Maletí de recursos GÈNERE i CIÈNCIA

Introduir la perspectiva de gènere en la definició de les polítiques científiques i a la insvestigació constitueix un gran repte. D'aquí la importància del Maletín de recursos Género y Ciencia publicat per un equip de professores del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Amb aquesta eina es pretén oferir a les universitats espanyoles, instruments operatius i plausibles, dirigits a fomentar la qualitat del sistema de recerca i innovació espanyol en un marc d'excel.lència. El maletí conté propostes, informacions, indicadors i estratègies adreçades a aconseguir una millor integració de la perspectiva de gènere en la investigació científica universitària.

El projecte l'ha dirigit la professora Teresa Freixes, Catedràtica de Dret Constitucional de la UAB i Catedràtica Jean Monet ad personam, i les autores han estat Inés Sánchez de Madariaga (directora general de la Unitat Mujer y Ciencia del Ministeri), Maria Àngels Gensana (advocada i experta en gènere), Mercè Sales (professora de la UAB) i Fanny Zapata (doctoranda de la UAB).

El Maletín de Recursos Género y Ciencia conté els següents recursos:

1. Les recomanacions que, des de la Unió Europea, es vénen adoptant amb la finalitat d'incorporar la perspectiva de gènere en la investigació científica.
2. Clàusules model per ser introduïdes en els estatuts de les universitats, cadascuna d'elles amb una justificació sobre la seva adequació als objectius pretesos.
3. Un Manual-Guia per les institucions científiques que permet que aquestes operin amb una planificació estructurada, fiable i concreta, en els diversos àmbits que s’han d’establir per a que la transversalitat de gènere es realitzi amb criteris de qualitat.
4. Un document per poder fer presentacions públiques sobre gènere i ciència.
5. La legislació i jurisprudència vigents, d'àmbit internacional, europeu, nacional i autonòmic, així com l'adoptada en el si de les universitats.
6. Un Glossari de conceptes, per poder identificar correctament el vocabulari científic aplicable a la perspectiva de gènere en la investigació universitària.
7. Els enllaços considerats d'interès, per accedir a la documentació rellevant sobre polítiques d'igualtat i, específicament, sobre dona i ciència

El maletí s'ha creat i s’ha finançat a partir del projecte DER2010-09.940-E, atorgat pel Ministeri de Ciència i Innovació, amb la col.laboració d'Inés Sánchez de Madariaga, directora de la Unitat de Dones i Ciència adscrita a la Secretaria d'Estat de Recerca.

Tal com assenyala el Libro Blanco sobre la Situación de las Mujeres en la Ciencia Española, la igualtat efectiva entre dones i homes en tots els àmbits de la vida social i en el sistema de ciència i tecnologia, suposa una qüestió de gran importància per al nostre pais i per a la nostra economia.

Així mateix, insta totes les institucions perquè des de les seves respectives responsabilitats treballin per aconseguir l’objectiu plantejat a Europa:

al 2030, la meitat de les persones responsables de la política científica i de les científiques, en tots els camps i en tots els nivells, han de ser DONES.

Font: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Àrea de Comunicació i de Promoció

Dones deportades a Ravensbrück, no us oblidem

Albert Om saluda Neus Català (Imatge: UB)

La setmana passada el Paraninf de la Universitat de Barcelona va ser l'escenari d'un nou homentage a les dones deportades al camp nazi de Ravensbrück L'acte, organitzat per l'Amical de Ravensbrück, va estar presentat pel periodista Albert Om i va comptar amb la presència de Neus Català, que a punt de fer 98 anys, és actualment la única catalana supervivent d'aquell infern. Català ha dedicat la seva vida a complir la promesa feta: continuar parlant fins als darrers dies de la seva vida de Ravensbrück per evitar que el món oblidi el que hi va passar.

Ravensbrück va ser el camp de concentració de dones més gran ubicat en territori alemany. Inaugurat el 1939, es va ampliar contínuament fins al 1945. Les primeres presoneres eren de nacionalitat alemanya, mentre que gairebé totes les espanyoles hi van arribar el 1944. En total, van ingressar al camp persones de més de quaranta nacionalitats. Entre els anys 1939 i 1945, van patir la deportació a Ravensbrück aproximadament 132.000 dones i infants, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents.

L'acte va servir per a presentar el llibre Memorial de las españolas deportadas a Ravensbrück, que recull el conjunt de dades més complet elaborat fins ara sobre les dones espanyoles presoneres a Ravensbrück, vol ser una eina per conèixer millor la deportació espanyola en aquest camp i aprofundir en aquest episodi de la història recent. El llibre reuneix els apunts biogràfics de noranta dones internades a Ravensbrück, amb la història de cadascuna abans d’arribar al camp, l’època que hi van estar presoneres i la trajectòria posterior de les que van sobreviure. Val a dir que malauradament es va destruir molta documentació i no es podrà arribar a conèixer mai ni el nombre exacte de víctimes ni el nom. L’obra també inclou capítols sobre com plantejava el règim nazi la repressió contra les dones, la diàspora després de la Guerra Civil espanyola i la vida a l’interior del camp.

El Paraninf d'empeus ret homenatge a les dones de Ravensbrück (Imatge: UB)

Fins a l'edició d'aquest llibre, que jo sàpiga, el cens més complert era el que es pot consultar a Censo de mujeres deportados a campos de concentración nazi

Aquest cens es va elaborar a partir de dos fonts fonamentals: Memorial de las mujeres españolas en la resistencia y la deportación, de Conchita Boix, Lola Casadellà, Neus Català, Maria González i Maria Llenas, i Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig.

CENS DE DONES DEPORTADES A CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIYvonne ADROVER; Felisa ALONSO; Margarita ÁLVAREZ; Mercè BALCASEN; Secundina BARCELÓ; Carme BARROSO BARTOLÍ; Felisa BEDONDOZ; Maria BEGUIRISTAIN; M. Antonia BENITEZ LUQUE; Mercedes BERNAL; Feliciana BIERGE; Josephine BORDANOVA; Carmen BUATELL COSTA; Alfonsina BUENO; Maria BUITRAGO; Ángela CABEZA, Adriaine CALDERON; Braulia CANOVAS JANE; Dolors CASADELLÀ; Juana CASTELLANO; Neus CATALÀ I PALLEJÀ; CLAVEL; Esther, Liliane Elise i Rita COHEN ESCALONI; Nieves CORBIS; Conchita COROMINAS y madre; Soledad CORTÉS; Teresa COSTEL; Antonia CRISTÓFAL BRETÓN; Virtudes CUEVAS ESCRIVA; Demetrecia DUPUY; Teresa ENCUENTRA;   Francisca ESCARRÉ; Olvido FANJUL; Justina FAU ESPAÑOL; Concepción FERRER; Roser FLUVIÁ; FONT; Ana FOURNIER; Antonia FREXEDES; Antonia FRUCTUOSO; Carmen FUERTES; Carlota GARCIA; Carmen GARCÍA AMANDA; Dolores GARCIA ECHEVARRIET; Felicidad GASA; Bertha GOLDSCMIDT; Sabina GONZÁLEZ BARTOLÍ; Josefina GONZÁLEZ GUARDIOL; Conchita GRANGÉ; HORTA; Anunciación IRIBERRI; Amalice i Fuente JARA DE LA; Mónica JENÉ; Agustina JURADO; Laura KERWICH; Rosa KLIONSKY; Estrella KUGELMAN; Jesusa LESBUR GERES; Sofia LITMAN; Maria MARANGE; Josefa MARANGES; Angeles MARTINEZ; Constanza MARTINEZ PRIETO; Hermínia MARTORELL ROSALES; Maria MATEOS; Pilar MENDEZ GORBEALUIA; Maria MOLL; Eugènia MONEDER; Anita MONTHUIS; Frania NEGRIN; M. Josefa NICOLAS; Mercedes NUÑEZ TARGA; Nicolasa OLIVA; Danielle OUCHENE; Josette PALOMA; PASTOR; Rita PEREZ MARTINEZ; Amalia PERRAMON LOPEZ; Marita POMARES; Francisca PUIG; Lidia REVIRE; Lisa RICOL; Ana RODA; Maria RODRIGUEZ COCURDE; Ascensión ROMERO; Maria ROQUES RODRIGUEZ; Herminia ROSALES; Leonor i Maria RUBIANO FERNÁNDEZ; Elisa RUIZ (GARRIDO); Aida RUPERT; SABATER; Maria SANTOS; Coloma SERÓS; Carmen SERRANO; Jeanne SERRES; Rosita SILVA; Germana SOLDEVILLA; Blanca SOLSONA; Rosa SOTO; Maria TAPIA ESTEBAN; Agustina TOMAS JURADO; Francisca USANDIZAGA; Marita VAN AAL; M. Pilar VELAZQUEZ; Elvira VELETA; Maria VELETA; Dolores VILLA; Anita WINTER; Carmen ZAPATER AGUILERA; Katia; Mimi; Elena; Frasquita, la gitana.

En tots els casos que hi ha informació els noms van acompanyats d'una fitxa, com és el cas de Neus Català

FICHA DEPORTADA: CATALA I PALLEJA NEUS

Ravensbrück 27.534
Nació en 1915 en Els Guiamets (Priorat-Tarragona).

Hija de campesinos, adoraba a su padre, con quien compartió su pasión por el teatro. Organizó las Juventudes Socialistas Unificadas de Cataluña (JSUC) y fue miembro fundador del PSUC.

Estudiaba enfermería y la guerra le interrumpió los estudios. Al principio de la Guerra civil española se traslada a Barcelona y forma parte de las Juventudes del PSUC. La enviaron como jefa sanitaria a una colonia de niños en Premia de Dalt “Las acacias”.

Neus tenia 21 años y un deseo de vivir inmenso. Al final de la guerra estaba en la colonia y salió de Barcelona una madrugada del mes de enero cuando ya los obuses “nacionales” caían sobre el Tibidabo. A las tres de la tarde se evacuaba hacía la frontera la colonia de 180 criaturas, muchas del Norte de España y otras que habían sido recogidas abandonadas en las bocas del metro.

Pasada la frontera el 8 de febrero de 1939, una enfermera francesa quería quedarse una niña a la que habían salido unos granos en la cara. Era la más pequeña de cuatro hermanos que habían quedado huérfanos en el País Vasco. La estiro de las manos y la apretujó contra ella mientras las criaturas lloraban y se armó un gran revuelo. La niña continuo con ellos. Los del Socorro Rojo iban de un lado para otro desbordados sin saber que hacer con aquella multitud desorganizada, hambrienta, cansada que les había llegado y a Neus sólo le preocupaba no perder ningún niño. Los pusieron en un teatro municipal en Voló y llegaron unos tipos con pan y los lanzaban desde lo alto de un camión mientras otros hacían fotografías. Neus empezó a gritar que no cogieran el pan porque se están convirtiendo en un espectáculo para los franceses. Al cabo de dos días los metieron en un castillo medieval a la Dordonya. No estaba habilitado para vivir, había estado cerrado desde la guerra del 14 cuando sirvió de cárcel para los prisioneros de guerra. La paja estaba sin limpiar y se corrió la voz de que no se podía beber agua del pozo porque había cadáveres. Hacia un frío terrible, entraba el aire por todas partes y las criaturas constipadas acostumbradas a las colonias. Escribió una carta llena de quejas a l Socorro Rojo y estos, pensando que hacían lo correcto, la llevaron a la prefactura. Vinieron dos policías y Neus les enseño las enormes salas donde las criaturas se encogían de frío diciéndoles: “De acuerdo que no nos queráis a nosotros que somos "rojos” pero estas criaturas no tienen ninguna culpa.

Fue su primer enfrentamiento con las autoridades. Después los trasladaron a Carsac donde los trataron muy bien. Encontraron una monja vasca que les recibió “de garras”. Neus en aquel momento tenia setenta y cinco criaturas (las que no tenían a nadie que se hiciera cargo de ellas) Después, algunas fueron reclamadas por familiares lejanos desde el interior y las criaturas no querían volver. Neus recuerda a uno especialmente, Mariano que decía que él no quería volver, que no volvería nunca porque sus padres habían sido asesinados. Mariano murió en un bombardeo alemán. Muchos de estos niños se fueron con familias belgas. Procuraron que los hermanos no se separaran. Antes, habían recibido dos enormes cajas llenas de ropa procedentes de América, porque Neus había escrito una carta abierta explicando a los americanos la situación en la que se encontraban estos niños- Después se supo que esta carta se había reproducido en pasquines por todos lados....

La fitxa sencera de Neus Català en aquest enllaç de Deportadas españolas

Gènere i corrupció: les dones principals víctimes i lluitadores en contra?

Camp de refugiats a Somàlia (Foto: EFE)

Com passa sovint no hi ha xifres fiables. Moltes nenes i dones no denucien els fets per vergonya i per no quedar estigmatitzades. Però de quins fets parlem?

Posarem alguns exemples que no són, ni de lluny, excepcionals. Generalment, a la base, sempre hi ha l'explotació sexual.

• Nena lliurada en matrimoni a un jutge afganès a canvi de deixar en llibertat al seu pare prés (promesa per altra banda no complerta)

• Escolars sexualment assetjades pels seus professots i obligades a mantenir relacions sexuals a canvi d'obtenir les notes que es mereixen. Un fet habitual a Botswana

• Dones que obligades a oferir favors sexuals a canvi de paquets d'aliments i ajuda humanitària (ho denuncia en un informe les Nacions Unides)

• Per no parlar de la trata de blanques on tot el procès de compra, venda i explotació de nenes i dones és impossible sense el sobron sistemàtic i generalizat perquè una llarga llista d'agents (policies, advocats, guardes fronterers, hotels...) facin la vsta grossa.

Les principals víctimes de la corrupció són les persones pobres. I les dones són desproporcionadament pobres!

La utilització privada dels recursos públics atempta contra els drets bàsics i afecte de manera diferenciada els drets de les dones

El mes passat es va celebrar una trobada de persones expertes per a tractar el tema de la corrupció i les dones. Ho hem sapigut a través de TrustLaw.

Font:Women the main victims an often most effectives enemies of corruption - experts

Les dones podem acabar amb la corrupció?

La conferència tambè va plantejar-se aquest tema sense poder oferir una resposta inequívoca i contundent. No obstant això sembla que es pot afirmar que, en determinades circumstàncies, el paper de les dones en la gestió del comú comporta una reducció de la corrupció.

I van posar l'exemple del Perú, on l'entrada de dones a la polícia de trànsit (un dels sectors més corruptes del pais) ha comportat una caiguda important dels soborns exigits.

"En relativamente poco tiempo, las mujeres policías han pasado de luchar por ingresar en el Cuerpo de la Policía a ser requeridas para tareas específicas porque aseguran que aportan más transparencia, mayor sensibilidad en el trato y suelen ser menos corruptas que algunos hombres." Tu voz

I també el milió i mig de dones (es diu aviat!) elegides per als panchayats  a la Índia que ha fet possible una resposat més ràpida i eficaç a les necessitats de la gent....

Panchayat de Kanaipur (Bengala occidental)

I a Europa, a casa nostra més concretament, 
les dones som més eficaces en la lluita contra la corrupció? 

Deixo la pregunta a l'aire. Qui la vol entomar?

Sense NOTIS de la Manolita

Dona amb llibre (Pablo Picasso, 1932)

Els anys 2011 i 2012, des del punt de vista de la feina, han estat fructífers però durs. Han coincidit amb els 24 mesos de projecció pública del projecte Life COR, del qual sóc directora. No és estrany, doncs, que per contra hagi estat un període de poca producció al meu bloc. A més, els darrers mesos ha coincidit amb canvis en la vida de la Manolita i la desaparició (temporal?) del recull mensual de novetats literàries amb perspectiva de gènere. El juliol de l'any passat publico les darreres Notis de la Manolita.

Ana Domínguez Loschi

Avui, el diari EL PAÍS publica una entrevista amb Ana Domínguez Loschi que m'ha cridat l'atenció per al títol: “El comunismo sigue siendo una idea preciosa”. En llegir-la he descobert que aquesta feminista i exmilitant del PCE, acaba d'obrir una llibreria feminista a Madrid: Mujeres&Compañía. La Librería. He deixat d'esmentar que Domínguez ha exercit de llibrera en els darrers anys, o sigui que coneix aquest món i té ofici. Ha estat membre de Librería Mujeres de Madrid fins fa poc i no sembla que hagi deixat de ser-ho per voluntat pròpia. O sigui, que a l'atur però sense dret d'atur, amb 62 anys, ha fet un cop de cap (se ha liado la manta a la cabeza, que diriem en castellà).

Però si menciono el fet i l'entrevista és perquè m'ha recordat Les notis de la Manolita  i perquè volia destacar-ne alguns paràgrafs i compartir-los.

“Ser librera me da el poder de elegir a quién vendo”. Y no, no vende, por ejemplo, al Nobel García Márquez —por el tratamiento dado a la mujer en Memoria de mis putas tristes— ni a Camilo José Cela o los hermanos Grimm.

Domínguez, conocedora de los catálogos editoriales, todavía se asombra de que en alguna gran casa “menos del 5% de los autores son autoras, y la mayoría, de libros de cocina”. Su mayor satisfacción es “descubrir a una escritora”. Y recomendarla a la clientela. “En mi trabajo defiendo mis ideas”, recapitula.

“El feminismo no es un dogma. No es solo una teoría, sino una forma de comportarse en la vida. Ser feminista es exigir tu libertad, liberar tu vida de autoritarismo”.
“Antes pensaba que la solución era una revolución, pero ahora no sé si se puede hacer”. “La salvación de las mujeres es cambiar a los hombres. No queremos ser igual que ellos. Queremos ser nosotras, y ellos a nuestro lado, respetándonos en nuestra diferencia”.

Si voleu llegir l'entrevista sencera la trobareu en aquest enllaç.

Compromís
Amb o sense notis, i com ja he fet al desembre, em comprometro a escriure més sovint al Mirador.
Bon any 2013!