Pàgines

dimarts, 7 de juliol de 2009

RABIYE QADIR, la líder UIGUR al MIRADOR



He rebut un correu de Joan Calzado en el qual em proposa que convidi una persona al MIRADOR DE LES DONES. Es tracta de Rabiye Qadir (o Rebiya Kadeer), la presidenta del Congrés Mundial Uigur (WUC). A continuació m'envia unes breus notes biogràfiques. Jo, encantada de convidar-la i, per tant, de conèixer-la.

ئۇيغۇر

Uigur
? Malauradament, té a veure amb l'actualitat més ensangonada dels darrers dos dies. Tots els mitjans en van plens. Una petita mostra:
"Pequín ofega en sang la protesta de la minoria uigur"

"156 morts i centenars de detinguts a Xinjiang, el polvorí ètnic de la Xina"

"Els incidents s'han iniciat per la mort de dos membres de l'ètnia uigur"

"Una protesta uigur contra el domini xinés acaba en un bany de sang"

"La regió xinesa de Xinjiang ha viscut en els últims dos dies els disturbis més importants que tenen lloc a la Xina des que es van produir les protestes de Tiananmen fa vint anys"

"Entre diumenge i ahir van morir almenys 156 persones i 828 van resultar ferides
Però qui són els uigurs?
Provenen de l'Àsia Central i són musulmans; la seva llengua té origen a Turquia i utilitzen l'alfabet àrab. Viuen fonamentalment a l'actual Xina, a Xinjiang, que oficialment rep el nom de Regió Autònoma Uigur. Són una de les 56 minories ètniques de la Xina.

Per saber-ne més
- Cronologia
- Els uigurs


Protesta uigur (France Press)

Un cop més les dones (aquí també, si!) han sortit al carrer per manifestar el seu dol i la seva ràbia. Veure la noticia a BBC Mundo


El govern xinés acusa la Rabiye Qadir i el WUC de ser els instigadors dels fets.
Ells ho desmenteixen i responsabilitzen Pequin. Diuen que els disturbis són conseqüència del descontentament per les polítiques d'assimilació forçosa i el domini econòmic dels han. Qader afageix que la violència "s'hauria pogut evitar si les autoritats xineses haguèssin investigat com cal els assassinats de Xaoguan"


La "dalai lama" dels uigurs

Sovint s'han comparat les situacions dels uigurs i dels tibetans. Per això es parla de Rabiye Qadir com la "dalai lama" dels uigurs.

Qadir viu exiliada als Estats Units d'Amèrica des que va ser alliberada el 2005. Havia ingressat a la presó el 1999 acusada de "filtrar secrets d'Estat".

Rabiya Qadir, actvista a favor dels drets humans, és la lider del poble uigur i va arribar a ser la setena persona més rica de la República Popular de la Xina. Va començar amb un servei de bugadoria i va acabar sent la propietaria d'un centre comercial a Urumqi, la capital de Xinjiang.

Qadir va reinvertir part dels beneficis en la seva comunitat. Un dels projectes que va promoure és el de "les 1000 mares de família" pel qual les dones uigurs rebien suport per a muntar un negoci propi.

El seu èxit empresarial va atreure l'atenció del govern xinés qui la va promocionar com a model a seguir i es va acabar convertint en membre de l'Assemblea Nacional Popular. Però el 1998 no va ser reelegida per la seva defensa dels drets dels uigurts, l'oposició a la política xinesa envers les minories i, finalment, el negar-se a condemnar unes declaracions del seu marit, Sidik Rouzi, des dels EUA. L'any següent va ser detinguda, jutjada a porta tancada i condemnada a 8 anys de presó.



La policia xinesa patrulla pels carrers d'Urunqui. (REUTERS - DAVID GRAY)

5 comentaris:

Jordi Pujals Pérez ha dit...

Hola!
No sabia que existia aquesta dona. Com en aquest món no se'ls hi dóna tanta importància aquestes dones, i se li dóna més importància a altres "xurrades" doncs al món seguim desconeixen l'existència d'herois com la Rabiye Qadir que lluiten cada dia.
Un blog feminista, així m'agrada.

Una recomanació, per lo que veig t'agradara un llibre que m'estic llegint ara, segur que saps quin és "Los hombres que no amaban a las mujeres" de Stieg Larsson, tracta sobre el maltractament de les dones fins arribà a la violència extrema... un llibre molt interessant, la primera part de la trilogia. Potser té las llegit ja! :)

Aniré passant per aquest blog, que trobo que hi ha articles molt interessants.

Una abraçada.

anna gonzález batlle ha dit...

Gràcies, Jordi. M'agradarà que entris al MIRADOR, que és una finestra oberta al món i a tothom. M'agrada compartir el que "veig" des d'aquesta finestra, amb els meus ulls de dona

Blanca Calderón ha dit...

Hola Anna!! Perdona la meva ignorancia,Em podries fer cinc centims de això del mirador de les dones???.Em convidaràs si ve la Rabiye Qadir??. De totes formes et dono les gràcies per tota la informació que'ns aportes.Petons

Joan Calzado ha dit...

Gràcies per acceptar el meu suggeriment, de seguida que vaig veure la noticia i els comentaris sobre Rabiye Qadir, vaig pensar que hauria de tenir una menció al nostre entorn amb persones amb un ideari solidari i progressista , en va semblar que el teu MIRADOR era el lloc mes propici per donar-li una empenta a la seva veu.
Salutacions!!

anna gonzález batlle ha dit...

Blanca, el mirador és com una finestra oberta al món. El que "veig" des d'aquesta finestra m'agrada compartir-ho, això és el mirador: un espai virtual.
Crec que el comentari del Joan ho reflecteix bé.