LES NOTIS DE LA MANOLITA (abril 10)

M'he afanyat a editar i publicar les NOTIS que em va enviar la Manolita fa uns dies perquè les tingueu abans de Sant Jordi. Venen carregades de novetats

NARRATIVA

- Maria Barbal ha presentat el seu nou llibre La pressa del temps (Destino), una recopilació de 27 relats, que ha escrit els dos darrers anys, després de publicar la novel·la Emma.

La publicació de La pressa del temps ha coincidit amb el 25 aniversari de la seva novel·la Pedra de tartera, un dels grans èxits de la literatura catalana contemporània, al convertir-se en allò que s'anomena un long seller, amb més de 300.000 exemplars venuts, dels quals uns 100.000 a Alemanya. Ara, Pedra de tartera és a punt de convertir-se en obra de teatre, per partida doble. De fet, es representarà el 23 d’abril de l’any que ve a Meiningen, en una versió de Joaquim Vidal-Folch, traduïda per Heike Nottebaum. També, es podrà veure una adaptació de Marc Rosich, dirigida per Lourdes Barba i interpretada per Àurea Màrquez, a la propera temporada del Teatre Nacional de Catalunya. La novel·la, amb la qual Barbal va començar l’anomenat cicle del Pallars, i que inclou Mel i metzines i Càmfora, compta amb unes seixanta edicions en editorials i col·leccions diferents, en català, castellà, portuguès, romanès, alemany, francès, holandès i eslovè. Aviat es traduirà a l’anglès i l’italià.
.
- Suma publica Los cuadernos secretos de Agatha Christie, editats per John Curran. Com indica el títol es tracta d’una troballa feta per aquest filòleg, amic del nét d’Agatha Christie, que li va encarregar la investigació sobre els quaderns de la famosa dama del crim. A més d’explicar com elaborava les seves obres, ha trobat dos relats inèdits, amb el personatge d’Hèrcules Poirot, La captura de Cerbero i El incidente de la pelota del perro.

- Flàvia Company publica L’illa de l’última veritat (Proa) on el protagonista transmet la història del seu naufragi real i moral a una narradora.

- Luisa González publica La posada de las almas (Edhasa). Els habitants d’un poble decideixen fer front a la seva més que probable extinció per la construcció d’una presa.

- Jacqueline Kelly publica La evolución de Calpurnia Tate (Roca editorial) en traducció d'Isabel Margelí. La protagonista és una nena que neix al segle XIX a Texas i que vol descobrir els secrets de les espècies que té al seu voltant, en un relat amb Darwin en el rerefons.

- Lars Kepler és el pseudònim de la parella Alexandra Coelho i Alexander Ahndoril que acaben de treure El hipnotista (Planeta). Són dos autors suecs que han decidit fer un homenatge a Stieg Larsson, escrivint novel·la negra. El protagonista de l’obra és un inspector, Joona Linna, i la hipnosi hi té un paper rellevant. El projecte és escriure 8 obres d’aquesta saga i ja tenen a punt la segona, El contrato Paganini.

- Jhumpa Lahiri publica Una terra estranya (Amsterdam/Salamandra en castellà), en traducció d'Ainara Munt al català i d'Eduardo Iriarte al castellà. L’escriptora d’origen bengalí, nascuda a Londres i criada als Estats Units, amb viatges anyals a Calcuta, ha escrit uns contes on l’adaptació i la identitat són temes cabdals. El llibre va ser escollit millor llibre de l’any pel diari The New York Times. Un premi que suma al Pulitzer aconseguit amb Intérprete de emociones.

- Carole Martínez publica Los hilos del corazón (Tusquets) en traducció de Javier Albiñana. És la lluita d’una dona per la supervivència a finals del XIX i principis del XX, al sud d'Espanya, en un entorn hostil i amb un do que pot suposar una maledicció.


- Anne Michaels publica La cripta de invierno (Alfaguara) en traducció d’Eva Cruz.. Una història on els personatges comencen treballant en el trasllat dels temples d’Abu Simbel.

- Julia Navarro publica Dime quién soy (Plaza & Janés). Aquesta vegada, Navarro abandona les novel·les històriques que l’han fet famosa, per donar protagonisme a una dona que, a l’inici de la Segona República, decideix viure pel seu compte, deixant marit i fill.

- Marie NDiaye publica Tres dones fortes (Quaderns Crema / Acantilado en castellà) en traducció d’Anna Casassas al català i de José Ramon Monreal al castellà. És la història d’un trio de dones d’origen senegalès, amb la qual NDiaye va guanyar el premi Goncourt 2009.

- Cynthia Ozick publica El xal (Viena Edicions) en traducció de Dolors Udina. Està composat per dues històries, El xal i Rosa, dos moments en la vida d’una dona, al camp de concentració i a la vida posterior als Estats Units. En el record, la vida anterior, a Varsòvia.

- Katherine Pancol publica Los ojos amarillos de los cocodrilos (La esfera de los libros) en traducció de Juan Carlos Durán. Dues germanes, una amb èxit i l’altra no, intercanviaran els seus papers. Aquest llibre ha estat best seller a França on ha venut més d’un milió d’exemplars.

- Ruth Rendell publica El agua está espléndida (Plata). Una novel·la amb secrets de família que amaguen cadàvers i trames sense resoldre.

ASSAIG

- Verena Berger i Mercè Saumell són les editores d’Escenarios compartidos. Cine y teatro en España en el umbral del siglo XXI (Lit Verlag), un recull dels treballs d’investigadors europeus on s’aborda les relacions de cine i teatre des de l’inici de la transició fins ara.

- Marta Pessarrodona publica França 1939 (Ara llibres), un recorregut per la situació de diversos intel·lectuals catalans que van anar a l’exili. Soldevila, Riba, Pi Sunyer, Rodoreda, Obiols, Fontserè, la Institució de les Lletres Catalanes… Marta Pessarrodona ressegueix l’èxode de les institucions i de les persones, així com la seva estada forçada al país veí fins a l’embarcament cap a Amèrica. És un assaig al qual ha dedicat 4 anys de treball, amb l’apassionament que la caracteritza.



- Marjorie Perloff publica El momento futurista (Pre-Textos) on tracta de l’avantguarda futurista que va tenir a Rússia i Itàlia el seu moment més brillant.

POESIA

Edicions de 1984 publica Poesia completa d’Anna Akmàtova, en traducció de Jaume Creus. L’autora va pertànyer, amb Ossip Mandelstam, a una corrent poètica, l’acmeisme, que refusava els símbols i l’ambigüitat i buscava un llenguatge poètic d’imatges clares i llenguatge quotidià, allunyat de la mística.

- Wislawa Szymborska publica Aquí (Bartleby Editores) en traducció de Gerardo Beltran i Aberl A. Murcia, en una edició en polonès i castellà. Des que l’autora va ser premi Nobel al 1996 s’ha traduït força al castellà i al català. És un cant al moment que vivim.

PREMIS

- Begoña Aranguren ha guanyat el premi Azorín de novel·la amb El amor del Rey on narra la vida d’una amant d’Alfons XIII. Aquest premi el convoquen la Diputació d’Alacant i l’editorial Planeta i està dotat amb 68.000 euros. En aquesta 34 edició s’hi han presentat 132 originals.

- María Tena ha resultat finalista del Premi Primavera de Novel·la amb La fragilidad de las panteras. El premi és de 30.000 euros.