Els residus i la comunicació: MOVIMENT R

El web del Moviment R

Ja hi tornaré. Avui només tinc esma (estic agotada!) per a anunciar-vos que la campanya de comunicació del projecte Life COR (Campanya Objectiu Residus) que dirigeixo ja és al carrer, i de quina manera!


El Comando R va presentar-se ahir, aprofitant la 21 edició de la Mitja marató de Barcelona

Avui, més de 120 persones, expertes en comunicació i residus, hem participat a la Jornada ELS RESIDUS I LA COMUNICACIÓ, dedicant 5 hores a conèixer més a fons el projecte Life COR i la campanya, intercanviar experiències i parlar sobre el canvi d'hàbits i la implicació ciutadana.


El Comando R irromp a la Jornada organitzada per l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona

I a la tarda, doblet: la primera reunió del que volem que es converteixi en la xarxa ibèrica d'organismes públics de gestió de residus que contribueixi a assolir els objectius que marca la Directiva europea de residus i obtenir la imprescindible implicació dels ciutadans i ciutadanes sobre la base d'intercanviar experiències i reflexionar de forma conjunta sobre diferents estratègies i les pràctiques comunicacionals. L'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i les ciutats i àrees metropolitanes de Sevilla, Málaga, A Coruña, Asturias, Bizkaia, Pamplona, València, Madrid, Lisboa i Porto s'han emplaçat a treballar en aquesta línia. 

Campanya 2.0 
He començat dient que hi tornaré. Tinc ganes d'esplaiar-me sobre el que ha estat (i ho serà en els propers 24 mesos) la meva principal ocupació. Ara, per tant, només apuntar que la campanya del COR, és una campanya dirigida principalment els i les joves de 18 a 35 anys que no practiquen la separació de residus a casa, no reciclen, malgrat tenir informació sobre el que cal fer. És una campanya basada en la conversa i la col·laboració, una campanya per compartir. No és una campanya convencional que té un perfil a Facebook o que penja un vídeo a Youtube. És una campanya pensada directament per a les xarxes socials.

Aquesta setmana, intento trobar el temps necessari per a explicar-ho més àmpliament.

REDUIM - REUTILITZEM- RECICLEM, el lema del Comando R

1. Els ciutadans i ciutadanes compromesos amb el medi ambient tenim una doble identitat: cada dia, fem les nostres feines i portem una vida aparentment normal, però, quan el futur del nostre planeta es posa en perill ens convertimen el Moviment R: un comando d’activistes decidits a deixar un món més net als nostres fills i les nostres filles.

2. La nostra consigna és ben clara: REDUEIX- REUTILITZA-RECICLA

3. “Menys és més”: un savi consell. Utilitza menys matèries primeres, menys aigua i menys energia i ajudaràs a reduir els residus. I menys residus significa més i millor vida per a tothom. I no ho direm dues vegades (per a començar a estalviar).

4. La imaginació al poder: no llencis mai res sense pensar en què es pot reconvertir. I sobre tot, reutilitza els objectes abans que es converteixin en residu.

5. Creiem en la reencarnació de la matèria: recicla els residus perquè se'n puguin fer nous productes.

6. Si jo ho puc fer, tu ho pots fer: separa bé els residus. No és tant complicat. I la vida té molts més colors quan recicles!:
Si vius a Castellbisbal, el Papiol, Molins de Rei o Pallejà:
- Al contenidor gris la resta juntament amb els envasos de plàstic i/o metall.
- Al contenidor verd el vidre.
- Al contenidor blau el paper i el cartró.
- Al contenidor marró els residus orgànics.
Si vius a la resta de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona:
- Al contenidor groc els envasos de plàstic i/o metall.
- Al contenidor verd el vidre.
- Al contenidor blau el paper i el cartró.
- Al contenidor marró els residus orgànics.
- Al contenidor gris la resta.

7. Ens les pensem totes. Som constants, enginyosos i estem determinats a fer el que calgui per un tema en què ens hi juguem molt: nosaltres i els nostres futurs descendents. T’hem dit ja que som constats?

8. Ho hem de fer tots junts. No podem fer-ho per tu. I és més divertit en bona companyia. Coneixes gent, vius experiències enriquidores, xerres amb tothom i comparteixes un objectiu clar i net: el teu futur, el meu futur, el de t-o-t-s i t-o-t-e-s. Anar al contenidor pot ser un acte molt social, si tens l’actitud correcta.

9. Un Comando R estarà sempre disposat a cuidar el medi ambient i a ajudar els altres a fer-ho.

10. Mai és tard per unir-te al Moviment R. Avui pot ser un bon dia per començar. Ho tens clar, no?

UNEIX-T´HI

Bona nit, cansada però satisfeta

LES NOTIS DE LA MANOLITA (gener 11)

La recerca històrica o la història com a excusa, però en tot cas el passat més o menys recent, són la base de moltes de les propostes que la Manolita ens fa aquest mes. Les reines Isabel II i Germana de Foix són les protagonistes de dos llibres, juntament amb Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne i  Aristòtil, Elisabeth Eidenbenz, La Pastora, els 13.152 jueus parisencs de Mathausen o els membres de la Nova Cançó.

NOVETATS EDITORIALS AMB VISÓ DE GÈNERE

- Isabel Burdiel, catedràtica d’Història Contempòrània de la Universitat de València, publica Isabel II. Una biografía 1830-1904 (Taurus). Isabel II va ser la primera reina constitucional d’Espanya, 50 anys de regnat, gairebé tots en guerra. Una dona envoltada d’un cercle masclista i a qui res havia preparat per desenvolupar la seva missió. Quan va succeir el seu pare, Ferran VII, moltes esperances estaven posades en els possibles canvis. Per a la història, ha aparegut com la responsable de la frustració.

- Colita (psudònim d’Isabel Steva) publica La meva cançó (Saga editorial), una selecció personal d’imatges dels anys 60 i 70 sobre concerts i artistes de la nova cançó. La fotògrafa ha publicat més de 30 llibres i ha participat en 40 exposicions.

- Carme Güell publica Jaque a la reina muerta (La Esfera de los Libros). En aquesta novel·la pren la veu Germana de Foix, la segona dona de Ferran el Catòlic.

- Impedimenta publica Pinic en Hanging Rock, la novel·la més famosa de l'australiana Joan Lindsay, en traducció de Pilar Adón. Què va passar en aquella excursió del dia de Sant Valentí de 1900 on van desaparèixer tres alumnes i una professora d'una escola d'Austràlia? Peter Weir en va fer una pel·lícula al 1975, amb el mateix títol.

- Annabel Lyon publica El maestro de Alejandro (Roca), una recreació de la relació entre Aristòtil i Alexandre el Magne, quan el primer li fa de preceptor.



- Planeta ha publicat amb el títol La puerta de la luna (novembre 2010), una edició completa dels contes d’Ana Maria Matute, recent premi Cervantes.

- Assumpta Montellà publica Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la paternitat d’Elna (Ara Llibres, 20 de gener de 2011). Una biografia de la dona suïssa que va muntar la Maternitat d’Elna on van nèixer 597 infants de mares republicanes. Montellà va publicar el 2006 La maternitat d’Elna, un llibre que ha transcendit l’àmbit historicoliterari, ja que, amb aquest nom, s’han batejat places, guarderies i infants.


Elisabeth Eidenbenz
La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

- Alice Munro publica Massa felicitat / Demasiada felicidad (Club Editor / Lumen) en traducció al català de Dolors Udina i al castellà de Flora Casas. Són 10 contes recents on tracta de la violència com un fet inevitable en la vida dels protagonistes.

 
 

- Wassyla Tamzali, feminista laica algeriana, publica El burka como excusa (Saga editorial), un refús rotund de qualsevol tipus de vel i un anàlisi de la situació actual a Europa, on aquest tema ha pres una gran importància política.

Pel seu contingut i la seva actualitat us recomano l'entrevista a TV3 i aquest text LA CONTROVERSIA DEL VELO

- Esther Tusquets publica Pequeños delitos abominables (Ediciones B), el seu particular decàleg de les bones maneres que resumeix en practicar la bona educació i no abusar de les persones amigues.

- Buket Uzuner publica Gentes de Estambul (Edebé), una reivindicació del paper cabdal de la ciutat com a pont de cultures, en una trama d’una parella que ha de trobar-se a l’aeroport d’Estambul. És la segona obra de l’autora que es tradueix al castellà, després d’Ada de Àmbar.

PREMIS

 - Bea Cabezas ha obtingut el XVII premi Carlemany amb La ciutat vertical amb protagonistes catalans que desenvolupen la seva vida professional a Nova York. L’import d’aquest premi és de 42.000 euros, el quart més ben dotat de les lletres catalanes.

- Alicia Giménez Bartlett ha guanyat el premi Nadal d’enguany amb Donde nadie te encuentre, basada en la figura d’un/a dels darrers maquis: La Pastora, que va actuar per les terres dels Ports de Tortosa i El Maestrat. La Pastora (1917-2004) va ser inscrita arran del seu naixement com Teresa i va ser enterrada com Florencio. Pel mig va passar 17 anys a la presó (1960-1977). Per a les persones interessades en la història hi ha el llibre La Pastora: del monte al mito (Editorial Antinea) de José Calvo Segarra, periodista i historiador de Xert (Baix Maestrat) en el que s’ha documentat Giménez Bartlett, que ha parlat amb José Calvo sobre el tema en trobades a Vinaròs.
Al premi s’hi van presentar 284 originals i està dotat amb 18.000 euros.

CINE

- La llave de Sara de Tatiana de Rosnay (Sumo) és la base per a la pel·lícula del mateix títol de Gilles Paquet-Brenner, amb Kristin Scott Thomas com a protagonista. Narra la Batuda del Velòdrom d’Hivern el 16 de juliol de 1942, quan 13.152 jueus parisencs hi van ser confinats i després exterminats.

París, julio de 1942. Las autoridades arrestan a 13.000 judíos ante la impasible mirada de los parisinos, que guardan silencio por miedo, indiferencia o simple interés, pues esperan ocupar las viviendas vacías.
El pequeño Michel se oculta en un armario para huir de la redada. Su hermana Sarah cierra la puerta para protegerle y se guarda la llave, pensando que va a regresar en unas horas. Sin embargo, el destino de la familia Starzynski es protagonizar una de las páginas más luctuosas de la historia gala. Los gendarmes confinan a los miles de detenidos durante cinco días en el Velódromo de Invierno en condiciones infrahumanas. Después envían a las familias a un campo de concentración francés, y luego a Auschwitz.

TRASPÀS

 - Maria Elena Walsh (1930-2011) poeta, cantant, compositora, dramaturga... En moltes branques de l’art va destacar aquesta autora argentina, que es va fer famosa per les seves obres infantils, entre les quals la coneguda cançó Manuelita la tortuga, que va arribar al cine amb direcció de Manuel García Ferré. En el temps de la dictadura va lluitar per la democràcia i va ser reconeguda com a Ciudadana Ilustre de Buenos Aires el 1985.

SIHEM BENSEDRINE: periodista tunisiana, assot del dictador Ben Ali

Sihem Bensedrine, periodista i activista pels drets humans

El rostro de paraíso turístico que el régimen tunecino ofrece al mundo oculta una dictadura. 

En su vértice, se encuentra el hombre a quien Europa y las instituciones económicas internacionales ven como un alumno ejemplar: Zine el Abidine Ben Ali, en el poder desde hace 22 años.

S. Bensedrine (Madrid, juny 2010) 

L'amic Josep Maria m'ha enviat aquest matí un correu electrònic: Per si t'hagués passat per alt; crec que és del teu interès. A continuació l'enllaç a aquest vídeo amb una entrevista a Sihem Bensedrine. Gràcies, amic


Si no heu pogut visionar el vídeo, cliqueu aquest enllaç

La col·lega tunesiana, perseguida a Tunísia per defensar els drets humans i per dirigir la primera ràdio independent de l'Àfrica del Nord, és des de fa uns mesos ciutadana de Barcelona.
Bensedrine, obligada a exiliar-se, està acollida al Programa "Escriptor Refugiat". Aquest programa, coordinat pel PEN Català, acull durant un període de dos anys un escriptor o escriptora amenaçat, perseguit o amb risc de ser empresonat com a conseqüència dels seus escrits. Gràcies a la solidaritat de la xarxa internacional i el centre català del Pen Club, Bensedrine disposa d’un habitatge i té garantida la seva integritat i la possibilitat de continuar la seva tasca de defensora de la llibertat d’expressió.

CONCENTRACIO SOLIDÀRIA AMB EL POBLE DE TUNISIA
Plaça de Sant Jaume (Barcelona), 13 de gener de 2010
Sihem Bensedrine llegeix el MANIFEST

Benvolguts amics i amigues,

Homes i dones lliures de Catalunya,

Vosaltres sabeu el que s'entén per una dictadura sagnant,
Sabeu el que són les execucions extrajudicials,
Sabeu el que és un rastreig de les ciutats pels esquadrons de la mort,
Sabeu el que és la violació massiva de dones per terroritzar a una població 

Avui en dia, aquella Tunísia situada a no més d'una hora i mitja de casa vostra i on molts de vosaltres heu passat les vostres vacances, està passant per la terrible experiència que vosaltres heu viscut no fa molt de temps.

El poble tunisià està sent massacrat; Els ciutadans són sacrificats com conills, sota el foc real dels esquadrons de la mort que depenen de la presidència; el balanç encara provisional de les víctimes d’aquesta massacre supera ja els 100 morts i augmenta d’hora en hora.

Els periodistes i els sindicalistes són segrestats i no es tenen notícies d'ells.

Tot això fa quatre setmanes que dura, en mig del silenci criminal de la comunitat internacional; El poble tunisià s’ha aixecat contra una dictadura mafiosa; s’ha alçat contra aquest règim vergonyós que l’ha aixafat amb la seva tirania durant 23 anys.

Reclama la seva dignitat i la seva llibertat; 

El poble tunisià ha demostrat maduresa i capacitat per viure en una democràcia i un gran desig de gaudir de la llibertat i la igualtat de la que gaudeixen els seus veïns del nord del Mediterrani i que no fa gaire es trobaven en la seva mateixa situació. Durant aquestes quatre setmanes, no s’ha comès cap acte terrorista; les multituds enfurismades no han cridat cap consigna islamista; el fantasma de l'islamisme radical que es va utilitzar per justificar la repressió als ulls dels europeus, ha perdut tota credibilitat. 

L'Europa oficial ha fracassat en el seu deure de solidaritat i està faltant als principis i valors dels drets humans; per molt menys del que està passant ara a Tunísia, es van adoptar resolucions i sancions contra l'Iran. El poble tunisià estan sent assassinat amb el suport de França, que ha ofert la seva experiència per a reprimir el nostre poble.

Dones i homes lliures de Catalunya,
El poble tunisià necessita solidaritat i protecció.Esperem de vosaltres una manifestació concreta de lleialtat a la vostra història i als valors de defensa de les llibertats.

LA INDEPENDENT va publicar fa una setmana un entrevista amb Bensedrine

WE CAN DO IT!

  Geraldine Hoff Doyle

Ni la cara ni el nom, Geraldine Hoff Doyle, de la dona de la fotografia no ens diuen res. Si hi afegeixo que va néixer el 31 de juliol 1924, a Inkster, Michigan, i que un cop acabats els estudis secundaris, als 17 anys, es va convertir en una obrera temporal del metall, tampoc, oi?

Ara bé, si us dic que J. Howard Miller, per encàrrec de del Comité Coordinador de Producció de Guerra de la Westinghouse, es va inspirar en la seva imatge per a donar vida a Rosie the Riveter (Rosie, la rebladora), la icona que representa els milions de dones nord-americanes que, durant la 2a Guerra Mundial, van entrar a les fàbriques per a substituir la ma d'obra masculina que era al front, la cosa comença a canviar, no? I si insereixo la següent imatge.... ja no cal afegir quasi res més!

We can do it!  La Rosie del cartell és una dona forta, que assumeix un paper poc tradicional, amb la satisfacció de saber que està contribuint a l'esforç de guerra des de la rereguarda. És guapa, eficient, patriota.. és un símbol.


Al 1942, Redd Evans i John Jacob Loeb van composar Rosie the Riveter, una cançó que es va fer popular, sobretot en la versió d'un grup afroamericà anomenat The Four Vagabonds. Al final hi trobareu la lletra

Les Rosie, com ja havia passat durant la nostra Guerra Civil, ocupaven llocs de treball fins aquell moment considerats masculins, molts cops directament lligats a la industria de guerra.

Però acabada la Guerra, amb el retorn dels combatents, les coses tornen a ser (quasi) igual que abans. La gran majoria de les Rosie tornen a casa, a dedicar-se en exclusiva a les feines de la llar. Ja no són necessàries.

The perfect houswife

Ara, a la postguerra, el que es necessita són perfectes mestresses de casa. Rosie the Riveter és substituïda per Rosie the Perfect Housewife. La imatge dominant és la de la típica família americana: el pare treballador que és qui porta els diners a casa, la mare que és una perfecta mestressa de casa, i la parelleta formada per una filla i un fill sans i ben educats.

Les Rosies han canviat les fàbriques per les cuines



El diumenge passat, Geraldine Hoff Doyle va morir a l'edat de 86 anys. Dedico aquest post a totes les Rosie

“Rosie the Riveter”

While other girls attend their fav’rite
cocktail bar
Sipping Martinis, munching caviar
There’s a girl who’s really putting
them to shame
Rosie is her name
All the day long whether rain or shine
She’s a part of the assembly line
She’s making history,
working for victory
Rosie the Riveter
Keeps a sharp lookout for sabotage
Sitting up there on the fuselage
That little frail can do more than a
male will do
Rosie the Riveter
Rosie’s got a boyfriend, Charlie
Charlie, he’s a Marine
Rosie is protecting Charlie
Working overtime on the
riveting machine
When they gave her a production “E”
She was as proud as a girl could be
There’s something true about
Red, white, and blue about
Rosie the Riveter
Everyone stops to admire the scene
Rosie at work on the B-Nineteen
She’s never twittery, nervous or jittery
Rosie the Riveter
What if she’s smeared full of
oil and grease
Doing her bit for the old Lendlease
She keeps the gang around
They love to hang around
Rosie the Riveter
Rosie buys a lot of war bonds
That girl really has sense
Wishes she could purchase
more bonds
Putting all her cash into national
defense
Senator Jones who is “in the know”
Shouted these words on the radio
Berlin will hear about
Moscow will cheer about
Rosie the Riveter!