L'IRAN, LES DONES I LES ELECCIONS [2]

L'ETA ha tornat a assassinar! Abans d'ahir, Eduardo Puelles va morir víctima d'un atemptat de la banda terrorista. Aquest nou crim i les seves repercussions han esdevingut, com no podria ser d'altra manera, l'eix de l'actualitat d'aquest cap de setmana.

No és d'això del que vull parlar en aquest article, però no podia començar-lo sense fer-hi referència. Ja han parlat moltes persones i segurament ho han fet millor que jo ho faria. Abans, però, de començar escriure de nou sobre l'Iran, us deixo amb les paraules de Paqui Hernández, la dona d'Eduardo Puelles, des de fa dos dies la seva vídua.

"A mi me han hecho daño, pero les va a costar mucho poder conmigo. A mi no me van a ver llorar. Lloraré en casa, pero aquí no. No les voy a dar este gusto.
Cada uno tiene sus ideas, pero las defiende hablando, no matando....."

Per a ella i la seva família, la meva solidaritat.

ايران ايران ايران ايران ايران ايران ايران ايران ايران

Ja fa 7 dies i les notícies que ens arriben de l’Iran -malgrat les expulsions de periodistes, la censura, etc- són cada cop més dolentes i preocupants.

Morts, ferits... i desapareguts. Centenars de persones han estat detingudes i moltes no se sap on són.

Amnistia Internacional ha posat en marxa una recollida de signatures sol·licitant garanties físiques i legals per a les persones detingudes i que sense demora compareixin davant d'un jutge per a poder impugnar els motius de la detenció ; llibertat d'associació, reunió i expressió, inclosa la llibertat de cercar, rebre i difondre informacions i idees, etc. Si voleu coneixer el contingut sencer de la carta i signar-la, cliqueu aquest enllaç

1.- Alliberar sense condicions totes les persones detingudes per protestar contra el resultat electoral oficial

2.- Ordenar el cessament de la violència bassadji (Guardians de la Revolució islàmica) i policial contra els manifestants

3.- Declarar la nul•litat de les eleccions

4.- Ordenar la celebració de nous comicis sota la vigilància d’organitzacions internacionals

5.- Compensar econòmicament els ferits i els familiars dels assassinats

Aquest és el resum de les condicions per a l'establiment de la pau a l'Iran, segons Xirin Ebadi (final de article d'opinió, publicat al diari EL PAÍS d’ahir, article que podeu llegir integrament en aquest enllaç)

I qui és XIRIN EBADI?

Xirin Ebadi és una dona iraniana, advocada i activista pro drets humans, que el 2003 es converteix en la primera dona musulmana que rep el premi Nobel de la Pau (crònica del seu discurs d'acceptació).

Ebadi va ser la primera jutgesa de la història de l'Iran. Però en arribar la revolució islàmica de l'aiatol·là Komeini, la van deposar perquè les dones són "massa emocionals i irracionals" per a la judicatura i fins al 1992 no li van concedir el permís per a la pràctica privada de l’advocacia. Ebadi presideix el Centre de Defensors dels Drets Humans i ha intervingut en nombrosos casos de violació dels drets humans, especialment de les dones i els nens i les nenes. Des del passat desembre aquesta organització és il·legal.

Ebadi ha visitat Barcelona en més d’una ocasió. En la darrera, el passat gener, va denunciar que les llibertat individuals “són molt limitades” a l’Iran, on la vida d’una dona val la meitat que la d’un home, s’executen menors d’edat i es persegueixen els activistes pro drets humans. La Nobel de la pau va declarar que el suport del poble al règim de Teheran "és força feble" per les greus violacions als drets humans.

Així mateix, Ebadi afirma que l'Islam i el respecte als drets de la dona són compatibles, i que la discriminación dels musulmans és el resultat d'una cultura patriarcal secular i no de la religió.



LES NOIES SÓN LES PRINCIPALS VÍCTIMES DELS BASSADJI

Abans de continuar, un breu comentari sobre els bassadji:

Els bassadji són una força paramilitar que actuen sota la direcció del líder suprem de la Revolució iraniana, l’aiatol·la Ali Khamenei, i de la Guàrdia Revolucionària de la República Islàmica. El milió de voluntaris que formen aquesta milícia islàmica disfruten de molts privilegis. No utilitzen uniformes militars però tenen dret portar armes i equipament policial de comunicacions. El seu comportament pot ser brutal, com ha quedat demostrat aquests dies.

La República Islàmica de l’Iran va exhortar les famílies a tenir fills per enfortir el nou règim islàmic i substituir els màrtirs de la guerra amb l’Iraq. Les persones que tenen menys de 30 anys representen dos terceres parts de la població de l’Iran. Per això, no és d’estranyar que la joventut iraniana suposi un percentatge molt elevat en les manifestacions de l’oposició, com podem veure a les imatges. Però la presència nois i noies (moltes noies!) a les manifestacions no és només perquè siguin molts.

Aquesta població jove, urbana (més de 70% dels iranians viuen a les ciutats) i educada (gràcies a una enorme expansió de l’educació superior, milions d’aquests joves han arribat a la universitat; aproximadament la meitat són dones) no està gens contenta. Vol treball (recordeu que el tema econòmic va ser cabdal a la campanya electoral), habitatge, oportunitats i LLIBERTAT. Llibertat política, sí, però també llibertat per decidir com vestir-se o com divertir-se!

Les patrulles de la moral els controlen. Una de les tasques dels bassadji és precisament aquesta: controlar que la vestimenta de les noies estigui d'acord a la seva interpretació de l'islam


Avui EL PAÍS ha publicat l'enllaç a aquest vídeo sobre la detenció d'una noia per dur mal col·locat el hijab (el document és de 2007)

PROU FONAMENTALISMES!