Pàgines

dijous, 9 de desembre de 2010

LA ROIG, EL MOLINO i LES DONES

El Molino (1977)
EL MOLINO I LES DONES
Aquest és el títol de l'article que va escriure Montserrat Roig, al novembre de 1977, arrel de l'anada al Molino d'un grup de dones feministes, majoritàriament del PSUC; jo formava part d'aquest grup que va ocupar dues llotges de la sala del Paral·lel i que, en aquell moment, va causar un cert rebombori. També formaven part del grup Asun Amelivia, Maria Dolors Calvet, Pepa Aguaza... i Montserrat Roig. Els punts suspensius substitueixen el meu buit de memòria. He enviat un correu electrònic a totes les companyes que tinc localitzades, i que crec que també podien formar part del grup, però encara són més desmemoriades que jo.

El Molino (2010)
Els detonants de la rememoració d'aquesta anada al teatre i el posterior article de Montserrat Roig han estat l'aniversari de la mort de la Montserrat Roig i de la meva àvia i la (re)inauguració de la sala EL MOLINO el passat 18 d'octubre. Un acció, per cert que forma part del Pla de Millora i revitalització del Paral·lel

L'avinguda Paral·lel era la principal arteria de l’oci barceloní de principis del segle XX. Hi ha una extensa literatura, de ficció o no, sobre aquest espai que era més que un carrer. M'agrada com descriu la vida del Paral·lel en aquesta època Lluís-Anton Baulenas a LA FELICITAT: "Recordava la primera nit al Paral·lel. Se’l va recórrer d’un cap a l’altre per les dues bandes i no s’ho creia. Semblava un altre món. Només tenint en compte la  petita àrea on es trobava el Soriano, hi havia més teatres i music-halls que cases de veïns: pujant des del port, per la dreta, el Gayarre, l’Arnau i l’Espanyol. Davant per davant, l’Apolo, el Nou, el Soriano i l’Onofri. A més, al costat de cada teatre, el seu cafè corresponent o sala de music-hall..."
En un Paral·lel sense acabar d'urbanitzar va néixer, fa més d'un segle, LA PAJARERA CATALANA; anys més tard la sala passa a dir-se EL MOLINO

Tornem a l'anada al Molino i a l'article de la Roig. Les companyes no ho recorden i no he trobat còpia de l'article al meu arxiu. Tampoc l'he trobat mencionat enlloc. A través del Pep ho he consultat al periodista Pere Meroño, autor del llibre El goig de viure. Biografia de Montserrat Roig, publicat el 2005. Meroño va contestar-nos:
L'article en qüestió no el vaig consultar. El que si vaig fer és "narrar" una exhibició que va fer ella, amb altres dones, tot desfilant per l'escenari [d'El Molino] convenientment abillada.
Aquesta escena de la Roig (no oblidem que va formar part de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual), vestida de vedet baixant les escales d'El Molino surt a diferents indrets. En canvi, si no fos perquè el Catáleg de l'obra periodística de Montserrat Roig menciona l'article EL MOLINO I LES DONES estaria quasi a punt de creure que ho havia somniat!

Però, no puc reproduir l'article , com era la meva intenció, perquè no l'he trobat. El Catàleg diu que el va publicar a MUNDO DIARIO, el dia 23 de novembre de 1977, a la secció "Catalunya endins". Seguint el consell d'Ivan Bordetas vaig anar a l'Arxiu Històric de la Ciutat i vaig consultar els microfilms de l'edició de 23 de novembre de 1977 del MUNDO DIARIO i... Res, ni rastre de l'article; tampoc el vaig trobar en els dies anteriors i en els posteriors. He comprovat que en aquelles dades Montserrat Roig publicava a MUNDO DIARIO; per tant, segurament hi ha un error de data en el Catàleg de l'obra periodística de Montserrat Roig. Aprofitant les vacances nadalenques tornaré a intentar trobar l'article. Si ho aconsegueixo, ho sabreu.

El Molino (anys 20 del segle passat)

4 comentaris:

Anna Garriga ha dit...

Em sembla molt interessant tan la vostra vivència com el teu empedreit i accidentat interès per recuperar i brindar-nos l'article, estaré amatent esperant noves teves.Per cert has estat al Molino des que l'han reinagurat?

anna gonzález batlle ha dit...

No, Anna, encara no he anat al Molino reinaugurat.
Gràcies pel teu interés

anna gonzález batlle ha dit...

Per cert, us reprodueixo part dels missatges que he rebut

1.-
Estimada Anna, moltíssimes gràcies! Coneixia l'article, i fa poques setmanes, per feina, vaig tenir el plaer de conèixer a la Carmina Roig, germana de la Montserrat. Quan li vaig comentar l'article (que li vaig demanar, per cert, però encara no me l'ha passat), és va emocionar molt.
Be, doncs, novament gràcies,
Cordialment
LAURA

2.-
Recuerdo perfectamente que Montse bajò como una vedette las escaleras del Molino, creo que para un programa de television.
Si alguien tiene una foto, es su gran amiga, la fotógrafa Pilar Aymerich
COLITA

3.-
Gràcies pel teu article. Jo recordo haver anat a El Molino amb un grup de dones de la Federació socialista de Catalunya del PSOE com acte reivindicatiu, era una data aproximada, però no va ser el mateix dia. Jo, llavors, no vaig entendre el significat de l'acte.
AFRICA

anna gonzález batlle ha dit...

i més correus rebuts

4.-
Que bé Anna que recordem la Roig. M'ha agradat llegir-lo.
Justament vaig fer una conferència a Premià de Dalt i em vaig basar essencialment en el llibre del Pere Meroño: El goig de Viure. Va encertar plenament posant aquest títol a la seva biografia perquè ella tenia aquesta vitalitat tant espatarrant i encomanadissa.
Es podria fer alguna cosa per reivindicar la seva memòria? Si fos així jo m'hi apunto ràpid.
GRISELDA

5.-
Pues vaya, qué pena que no lo encontraras!!! Bueno, sigue buscando y manteniendo viva la memoria, eso es lo más importante.
Si tengo alguna otra idea, te diré. Un abrazo.
IVAN