Pàgines

diumenge, 14 de novembre de 2010

LA MEVA ÀVIA i la Montserrat Roig

L'avia Anna i jo (Carrer de Sant Eusebi. Barcelona, 1953)

El dia 10, ha fet 19 anys de la mort de l'Anna (Anita per a la família, senyora Anita al veïnat) Sagristà Bordas, filla del Domingo i de la Coloma, la meva àvia i padrina de bateig.
El mateix dia va morir Montserrat Roig Fransitorra, escriptora i periodista, feminista i companya (per èpoques) del PSUC.

Jo sóc el farcellet que sosté l'avia Anna, la meva padrina. Al seu costat, el iaio Mariano (González Navas), el meu padrí. Davant les meves cosines Feli, Mari Carmen, Asunción i Peque. La del mig és la filla del Rafael Mora, l'ajudant del meu avi Ramon (Batlle Gordó) al taller d'escenografia, i de l'Esperança, una bona modista (Capella del col·legi Infant Jesús de les Dames Negres, aleshores utilitzada com a Parròquia de Sant Ildefons, juny de 1952)

L'Anna Sagristà i Bordas de soltera vivia al carrer de Viladomat 140, principal, excepte un lapsus de quasi dos anys -sent adolescent-, que va viure a Perpinyà, a casa d'un oncle maitre d'hotel, per escapar d'un grip (?); va estudiar a les Dames Negres i disseny tèxtil a l'Escola del Treball de Barcelona (quan em jubili ho investigaré); es va casar amb en Ramon; va tenir quatre fills i en va veure morir tres... Algun dia espero poder-vos-en parlar més àmpliament i documentada. Ara només afegir que fins molt poc abans de morir llegia el diari cada dia, feia ganxet a totes hores i dominava a la perfecció el comandament a distància de la tele i el telèfon sense fils.

L'Anita és va casar amb en Ramon Batlle i Gordó, escenògraf i artista. M'agrada aquesta foto, amb els nuvis al mig, flanquejats pels meus besavis i envoltats per altres familiars (alguns els reconec, altres- malauradament- he oblidat qui em deien que eren); m'agraden les tres noies assegudes a terra, amb la seva actitud allunyada dels posats fotogràfics encarcarats del moment i de la circumstància (Barcelona, 30 d'agost de 1920)

10 de novembre de 1991
L'Anna, la meva àvia, el 10 de novembre de 1991 tenia 93 anys; va morir de vella. La Montserrat en tenia 46; va morir víctima d'un càncer de pit. En el tanatori de Sancho Davila van ocupar capelles quasi consecutives. Quan les companyes del moviment feminista anaven a acomiadar-se de la Montse, havien de passar per davant la capella de l'Anita.....

Montserrat Roig, al costat de Maruja Torres (concentració de suport a Maria Ángeles Muñoz, acusada d'adulteri. Palau de Justícia, tardor de 1976. Imatge: COLITA)

9 comentaris:

Joaquim Braulio Mayals ha dit...

Fantàstica aquesta narració i absolutament entranyable. L' imatge final la recordo perfectament i el trio de dones impressionant per passar-hi hores xerrant i rient; la Roig, La Maruja i la resistent Colita. No fa gaire vaig riure molt amb la Colita en una presentació d'un llibre d'en Brosa a la Fundació que porta el seu nom.
Salut, recrordar-ho i explicar-ho. Abraçada.
Joaquim

Lola Mínguez ha dit...

Anna, me he emocionado al leerte.
Un fuerte abrazo querida amiga.

Lola

Josep Maria ha dit...

Anna,
És fantàstic.
T'envejo poder explicar tantes coses i documentades.
Petons.

Anònim ha dit...

M'agrada que la teva àvia vagi en majúscules....

Blanca

Carme P ha dit...

què maco el teu escrit, Anna.

Gràcies!!!

Anònim ha dit...

Gràcies per compartir-ho. M'han agradat molt les fotos d'un temps que no he viscut, però que sento proper.

Ana

Herminia ha dit...

¡Precioso relato!
Anita me ha emocionado y me ha encantado su fuerza y su ternura. Abrazos fuertes Herminia

Anònim ha dit...

I tant que m'interessa!

Bones les fotos i els relats!

De tant en tant el tafanejaré. Endavant!

David

Àngels ha dit...

Felicitats per poder expressar aquest sentiments.