Pàgines

diumenge, 7 de novembre del 2010

BENET XVI. Jo no l'esperava però estava calladeta



I per què parlar ara? és a dir, per què dedicar un post del MIRADOR DE LES DONES a  la visita del papa Benet XVI a Barcelona? 
Perquè crec que el màxim representant de l'Estat teocràtic del Vaticà ha trencat les regles del joc democràtic i de la no ingerència

Vaig néixer el dia que va acabar el Congrés Eucarístic de Barcelona (allò si que va ser un esdeveniment important per a la ciutat!!) i al cap de pocs dies em van batejar a l'església de les Dames Negres, que ens aquells anys aixoplugava la parròquia de Sant Ildefons. No he fet apostasia.

- No m'he afegit a les crítiques a les despeses que ha ocasionat la visita. Les visites especials, siguin polítiques, esportives... sempre en generen de despeses (per cert, sabeu que li costa a la ciutat de Barcelona, és a dir a les persones que vivim i paguem els impostos a Barcelona, un partit del Barça? quants euros són al llarg d'una temporada?)

- No m'he afegit a les crítiques per les molèsties causades al veïnat de la Sagrada Família. Jo, com a veïna de la plaça de Sant Jaume, sé el que és suportar molèsties per a qualsevol motiu, sigui polític (en aquest apartat hi incloc les manifestacions de tota mena), esportiu, cultural.. com el tancament de la Via Laietana (única manera rodada d'arribar a casa)

- No he volgut entrar a comentar les declaracions estrambòtiques que per a defensar la visita i els seus beneficis l'han arribat a comparar amb els Jocs del 92.

- Tampoc he volgut entrar a comentar el reguitzell de NO defensats pel Papa: no a l'avortament, no a les famílies que no estiguin formades per un hom i una dona i altres NO, posicionant-se en contra de lleis aprovades pel Parlament.

Però, això no, Benet XVI,

JA NO som la reserva espiritual d'Occident!

La jerarquia de l'Església catòlica ha estat còmplice del franquisme














I encara no ha demanat perdó!






Sempre he defensat la separació Sempre d'Església - Estat. D'aquí a ser una laicista radical....

Doncs ara, des d'ahir, segons el Papa sóc una laicista radical, sóc una anticlerical

España era siempre, por una parte, un país originario de la fe. Pensemos que el renacimiento del catolicismo en la época moderna ocurrió sobre todo gracias a España. [...]. Pero también es verdad que en España ha nacido una laicidad, un anticlericalismo, un secularismo fuerte y agresivo como lo vimos precisamente en los años treinta, y esta disputa, más aún, este enfrentamiento entre fe y modernidad, ambos muy vivaces, se realiza hoy nuevamente en España 
Transcripció d'un fragment de les respostes de Benet XVI a la roda de premsa concedida en el vol que el traslladava a Santiago (ECCLESIA DIGITAL)
Señor Paco Vazquez, ambaixador espanyol davant la Santa Seu, no he malinterpretat el que ha dit el Papa; no m'he conformat amb el que "diuen que han dit"; he cercat i he trobat el contingut de la roda de premsa i he llegit el que ha dit.
Senyor Frederico Lombardi, portaveu del Vaticà, no ens vingui amb que el Papa no volia crear una confrontació. Ho sento, l'ha creat i no serà gens fàcil que ho oblidem!

I que en diu el ministeri d'Assumptes Exteriors i Cooperació?
Estic esperant la veu de la ministra Trinidad Jiménez. Necessito sentir el que diu sobre aquesta ingerència de Benet XVI.

*************
Les dones de l'Església sembla que només serveixen per a netejar


Del programa oficial de la visita
Dedicació de l'església de la Sagrada Familia (10.00)
TERCERA PART. PREGÀRIA DE DEDICACIÓ I UNCIONS
3. UNCIÓ DE L’ALTAR I DE LES PARETS DE L’ESGLÉSIA
· El Sant Pare es treu la casulla, es posa un gremial i s’apropa a l’altar. Comença a ungir-lo.
· Després vessa el crisma al mig i als quatre angles de l’altar i ungeix tota la mesa, per significar que l’altar esdevé, amb la dedicació, símbol de Crist.
· El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, el Cardenal Secretari d’Estat i deu Bisbes ungeixen els murs de l’església, signant les dotze creus distribuïdes per la nau, per significar que l’església dedicada és imatge de la Santa Església de Déu, edificada sobre el fonament dels Apòstols.
· Acabades les uncions, el Sant Pare, els Cardenals i els Bisbes es renten les mans.
En el programa oficial, falta un punt!!!
  • La neteja de l'altar, perquè l'oli no dificulti la continuació de la cerimònia a càrrec del protagonista principal i els seus acòlits, la realitzaran... unes monges. 
I alerta, que la Rosa S i la Carolina G m'han informat que el comentarista de TV3 ha dit que qui millor que la ma d'una dona, feta per a tenir cura de la família, per a netejar l'altar.
Jo no ho he vist, però senyores i senyors de TV3 cal que s'ho facin mirar...

*************  
 Menys public de l'esperat i molta, molta policia


Menys públic de l'esperat (les imatges valen + que 1000 paraules)

Quina distància hi ha entre un policia i un altre? 2 metres i escaig, no?  I el divendres al vespre, quan em van robar amb violència a menys de 500 metres del Palau Episcopal, no n'hi havia cap per anar a atendre una víctima? Els Mossos em van tenir més de 60 minuts esperant-los en una cruïlla, al mig del carrer.

9 comentaris:

anna gonzález batlle ha dit...

Us recomano aquest article de JUAN G. BEDOYA

LA MUJER SECUNDARIA

http://www.elpais.com/articulo/espana/mujer/secundaria/elpepunac/20101108elpepinac_4/Tes

Núria ha dit...

Jo tampoc l'esperava però demano que, les creences religioses deixin de ser finançades amb diner públic, que els llocs públics deixin d'estar presidits per símbols religiosos, que els representants públics "deixin d'afavorir" les confessions religoses, que es reconegui el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos i un llarg etc ...

MS ha dit...

He procurat no mirar, ni llegir res d'això, ahir.

En l'aspecte públic estem tan indefenses com una musulmana, o sigui tant sí com no, ens expliquen que aquell esdeveniment és nostre, ens l'imposen.
Després, no es pot comparar, és clar.

EVA ha dit...

A l'aldea del meu pare a Salamanca, són les Dones les que netegen l'església sempre!gratessi

Lola ha dit...

Al meu poble també!!!!

Anònim ha dit...

De petita la meva àvia ens havia fet anar a ajudar per la festa del Sant, però era més divertit jugar amb la cera de les espelmes i obrir els calaixos de la sacristia! Jajajaja!

Menjar-nos les oblees i les hòsties!

sort que encara no m'agradava el vi! Jajajajaja

Anònim ha dit...

Les tradicions segueixen i pel que sembla no tenen intenció d'evolucionar.

Jo també he menjat hòsties ajudant a arreglar la parròquia del meu poble.

Fa molts anys....

Rosa M

Manolita Sanz ha dit...

LES DONES I LA NETEJA:

al meu poble, quan jo era jove, els divendres o dissabtes, la junta de les Esclaves de la Pietat, havia de fer neteja a fons de l'església, excepte l'altar de la Immaculada que el netejaven les Filles de Ma Immaculada.

Fixa't si estava clara la missió de la dona cristiana, des de l'adolescència

Pilu ha dit...

Us recomano aquesta carta. http://pilublanco.blogspot.com/2010/11/els-homes-embrutant-i-les-dones.html