Pàgines

dijous, 16 de juliol de 2009

NO SIGUIS INDECENT, TREU-TE ELS PANTALONS!



Lubna Ahmed al-Hussein és periodista i publica una columna setmanal anomenada "Kalam Rijal" (la traducció seria "Parli amb l'home" i es refereix al poc valor de la paraula de les dones) en alguns diaris sudanesos.

Lubna Ahmed al-Hussein és empleada de les Nacions Unides al Sudan i molt critica amb el govern sudanès i amb la situació de les dones.

Aquesta sudanesa ha estat detinguda en una restaurant de Khartum, la capital del Sudan, juntament amb altres 12 dones,

per vestir indecentment =
per portar pantalons


He dubtat molt abans de titular definitivament aquest comentari. Els fets són tan REPULSIUS que finalment he optat pel SARCASME!


Lubna Ahmed al-Hussein s'enfronta a ser assotada. En aplicació de la llei islàmica, la xaria, ha de ser assotada i rebre fins a 40 fuetades. Però Hussein i altres dues detingudes han posat el cas en mans d'advocats i esperen la sentència. La resta de dones detingudes per portar pantalons van reconèixer la seva "culpa" i van demanar clemència. El càstig es va aplicar amb immediatesa: van rebre 10 assots.

Hussein ha explicat que el seu cas i el de les altres 12 dones, algunes menors d'edat, no és una excepció. La periodista ha denunciat que cada dia centenars de dones son assotades a causa de la roba que porten. Aquest "càstig" funciona, serveix d'escarni públic. Les dones queden "tocades"; les seves famílies també.



Al Sudan, l'Estat més extens de l'Àfrica, hi ha una gran desigualtat entre el nord, àrab i islamista, i les comunitats negres del Sud, cristianes i animistes. Una desigualtat alimentada per les forces colonials britàniques (el Sudan ha estat colònia britànica fins a 1956) i, després, pels governs de Jartum.

La llei islàmica va ser introduïda fa 30 anys per l'ex-president Jaffar Al Numeri. En teoria, però, els no musulmans no haurien d'estar-hi subjectes. Algunes de les detingudes no són musulmanes, són del sud.
portaven pantalons massa ajustats, de manera que pertorbaven la pau
(R. Lege, subcomissari de la policia del comtat de Juba)
Diem en teoria perquè hem trobat un despatx d'agència d'Europa Press pel qual ens assabentem de la detenció d'altres 25 dones, a Juba, la capital de la regió del Sud de Sudan. La causa un altre cop la seva vestimenta; el motiu: pertorbaven la pau



Com diu l'amic Enric Llorens, que m'ha enviat el seu darrer post: FUETEJADA PER PORTAR PANTALONS, el Sudan és un país africà que malauradament només surt als noticiaris europeus quan és l’hora d’explicar alguna desgràcia: epidèmies de fam, sequera, plagues o guerres estan sempre a l’orde del dia.

Del Sudan n'hauriem de parlar i de fer-hi més. La situació a la zona de Darfur és gravíssima. La política de terra cremada duta a terme pels janjaweed, les milícies àrabs, ha causat més de 300.000 morts i ha obligat més de 3 milions de persones a fugir de les seves llars. La majoria s'han convertit en desplaçats interns dins del país: molts viuen refugiats en els campaments de l'ACNUR i altres organitzacions humanitàries i depenen de la seva ajuda per a sobreviure; altres estan disseminades al llarg de la zona fronterera, en condicions extremes. La resta, centenars de milers de persones, ha fugit als països veïns del Txad i de la República Centreafricana.



El conflicte bèl·lic entre els rebels de Darfur i el govern de Jartum no és un conflicte ètic o religiós, malgrat que els negres del sud viuen sotmesos pels àrabs musulmans del nord. El conflicte és pel control dels recursos naturals. En el sud hi ha una important zona petrolífera (Bentiu), jaciments de níquel i urani, i terres molt fèrtils.



A la imatge de Reuters, el pressident Al Bashir. A començaments d'any, la Cort Penal Internacional (CPI), amb seu a la Haia, va dictar ordre d'arrest acusant-lo de crims de guerra i contra la humanitat pels fets de Dafur.

Tant Al Bashir, com el seu antecessor Jaffar Al Numeri, han arribat al poder com a resultat d'un cop d'estat.


PODEM QUEDAR-NOS SENSE FER-HI RES?

5 comentaris:

Enric Llorens ha dit...

Jo vaig fer una breu entrada, tu has escrit un gran article.

Ana Silvia Monzón ha dit...

Anna, gracias por acercarnos a estos hechos que parecieran prehistóricos.

Liliana Hendel ha dit...

Imposible aceptar calladamente este nuevo atropello!

Lic. Liliana Hendel
Argentina

María Rojas Gómez ha dit...

MUCHAS GRACIAS AMIGA POR ENVIAR INFORMACIÓN PARECIERA QUE ESTUVIEAMOS EN LA EDAD DE PIEDRA DEBERÍAMOS HACER UNA MARCHA DE PROTESTA A LA EMBAJADA DE SUDAN.

NUESTRA SOLIDARIDAD CON NUESTRA COMPAÑERA SUDANESA

Rachel Moreno ha dit...

Parece-me que es onde terminará la marcha mundial de las mujeres, en 2010, despues de una marcha de 10 dias...
Claro que nuestra reacción tien que ser imediata, mas podrá también ser a
largo plazo...

Abs
Rachel Moreno

OBSERVATÓRIO DA MULHER (Brasil)