redoblan
Angels Rosell, després de rebre la Medalla Francesc Macìa. A la seva dreta, Mar Serna, consellera de Treball; a l'esquerra, José Montilla, president de la Generalitat (4 de maig de 2010)
ÀNGELS ROSELL SIMPLICIO El seu compromís i dedicació a la participació de les dones i a la cohesió social en favor de les dones treballadores i gitanes la fan mereixedora de la Medalla al Treball Francesc Macià Nascuda a Barcelona (Barcelonès) l’any 1931. Fundadora i presidenta de l’Associació de Dones Adrianes de la Mina. Va crear l’Associació amb l’objectiu d’aconseguir la participació de les dones en la bona convivència del barri i en la seva millora. Va ser regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besos durant 15 anys i directora de l’Escola Bressol Belendai al Camp de la Bota, on va fer una tasca social molt important. L’any 2004 va organitzar la I Trobada Estatal de Dones de Zones Obreres i actualment és vicepresidenta del Consell Municipal de Dones de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. Des d’aleshores treballa amb el poble gitano, sent una reconeguda activista en la defensa de les dones.
Fins aquí, amb alguna inexactitud, el que podem llegir sobre Àngels Rosell en la publicació Medalles i Plaques President Macià 2010. Entenc que és difícil resumir amb poques línies la biografia d'una dona com l'Àngels Rosell.
Un merescut reconeixement L'Àngels té quasi 80 anys i continua activa i entusiasta en la lluita per un món més just i més igualitari. Un dia, amb més temps i més calma, us parlaré de l'Àngels. No, millor, serà ella (oi, que si, Àngels?) qui ens parlarà del seu compromís amb el poble gitano (que ve de lluny), del seu treball al Camp de la Bota... del que està fent ara, a l'any 2010.
El dia 4 de maig, el president Montilla, acompanyat de la consellera Serna, va lliurar la medalla al treball Francesc Macià 2010 a 23 persones i les plaques al treball President Macià 2010 a 10 empreses i entitats amb seu a Catalunya.
En nom de tots els guardonats va intervenir Gemma Lienas, escriptora i presidenta de DONES EN XARXA
L’estima al país es demostra en els moments difícils Els premis d’enguany, va exposar el president Montilla en la seva intervenció, s’emmarquen en el context “d’una etapa difícil”, en la qual “la nostra societat ha fet un gir radical”. “Hem passat d’una època de creixement elevat, d’un temps de vaques grosses, a un període de crisi com el que estem travessant”.
Montilla va expressar una reflexió crítica amb “els qui semblen esperar que les coses vagin cada dia a pitjor”. Perquè, va argumentar, “no concebo res més antipatriòtic ni faltat de respecte cap a la societat que l’actitud d’aquells que, des de la política, o des d’altres àmbits, semblen alegrar-se del deteriorament del clima social, que afecta clarament els seus conciutadans”.
“Els qui fan això no es mereixen el respecte de la societat a la que volen servir; perquè en moments delicats i difícils –i Catalunya n’està travessant un que ho és- tothom hi ha de posar el coll, tothom ha de donar un cop de mà. És aquí on es demostra l’estima al país, més que en les grans proclames”.
Les medalles i plaques President Macià que atorga el Govern de la Generalitat van ser creades el 1938 per recompensar mèrits laborals, sigui dels treballadors individuals, sigui de les empreses. L'any 1982 la Generalitat va rehabilitar aquests guardons que són un reconeixement als treballadors i treballadores i a les empreses per la seva dedicació, constància i iniciativa i la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana.
Les imatges s'han descarregat del web de la Generalitat http://www.gencat.cat/especial/medalles_macia
La Rambla, a l'alçada de la plaça del Teatre, a començament del segle XX Avui, al davant del (tancat) Teatre Principal ha obert les portes la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin
Abans d'anar a dinar, hem passat per la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin. Feia poquet que l'alcalde Hereu i en nou regidor del Districte de Ciutat Vella, Carles Martí, l'havien inaugurat oficialment i les portes continuaven obertes. La nova biblioteca s'ubica als números 32-34 de la Rambla (plaça del Teatre).
JA ERA HORA!!! Disposar d'una biblioteca pública i gratuïta al barri és una gran notícia. Una notícia llargament esperada. Hem trigat massa a temps tenir-la.
La Biblioteca Andreu Nin és la biblioteca pública número 36 de la ciutat. És a dir, altres 35 punts de la ciutat han gaudit d'una biblioteca de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona abans que el Gòtic.
El Gòtic era l'únic barri de Ciutat Vella que no disposava d'aquest equipament.
En un espai de quasi 1000 m2, la Biblioteca disposa d'un fons documental inicial d'uns 17.000 documents i 65 subscripcions a diaris i revistes. Compta amb un espai infantil (com m'agraden els espais infantils de les nostres biblioteques!), una aula multimèdia i una sala d'actes que comparteix amb l'Escola Superior de Disseny Elisava.
En aquesta primera visita d'avui m'he endut una bona impressió, és lluminosa i àmplia. M'ha semblat, però, que disposa de pocs llocs de lectura (7 taules de 4 = 28), que hi ha poques butaquetes a l'espai de lectura de premsa i que són menys còmodes que les habituals en altres biblioteques, i no he vist que disposi de punts per escoltar CD i pantalles per veure DVD.
LA RAMBLA DE LES LLETRES
"Les Rambles de Barcelona són un carrer que té poc més d'1 km de llargària. Està dividit en diversos trams amb noms diferents (la Rambla de Canaletes, la Rambla dels Estudis, la Rambla de Sant Josep, la Rambla dels Caputxins, la Rambla de Santa Mònica i la Rambla del Mar). Amb la nova Biblioteca Gòtic-Andreu Nin es proposa un nou tram: LA RAMBLA DE LES LLETRES, un camí obert a la lectura. Amb aquesta intervenció es dóna rellevància a la vida literària d'aquest bulevard, un dels carrers del món amb més referències literàries, com a patrimoni cultural de la ciutat de Barcelona"
El nou equipament comptarà amb un centre d'interès dedicat a la Rambla, la seva història, els seus edificis i la literatura que ha inspirat.
ANDREU NIN La Biblioteca ocupa els baixos del que va ser el Grand Hotel Falcón, construït el 1879. Al 1936, el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) el va expropiar i el va convertir en la seva seu. Abans de convertir-se en l'edifici Rambla de la Universitat Pompeu Fabra, va allotjar la FECSA.
El 15 de juny [de 1937] la policia va arrestar inesperadament Andreu Nin a la seva oficina. Aquella mateixa nit va fer una batuda a l'Hotel Falcón i va detenir tot els seus ocupants
George Orwell
El sindicalista i periodista Andreu Nin era el màxim dirigent del POUM. La Biblioteca rep el nom de Gòtic pel seu emplaçament, i Andreu Nin com a homenatge al polític revolucionari.
Si voleu fer un recorregut pel passat anarquista de la ciutat, premeu aquest enllaç
Entrades
