Pàgines

dijous, 8 de març de 2012

Y dios me hizo mujer

Diumenge, 7 de març de 1976. Manifestació davant la presó de la Trinitat (Barcelona)
    Y Dios me hizo mujer
    Gioconda Belli

    Y Dios me hizo mujer
    de pelo largo,
    ojos,
    nariz y boca de mujer.
    Con curvas
    y pliegues
    y suaves hondonadas
    y me cavó por dentro,
    me hizo un taller de seres humanos.
    Tejió delicadamente mis nervios
    y balanceó con cuidado
    el número de mis hormonas.
    Compuso mi sangre
    y me inyectó con ella
    para que irrigara
    todo mi cuerpo;
    nacieron así las ideas,
    los sueños,
    el instinto.
    Todo lo que creó suavemente
    a martillazos de soplidos
    y taladrazos de amor,
    las mil y una cosas que me hacen mujer todos los días
    por las que me levanto orgullosa
    todas las mañanas
    y bendigo mi sexo.
He volgut començar aquest post amb aquest cant de la poeta nicaragüenca. No sé vosaltres, però jo necessitava paraules animoses per encarar aquest 8 de març de 2012. A punt de fer 60 anys, amb més de 40 anys de lluita i lluites, tinc la sensació d'anar cap enrere. Per cert, a la imatge de la manifestació de 1976, sóc la que porta la pancarta de la dreta.

Sense parar-me a analitzar la intervenció del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, al Congrés, denunciant la "violencia de gènere estructural' que obliga les dones a avortar i defensant "el dret reproductiu per excel·lència de la dona" que segons ell és el de la maternitat i, per tant, la necessitat de canviar la llei d'avortament.
Si voleu, podeu escoltar el debat amb la diputada socialista Ángeles Álvarez en aquest enllaç o llegir-lo sencer en el Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados


Em refereixo a altres notícies dels darrers dies tan o més "preocupants", notícies que bé podrien qualificar-se, aquí si amb propietat, de violència estructural contra les dones ja que atempten contra els drets que tant ens ha costat aconseguir.

El Congrés dels Diputats ha aprovat avui, Dia de la Dona Treballadora (quina ironia!), la convalidació de la Reforma Laboral impulsada pel govern de Mariano Rajoy amb els vots del PP, d'UPN i de CiU. Aquesta reforma vulnera drets i ataca de forma punyent les condicions de les dones treballadores i les possibilitat de conciliació.

La bretxa salarial
Les dones continuem guanyant un 17% menys que els homes per la mateixa feina, com va posar de manifest la Comissió Europea el 2 de març, Dia Europeu per a la Igualtat de Salaris.



El sostre de vidre
Només un 13,7% de les persones que formen part dels consells d'administració de les principals empreses europees són dones (1 de cada 7 membres). Si pugem de nivell, les dones representen un 3,2% de les presidències dels consells d'administració (1 de cada 30). A l'estat espanyol i a Catalunya, la situació encara és pitjor.
Veure l'article que avui publiquen la vicepresidenta Viviane Reding i el vicepresident Joaquín Almunia de la Comissió Europea

Podria continuar, però ho deixo aquí. Malgrat tot, us desitjo un

Feliç i combatiu Dia, dones treballadores!!

1 comentari:

Gloria ha dit...

Hola Anna, una poesia que m'encanta, jo també la vaig publicar el dia de la Dona.

Rep una forta abraçada.

Trini