SI NO HI HA PAU, NO HI HA SEXE

Quan vaig llegir que un grup de dones de Kenya havia convocat una vaga de sexe per motius polítics, de seguida vaig pensar en Lisístrata. L'amic Enric Llorens ha publicat en el CAP I POTA, el seu blog, un article sobre aquesta noticia. Amb el seu permís, me l'he apropiat.

Des que es van celebrar les darrers eleccions a Kenya al desembre de 2007, el país africà viu en un estat de tensió política permanent. El detonant de la crisi va ser la nova victòria del veterà polític Mwai Kibaki que immediatament va ser acusat de frau electoral pel seu oponent Raila Odinga. Les protestes i aldarulls violents van portar al país al caos, més de 1000 morts i 300 mil desplaçats i 1000 milions de dòlars en pèrdues. La situació es va fer insostenible i només la mediació d’en Kofi Annan va aturar les matances. Un pacte de repartiment del poder entre els dos sectors va posar fi, momentàniament, a les disputes partidistes. Kibaki seria president i Odinga el primer ministre. La pau estava servida; però com era d’esperar, i la història ens ho ha demostrat constantment, els matrimonis de conveniència no acostumen a funcionar. Desprès d’un any llarg de desencontres la tensió ha tornat a pujar de to. Tan tibant és la situació i tan a prop està el trencament de relacions que un grup de dones (autoanomenades G-10) ha promogut una vaga sense sexe per tal de forçar als rivals a acostar postures i que treballin d’una vegada pel seu país. La dona del primer ministre s’ha unit a la protesta i s’espera que a hores d’ara la del president també ho faci.Aquest pas de les dones kenyanes no és nou, ja al 2003 algunes organitzacions europees i nord americanes es van declarar, sense gaire èxit, en vaga de sexe en protesta per la guerra d’Irak.

Les protestes estan inspirades en l’obra Lisístrata de l’autor clàssic grec Aristòfan. Lisístrata, cansada de les constants diputes entre les polis greges, va reunir dones de tots els bàndols i les hi va prosar una vaga sexual. Al principi la proposta no és ben acollida per la resta de dones però finalment les convenç que no facin sexe (no us perdeu l'escena del jurament!) fins que es signi la pau. L’obra acaba, quan els homes, sense sexe, decideixen deixar de lluitar. Esperem que aquestes hereves de Lisístrata tinguin la mateixa sort i aconseguien els seus objectius. Que per una vegada la ficció s’acosti a la realitat.
Enric Llorens

Legalització de la poligàmia
Comparteixo el desig que, per una vegada, la ficció s'acosti a la realitat. Tant de bo, però no ho tinc gens clar.

La iniciativa dels grups de dones feministes de Kènia coincideix en el temps amb el debat sobre la legalització de la poligamia en el Parlament d'aquesta república. La poligàmia, encara que no és legal, és una pràctica habitual a Kenya