AI HAITÍ! no l'oblidem

Aquesta imatge és de 2008. És anterior a la gran tragedia provocada pel terratrèmol.
Il·lustra l'article Haití: tierra pobre publicat a la REVISTA NATIONAL GEOGRAFIC

Aquest matí, l'Eva m'ha enviat un correu electrònic amb un enllaç i un missatge: "Escolta això!!!! És genial!!!!" Quan he disposat d'un moment ho he escoltat i l'he contestat amb un: Genial, la posaré al MIRADOR. Després he buscat la lletra de la canço.



Encara no fa quatre mesos. Va ser el dia 12 de gener.
A les 16:53:09 hora local, és va produir el primer terratrèmol, d'una magnitud de 7 graus, a Haití, el país més pobre d'Amèrica. Després van venir les rèpliques. Un quart de milió de morts i 300.000 ferits. Les persones directament damnificades pels sisme es calcula que són quasi dos milions.

Encara no fa quatre mesos els mitjans quasi no parlaven d'una altra cosa. Després ha desaparegut del focus. No obstant això, Haití encara viu en estat de post-emergència.

Cal no oblidar Haití
Per això hem sembla interessant la iniciativa de Carlos Jean que compta amb la participació de més de 20 artistes, entre cantants i actors i actores, esportistes

La canción ya se puede descargar en Internet y a través del móvil y hoy sale a la venta en soporte físico. Además de la canción original, el ‘single’ incluye tres remixes. Los beneficios se destinarán íntegramente a Intermon Oxfam.

"Nadie, ni los que han hecho la canción, ni quienes la interpretan, ni las tiendas que las venderán, ni la compañía discográfica, ni las empresas de telefonía móviles, ni la SGAE se lleva nada", precisó Carlos Jean. El productor musical también explicó que iTunes “hubiera sido un buen sitio para descargar la canción, pero no ha querido renunciar a su treinta por ciento".

Por su parte, Summers desveló que los artistas se comunicaron al margen de sus representantes, "algo muy poco habitual", a través de un correo electrónico, y que decidieron colaborar "sin pedirle permiso a nadie".

EFE, 21 d'abril de 2010

La lletra

David Summers
¿Hay alguien por ahí,
alguien que me pueda oír?
¿Queda algo por decir,
un milagro que nos convierta en ti?

Najwa
Tendrán muy pocos años
desde hace mucho tiempo
Tendrán muy pocos años
desde hace mucho tiempo

Bebe
Ahí tienes lo que queda, ahí tienes la tierra
Pa volvé a ará, pa limpiá, plantá, construí...
Ahí está vacía sin ná
Con tó dispuesto a volverse a llená

Alejandro Sanz
Hay amor, hay en ti, hay en mi voz, ay ay Haití
Hay amor, hay en ti, hay en mi voz, ay ay Haití

Miguel Bosè & Shakira
Hay amor (hay amor), hay en ti (hay en ti)
Y en mi voz (hay en mi voz), ay ay Haití

Miguel Bosè & Zahara
Hay amor (hay amor), hay en ti (hay en ti)
Y en mi voz (y en mi voz)...

David Otero (ECDL)
Oh, hay tierras que no tienen sueños
Hay tierras que tiemblan de miedo

Juanes
Hay tierras que tienen paz
Haití sólo quiere ser normal

Aleks Syntek
Aún hay tiempo de renacer
De cabalgar sobre el hambre y el hierro
Aún hay tiempo de dar amor
Borrar el miedo y la destrucción

Tothom
Hay amor, hay en ti, y en mi voz, ay Haití
Hay amor, hay en ti, y en mi voz, ay Haití

Marta Sánchez
Ay Haití, ay Haití
Hay un suspiro en tu voz que despierta mi corazón

Miguel Bosè
Una vida se detiene a su espalda la desolación
Es un niño de mirada perdida
Que desde el polvo ilumina con su luz

Leire (LOVG)
Hay tierras que no tienen sueños
Hay tierras que tiemblan de miedo

Estopa
Deja que este llanto desentierre nuestra fe
Enterrada en la misma tierra que nos vio nacer

Belinda & Tothom
Hay amor, hay en ti, y en mi voz, ay Haití

tothom
Hay amor, hay en ti, y en mi voz, ay Haití

Shakira
Ay Haití... ay Haití...
Que no hay silencio en mi voz
Que soy ladrillo en tu construcción

Macaco
Y way ay ay ay Haití
Hoy contigo quiero estar junto a ti
Beredi-bombeando todos los corazones hoy aquí

La Mala Rodríguez
Ha nacío de las cenizas Barón Samedí
Yo vivo por mi gente, no deja de sentir
Devuélveme los hombres que se fueron a pelear por su suerte
Por su propia dignidad
¿Hasta cuándo la deuda por ser negro siendo rico?
No les basta el excedente pa llená el hocico
Escucha mi plegaria, Barón Samedí
Quiero resucitar pa volver a ver Haití

Shakira & Enrique Iglesias
Hay que volver a nacer, perderse otra vez
Volver a creer, empezar otra vez
Hay que volver a nacer, perderse otra vez...

Bebe:
Aquí hay algo más que unos cuantos vivos metidos dentro de su cuerpo
Porque eso es lo que hay, no hay más que hacerlo
Eso es lo que hay, proceso de inversión
No queda más opción que volver a construir todo lo que se derrumbó

Najwa: (amb adlibs de Carlos Jean)
Hay que volver a nacer, perderse otra vez
Volver a creer, empezar otra vez
Hay que volver a nacer, perderse otra vez
Volver a creer...

Sobre la tornada:

Alejandro Sanz:
Hay amor, hay en ti, hay en mi voz, ay ay Haití...

Shakira:
Hay amor, hay en ti y en mi voz

José Mercé:
Hay amor, hay en ti con mi voz
Ay ay Haití

Sandra Carrasco:
Escucha las campanas que redoblan

Marta Sánchez:
Mmm... ay Haitíii... aaoohhh

Tothom:
AY, HAITÍ

L'amiga ANGELS ROSELL, medalla al treball FRANCESC MACIÀ

Angels Rosell, després de rebre la Medalla Francesc Macìa. A la seva dreta, Mar Serna, consellera de Treball; a l'esquerra, José Montilla, president de la Generalitat (4 de maig de 2010)

ÀNGELS ROSELL SIMPLICIO
El seu compromís i dedicació a la participació de les dones i a la cohesió social en favor de les dones treballadores i gitanes la fan mereixedora de la Medalla al Treball Francesc Macià

Nascuda a Barcelona (Barcelonès) l’any 1931.
Fundadora i presidenta de l’Associació de Dones Adrianes de la Mina. Va crear l’Associació amb l’objectiu d’aconseguir la participació de les dones en la bona convivència del barri i en la seva millora.
Va ser regidora de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besos durant 15 anys i directora de l’Escola Bressol Belendai al Camp de la Bota, on va fer una tasca social molt important.
L’any 2004 va organitzar la I Trobada Estatal de Dones de Zones Obreres i actualment és vicepresidenta del Consell Municipal de Dones de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. Des d’aleshores treballa amb el poble gitano, sent una reconeguda activista en la defensa de les dones.

Fins aquí, amb alguna inexactitud, el que podem llegir sobre Àngels Rosell en la publicació Medalles i Plaques President Macià 2010. Entenc que és difícil resumir amb poques línies la biografia d'una dona com l'Àngels Rosell.

Un merescut reconeixement
L'Àngels té quasi 80 anys i continua activa i entusiasta en la lluita per un món més just i més igualitari. Un dia, amb més temps i més calma, us parlaré de l'Àngels. No, millor, serà ella (oi, que si, Àngels?) qui ens parlarà del seu compromís amb el poble gitano (que ve de lluny), del seu treball al Camp de la Bota... del que està fent ara, a l'any 2010.

El dia 4 de maig, el president Montilla, acompanyat de la consellera Serna, va lliurar la medalla al treball Francesc Macià 2010 a 23 persones i les plaques al treball President Macià 2010 a 10 empreses i entitats amb seu a Catalunya.

Els guardonats al final de la cerimonia

Els guardonats, a més de l'Àngels, han estat:

- Medalla al treball President Macià

• Isak Andic
• Josep M. Antràs i Badia
• Pere Colls Carbó
• Ramon Condal Escudé
• Marc de San Pedro i Aresté
• Josep Farràs Ricart
• Maria Teresa Feliu Baquedano
• Teresa Gimpera
• Pilar González López
• Joan-Ramon González Pérez
• Akio Hayashiya
• Gemma Lienas i Massot
• Sita Murt
• Joan M. Noguera Vilà
• M. Dolors Oms i Bassols
• Josep Pallàs Carrera
• Salvador Peinado Rodríguez
• Joana Raspall i Juanola
• Antonio Sánchez Vilar
• Josefina Sanvisén Alíns
• Julio Sorigué Zamorano
• Laura Toribio Martínez

Placa al treball President Macià

• Esteve Química, SA
• Ercros Industrial, SA
• Boehringer Ingelheim España, SA
• SCTA Louis Vuitton, SA
• Compostadores, SL
• Gepork - SGP Grup
• ACTAS - Associació Catalana de Treball amb Suport
• Establiments Viena, SA
• Fundació Privada Trinijove
• Teixidors, SCCL

Per a més informació, cliqueu aquest enllaç

En nom de tots els guardonats va intervenir Gemma Lienas, escriptora i presidenta de DONES EN XARXA






L’estima al país es demostra en els moments difícils
Els premis d’enguany, va exposar el president Montilla en la seva intervenció, s’emmarquen en el context “d’una etapa difícil”, en la qual “la nostra societat ha fet un gir radical”. “Hem passat d’una època de creixement elevat, d’un temps de vaques grosses, a un període de crisi com el que estem travessant”.

Montilla va expressar una reflexió crítica amb “els qui semblen esperar que les coses vagin cada dia a pitjor”. Perquè, va argumentar, “no concebo res més antipatriòtic ni faltat de respecte cap a la societat que l’actitud d’aquells que, des de la política, o des d’altres àmbits, semblen alegrar-se del deteriorament del clima social, que afecta clarament els seus conciutadans”.

“Els qui fan això no es mereixen el respecte de la societat a la que volen servir; perquè en moments delicats i difícils –i Catalunya n’està travessant un que ho és- tothom hi ha de posar el coll, tothom ha de donar un cop de mà. És aquí on es demostra l’estima al país, més que en les grans proclames”.

Les medalles i plaques President Macià que atorga el Govern de la Generalitat van ser creades el 1938 per recompensar mèrits laborals, sigui dels treballadors individuals, sigui de les empreses. L'any 1982 la Generalitat va rehabilitar aquests guardons que són un reconeixement als treballadors i treballadores i a les empreses per la seva dedicació, constància i iniciativa i la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana.

Les imatges s'han descarregat del web de la Generalitat
http://www.gencat.cat/especial/medalles_macia

EL GÒTIC JA TÉ BIBLIOTECA i la dedica a la Rambla i Andreu Nin

La Rambla, a l'alçada de la plaça del Teatre, a començament del segle XX
Avui, al davant del (tancat) Teatre Principal ha obert les portes la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin

Abans d'anar a dinar, hem passat per la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin. Feia poquet que l'alcalde Hereu i en nou regidor del Districte de Ciutat Vella, Carles Martí, l'havien inaugurat oficialment i les portes continuaven obertes. La nova biblioteca s'ubica als números 32-34 de la Rambla (plaça del Teatre).

JA ERA HORA!!!
Disposar d'una biblioteca pública i gratuïta al barri és una gran notícia. Una notícia llargament esperada. Hem trigat massa a temps tenir-la.


La Biblioteca Andreu Nin és la biblioteca pública número 36 de la ciutat. És a dir, altres 35 punts de la ciutat han gaudit d'una biblioteca de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona abans que el Gòtic.

El Gòtic era l'únic barri de Ciutat Vella que no disposava d'aquest equipament.

Per cert, que més de 3/4 parts (el 78%) del cost de la inversió inicial ha sortit de les arques de l'Ajuntament de Barcelona. La Diputació de Barcelona ha aportat l'11% per adquisició de fons documental i equipament informàtic, i la Generalitat de Catalunya, un 9%. La resta l'ha aportat el Consorci de Biblioteques de Barcelona.

En un espai de quasi 1000 m2, la Biblioteca disposa d'un fons documental inicial d'uns 17.000 documents i 65 subscripcions a diaris i revistes. Compta amb un espai infantil (com m'agraden els espais infantils de les nostres biblioteques!), una aula multimèdia i una sala d'actes que comparteix amb l'Escola Superior de Disseny Elisava.

En aquesta primera visita d'avui m'he endut una bona impressió, és lluminosa i àmplia. M'ha semblat, però, que disposa de pocs llocs de lectura (7 taules de 4 = 28), que hi ha poques butaquetes a l'espai de lectura de premsa i que són menys còmodes que les habituals en altres biblioteques, i no he vist que disposi de punts per escoltar CD i pantalles per veure DVD.


LA RAMBLA DE LES LLETRES

"Les Rambles de Barcelona són un carrer que té poc més d'1 km de llargària. Està dividit en diversos trams amb noms diferents (la Rambla de Canaletes, la Rambla dels Estudis, la Rambla de Sant Josep, la Rambla dels Caputxins, la Rambla de Santa Mònica i la Rambla del Mar). Amb la nova Biblioteca Gòtic-Andreu Nin es proposa un nou tram: LA RAMBLA DE LES LLETRES, un camí obert a la lectura.

Amb aquesta intervenció es dóna rellevància a la vida literària d'aquest bulevard, un dels carrers del món amb més referències literàries, com a patrimoni cultural de la ciutat de Barcelona"

El nou equipament comptarà amb un centre d'interès dedicat a la Rambla, la seva història, els seus edificis i la literatura que ha inspirat.

ANDREU NIN
La Biblioteca ocupa els baixos del que va ser el Grand Hotel Falcón, construït el 1879. Al 1936, el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) el va expropiar i el va convertir en la seva seu. Abans de convertir-se en l'edifici Rambla de la Universitat Pompeu Fabra, va allotjar la FECSA.

El 15 de juny [de 1937] la policia va arrestar inesperadament Andreu Nin a la seva oficina. Aquella mateixa nit va fer una batuda a l'Hotel Falcón i va detenir tot els seus ocupants

George Orwell

El sindicalista i periodista Andreu Nin era el màxim dirigent del POUM. La Biblioteca rep el nom de Gòtic pel seu emplaçament, i Andreu Nin com a homenatge al polític revolucionari.

Si voleu fer un recorregut pel passat anarquista de la ciutat, premeu aquest enllaç

Publicat a AMIF memòria+imaginació+futur

La ratlla dels texans (divertimento)

Ahir al matí estava esperant el bus per anar a treballar quan va arribar una dona que és una estirada; sembla que s'hagi empassat un pal d'escombra i mai saluda. Aleshores em vaig fixar en un detall de la seva vestimenta i vaig escriure el següent al meu mur del Facebook.

És de les que es planxen els texans amb ratlla! Hi ha alguna persona que m'estigui llegint que ho faci? En coneixeu alguna? Com és?

Eren les 7.39 del matí. Avui, més de 24 hores més tarda, continuen els comentaris i he decidit compartir-los. Parlen d'usos i costums, d'una de les tasques domèstiques que més odi desperta, encara que a algunes persones els agrada.... Llegiu, llegiu

S: jajajajajajajajajajaja.... jo en conec un i és bastant conservador....

B: OH NOOOOOOO!!!! Texans amb ratlla és gairebé igual a portar mocassins amb mitjons blancs!!!!!!! ;)))))))

C: jajajajajaja...o sandàlies amb mitjos d'estiu:-) no, no conec a ningú que es planxi o es faci planxar els texans...

T: Jo planxo el texans, que passa!

A: I li marques la ratlla?

T: Alguna vegada ho he fet! Però no per norma

C: noooooooo me lo creo

T: Pos si! justamente los que llevo hoy venían con raya y la primera vez que los planché pues... la conservé.

B: i pots estar segura que jo vaig posar EL GRITO EN EL SIELO quan ho vaig veure!!!! I no és que vinguessin amb ratlla, és que d'estar penjats a la botiga tenien el plec del penjador... (aquí hi posaria un emoticon amb les celles aixecades i el morro torçat, però no sé fer-lo...)

A: Moltes gràcies per les aportacions, i una cosa a favor de T: es planxa els pantalons... Però ja ho veus, no cal que els marquis la ratlla, podríem fer un cor d'acompanyament a B i posar el grito en el sielo...

C: m'apunto al cor d'acompanyament a B:-)

L: Jo no recordo ni on tinc la planxa...

E: Viejos tiempos!! deshaceros de la plancha, ya!

AM: AAANNNNAAA... tu no, si us plau... no pot ser que caiguis en un pecat tan capital como aquest... Mira que jo planxo (i per vocació, que consti) fins i tot els draps de cuina... però TEXANS AMB RATLLA.. guaaaaaa!!!!!!!.......... quin horror!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! MAI MAI MAI.. el que va dir B i no cal afegir més.

B: Un altre descàrrec a favor de T, no només es planxa els texans, planxa la roba de tota la família

T: Pero aquí quién plancha, yo, pues que nadie se meta en la cocina cuando hay un cocinero. :)

Una aclariment: B i T són parella, comparteixen fills, hipoteca... i tasques domèstiques

I tu que n'opines?

POR NADA

¿N0 queríais saber por qué las matan? Las matan POR NADA

Les persones que em coneixeu bé, sabeu que cada cop que un criminal, després de matar la "seva" dona, s'intenta suïcidar, dic el mateix: per què aquest malnascut (de fet utilitzo un altre qualificatiu però no és políticament correcte) no s'ha matat abans d'assassinar-la?

Dimecres, dia 29 d'abril, és el darrer dia que es pot veure POR NADA, en el renovat Cinema Maldà de Barcelona. Es tracta d'un documental dirigit per l'antropòloga Mercedes Fernández-Martorell, una de las principals expertes en violència masclista a Espanya.

Segons la crítica, es tracta d'una mirada diferent sobre la violència masclista que aborda les raons dels maltractadors i la conducta de les seves parelles. Encara que interpretada per actors professionals, les paraules pertanyen a maltractadors. L'autora ha assistit a 700 judicis i ha realitzat entrevistes en profunditat a 30 homes condemnats per violència masclista. Aniré a veure-la

EL PERIÓDICO–¿Quines característiques tenen els homes maltractadors?

MFM-La majoria són molt treballadors i sempre diuen que la seva dona està boja. Són vulnerables i dependents. A més, no maltracten qualsevol persona, només la seva dona, que és la que «suposadament» els desposseeix de la seva dignitat d’home.

–¿I les dones maltractades?
–La seva identitat passa per tenir un home al costat que les defensi, dependents i submises.

Mercedes Fernández Martorell: «La realitat és que els homes maten les seves dones per no res».
EL PERIODICO, 24 d'abril de 2010

Los hombres que hoy maltratan a sus parejas las ningunean, les gritan, les dan puñetazos y las apuñalan con la identidad de hombre anulada y el entendimiento destruido. Son hombres que maltratan alegándose: ¡Estoy perdiendo mi hombría! ¡Ella no acata el único poder que verdaderamente poseo y debo conservar si quiero ser respetado: que en mi casa se cumplan las leyes que entre los hombres hemos acordado! Y se repiten: ¡Es culpa de ella! ¡Es ella la que no me deja sentirme como verdadero hombre!

Empezemos por la hombría (Mercedes Fernández Martorell).
CULTURAS (LVG), 14 d'abril de 2010

La raíz del problema estriba en que los maltratadores son "hombres muy débiles desde el punto de vista emocional e intelectual", que no saben reaccionar ante el desajuste entre las pautas de comportamiento que aprendieron y la realidad social que les rodea.

Por eso, desde su punto de vista, los hombres que maltratan son "personas que viven en un estado de dependencia terrible de la mujer para sentirse verdaderamente hombres y son víctimas de esa dependencia social y emocional"

Maltratadores hablan de sus delitos en un documental sobre violencia machista.
ABC, 19 d'abril de 2010

DEDICAT AL PEP, que va retallar-me l'article d'EL PERIODICO de dissabte

O DIA DE LIBERDADE (25 d'abril de 1975)

Quan es compleixen 36 anys de l'anomenat O Dia de Liberdade, reproduim la cançó que el Movimento das Forças Armadas (MFA) va utilitzar com a senyal per ocupar els punts estratègics del país i iniciar-se, així, el que es coneix com la Revolução dos Cravos, la Revolució del Clavells portuguesa.

El cap de poques hores que Radio Renascença emetés Grândola, Vila Morena, la cançó de José Afonso dedicada a la "Societat Musical Fraternitat Treballadora Grandolense", queia el règim i el dictador Caetano surtia cap a l'exili.

Les persones que participàvem a la lluita antifranquista vèrem viure els fets com a nostres, amb l'esperança que la fi de la dictadura de Franco també estès molt aprop. Franco es va morir al cap d'un any i mig, el 20-N de 1975, però en aquest cas el dictador no va haver de marxar a l'exili. Va morir de vell i al llit. Això explica que la nostra transició. Això explica que ahir ens hàgim vist oblidades a tornar a sortir al carrer per recordar que les víctimes són les persones desaparegudes i que el temps del silenci no pot ser indefinit.

Us deixo amb Grandola, vila morena cantada per Amália Rodrigues, la reina del fado.



Jo encara recordo la lletra sencera

Grândola, vila morena
Terra da fraternidade,
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade.
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena,
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena.

Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade,
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade.

Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena.

À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade.

Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira,
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade.

Jo encara m'emociono que la canto. És que, segons Espernaza Aguirre, sóc una carcamal; no hi puc, ni hi vull fer-hi res!

DEDICAT A LA NÚRIA i al seu fill Oriol

El temps de silenci no pot ser indefinit

Convertir els botxins en víctimes mai no pot ser un acte de justícia.

Per això resulta irritant el processament de Garzón pel seu intent de reconèixer i donar reparació a les víctimes del franquisme.

Estan convertint el pacte d'amnistia en un principi d'ocultació del passat, de negació del reconeixement a les víctimes i de blanqueig del franquisme.

L'esperit de la transició era avançar cap endavant des de l'exigència moral de no tornar mai a un enfrontament com la Guerra Civil.

Per a això, es va pactar una amnistia que protegís tots els potencials protagonistes del canvi, els que venien del franquisme i els que venien de la resistència.

Però aquesta amnistia no significava una absolució del passat.

Era, simplement, ajornar el dol per a fer-lo quan la democràcia hagués arribat ja a la seva maduresa i el seu equilibri.

Amb paciència, es van deixar passar els anys, però el temps de silenci no podia ser indefinit.

Alguna cosa falla a la democràcia espanyola si, avui, encara els botxins passen per davant de les víctimes.

Josep Ramoneda

Faig meva la reflexió de Josep Ramoneda, publicada al diari EL PAIS, el diumenge passat. Jo no no hauria pogut escriure millor. Us recomano l'article sencer El derecho a ser llorados, que trobareu a aquest enllaç

I per això, perquè El temps del silenci no pot ser indefinit, aquesta tarda, a les 18.30h, serè a la plaça de Sant Jaume (Barcelona).


Un clam de justícia és una plataforma que aplega ciutadanes, ciutadans i diferents entitats, associacions i organitzacions, l’objectiu comú de la qual és la defensa dels valors i la memòria democràtica

La memòria obre expedients que el dret considera arxivats

Walter Benjamin

UN CLAM DE JUSTÍCIA PER A LES MÉS DE 100.000 PERSONES DESAPAREGUDES
Un clam de justícia per als milers i milers de persones torturades i empresonades pel franquisme

HA ARRIBAT L'HORA DE LES VÍCTIMES

Dissabte, 24 d’abril, a les 18,30 hores
Concentració ciutadana a la plaça de Sant Jaume de Barcelona

Podeu veure també:

ELS CRIMS SÓN LES DESAPARICIONS [el mirador de les dones, 9 d'abril de 2010]