Pàgines

divendres, 16 de març del 2012

LES NOTIS DE LA MANOLITA (març'12)

 Jean Honoré Fragonard (1732 - 1806)

Els darrers mesos, per manca de temps, no he publicat les NOTIS de la Manolita. Ella, no obstant, ha seguit elaborant-les per als seus clubs de lectura. Per tant, si alguna persona les volgués consultar, només ho ha de demanar i els hi enviarem.

En el llistat de novetats editorials d'aquest mes sorprèn la presència de diverses autores nascudes al segle XIX: Vicki Braum, George Sand, May Sinclair i Rebbeca West. Per cert, excepte Braum, totes empraven pesudònim per a escriure.

Novetats editorials
- Blacklist publica Grand Hotel de Vicki Braum (1888-1960), un dels primers bestsellers del segle passat (va ser publicat per primer cop el 1929 i va ser portada al cine el 1931 amb Greta Garbo en el paper principal). Un hotel del Berlin d’entreguerres és el lloc per on desfilen un seguit de personatges amb les seves històries que s’entrellacen. A Espanya, aquesta obra va gaudir d’una gran popularitat durant molts anys.  

- Lindsey Davis publica Rebeldes y traïdores (Edhasa) en traducció de Montse Batista. Es tracta d’una obra coral que comença amb la decapitació de Carles I i abasta l’únic període republicà anglès, el de Cromwell. És un volum de més de 1.000 pàgines en el qual l’autora hi ha treballat més de 20 anys.
Davis és autora d’una coneguda i popular saga detectivesca que es desenvolupa a la Roma imperial, amb el personatge de Marco Didio Falco.
A LES NOTIS DE LA MANOLITA (estiu'11) es parla també de Davis

- Marina Espasa publica La dona que es va perdre (Empúries), on Barcelona viu sota l’amenaça d’una invasió de talps, en una faula que explora els límits de la realitat. Aquesta és la primera obra de l’autora, que pot ser reconeguda per molts lectors per les seves aparicions com a col·laboradora als programes televisius Saló de lectura, a BTV i L’hora del lector, al 33.

- Heike B. Gortemake publica Eva Braun. Una vida con Hitler (Debate), on reivindica el paper actiu d’Eva Braun, sobretot en els darrers anys al costat de Hitler, lluny de la imatge de rossa tonta que se li havia adjudicat sempre.
- M. Dolors Millat publica Quirat i mig (Edicions de 1984), la seva primera novel·la. És la història de l'Alicia, una dona madura que ho té tot a la vida i que a partir de la mort sobtada i violenta de la seva millor amiga, comença una recerca interior a través de viatges a un univers paral·lel. Millat s’ha dedicat a ensenyar tècniques literàries, primer, a l’Aula de Lletres i, després, a l’Ateneu Barcelonès.

- Empar Moliner publica La col·laboradora (Columna). La protagonista, que exerceix de negra, es dedica a escriure biografies de gent poc interessant per encàrrec, una situació que suporta amb la cocaïna i l’alcohol. L’obra, editada per Espasa, serà a les llibreries al juny.
A LES NOTIS DE LA MANOLITA (maig'10) es parla d'un altre llibre de Moliner  
- Valérie Mréjen publica Eau sauvage (Periférica), en traducció de Sonia Hernández Ortega. Una novel·la curta (nouvelle) sobre relacions familiars i la dificultat del diàleg. Amb tocs humorístics. Mréjen també és cineasta i artista plàstica
- Rosa Regàs publica La desgràcia de ser dona (Ara Llibres) on explica la gravetat de la situació de la dona i la indignació que li produeix el poc cas que se’n fa.
A LES NOTIS DE LA MANOLITA (febrer'11) es parla d'un altre llibre de Regàs
- Editorial Elba publica Los salvajes de París. Relato de un viaje de George Sand (pseudònim d’Amandine Aurore Lucie Dupin, 1804-1876). S'hi explica la visita, al 1845, d’un grup d’indis iowa a París que van ser exhibits com si es tractés dels animals d’un zoo. Sand,  que els va veure, es va sentir molt interessada per la possibilitat de canviar la seva sort, a través de l’educació.

- L’editorial Viena publica On el foc no s’apaga de May Sinclair (1863-1946), en traducció de Dolors Udina. Es tracta d’un recull de contes en clau fantàstica sobre la culpa i l’expiació. Borges tenia entre els seus favorits el relat que dóna nom al recull. May Sinclair és el pseudònim de Mary Amelia Saint Clair, autora del final de l’època victoriana.

- Susanna Tamaro publica Per sempre (Columna i Seix Barral en castellà), amb un protagonista metge cardiòleg que marxa al camp per intentar superar la mort de la seva dona, al cap de quinze anys del traspàs.

- Planeta publica Cuando los pájaros caen de Rebecca West (1892-1983). Rebecca West és el pseudònim de Cicely Isabel Fairfield. L’obra és un thriller d’espies, amb personatges russos a primeries del segle XX a França. De la mateixa autora, Reino de Redonda publica El significado de la traición amb un epíleg de Joan Benet i en traducció de Panteleimón Zarín. L’autora que va seguir el judici contra Lord Chaw-Chaw, acusat de trair Anglaterra durant la Segona Guerra Mundial, fa una reflexió ètica sobre la traïció.

Per a tancar el capítol de novetats he triat aquesta imatge de West

Premis
Imma Monsó ha guanyat el premi Ramon Llull en la seva 32a edició, amb La dona veloç. Segons Monsó “volia reflexionar sobre aquesta dictadura de la velocitat al límit damunt les nostres vides”. Planeta l’ha tret al carrer el 8 de març. El premi Ramon Llull està dotat amb 90.000 euros, el de major import de les lletres catalanes. En aquest sentit, el director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, va anunciar que “caldrà reformular-lo; avui no podem assumir aquestes xifres”.

Traspàs
La poeta polonesa Wislawa Szymboska, premi Nobel de 1996 ha mort a Cracòvia, on vivia, als 88 anys. Autora d’una desena de llibres de poemes, como ara Fi i principi, Instant o Aquí, el darrer que va publicar, el 2009.
Els darrers anys, va autoritzar la traducció de les notes de lectures que havia publicat durant 30 anys a la premsa polonesa on un dia parlava del Mío Cid i l'endemà de jardineria.


Felícia Fuster (Barcelona 1921) ha mort a París el passat 4 de març. Es va iniciar en el món de l’art com a artista plàstica. Va començar a publicar el 1984 als 63 anys, poesia i un únic llibre en prosa, Barceldones (1989). Proa va publicar al 2010 la seva Obra completa 1984-2001 en edició de Lluïsa Julià.
Felícia Fuster va crear el 2003 una fundació amb seu a Barcelona per ajudar persones sense recursos a fer estudis superiors.