Convertir els botxins en víctimes mai no pot ser un acte de justícia.
Per això resulta irritant el processament de Garzón pel seu intent de reconèixer i donar reparació a les víctimes del franquisme.
Estan convertint el pacte d'amnistia en un principi d'ocultació del passat, de negació del reconeixement a les víctimes i de blanqueig del franquisme.
L'esperit de la transició era avançar cap endavant des de l'exigència moral de no tornar mai a un enfrontament com la Guerra Civil.
Per a això, es va pactar una amnistia que protegís tots els potencials protagonistes del canvi, els que venien del franquisme i els que venien de la resistència.
Però aquesta amnistia no significava una absolució del passat.
Era, simplement, ajornar el dol per a fer-lo quan la democràcia hagués arribat ja a la seva maduresa i el seu equilibri.
Amb paciència, es van deixar passar els anys, però el temps de silenci no podia ser indefinit.
Alguna cosa falla a la democràcia espanyola si, avui, encara els botxins passen per davant de les víctimes.
Per això resulta irritant el processament de Garzón pel seu intent de reconèixer i donar reparació a les víctimes del franquisme.
Estan convertint el pacte d'amnistia en un principi d'ocultació del passat, de negació del reconeixement a les víctimes i de blanqueig del franquisme.
L'esperit de la transició era avançar cap endavant des de l'exigència moral de no tornar mai a un enfrontament com la Guerra Civil.
Per a això, es va pactar una amnistia que protegís tots els potencials protagonistes del canvi, els que venien del franquisme i els que venien de la resistència.
Però aquesta amnistia no significava una absolució del passat.
Era, simplement, ajornar el dol per a fer-lo quan la democràcia hagués arribat ja a la seva maduresa i el seu equilibri.
Amb paciència, es van deixar passar els anys, però el temps de silenci no podia ser indefinit.
Alguna cosa falla a la democràcia espanyola si, avui, encara els botxins passen per davant de les víctimes.
Josep Ramoneda
Faig meva la reflexió de Josep Ramoneda, publicada al diari EL PAIS, el diumenge passat. Jo no no hauria pogut escriure millor. Us recomano l'article sencer El derecho a ser llorados, que trobareu a aquest enllaç
I per això, perquè El temps del silenci no pot ser indefinit, aquesta tarda, a les 18.30h, serè a la plaça de Sant Jaume (Barcelona).
Un clam de justícia és una plataforma que aplega ciutadanes, ciutadans i diferents entitats, associacions i organitzacions, l’objectiu comú de la qual és la defensa dels valors i la memòria democràtica
La memòria obre expedients que el dret considera arxivats
UN CLAM DE JUSTÍCIA PER A LES MÉS DE 100.000 PERSONES DESAPAREGUDES
Un clam de justícia per als milers i milers de persones torturades i empresonades pel franquisme
HA ARRIBAT L'HORA DE LES VÍCTIMES
Dissabte, 24 d’abril, a les 18,30 hores
Concentració ciutadana a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
I per això, perquè El temps del silenci no pot ser indefinit, aquesta tarda, a les 18.30h, serè a la plaça de Sant Jaume (Barcelona).
Un clam de justícia és una plataforma que aplega ciutadanes, ciutadans i diferents entitats, associacions i organitzacions, l’objectiu comú de la qual és la defensa dels valors i la memòria democràtica
La memòria obre expedients que el dret considera arxivats
Walter Benjamin
UN CLAM DE JUSTÍCIA PER A LES MÉS DE 100.000 PERSONES DESAPAREGUDES
Un clam de justícia per als milers i milers de persones torturades i empresonades pel franquisme
HA ARRIBAT L'HORA DE LES VÍCTIMES
Dissabte, 24 d’abril, a les 18,30 hores
Concentració ciutadana a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
Entrades
2 comentaris:
La propera vegada que estiguem totes dues al mateix lloc (espero que per un altre motiu) a veure si ens organitzem millor i quedem després per fer un café (o una canya ;-) Un petó
Amparo, fet! i si no, ens inventem l'ocasió
Publica un comentari a l'entrada