Pàgines

divendres, 22 d’abril de 2011

LES NOTIS DE LA MANOLITA (abril 11)

Fa menys de 24 hores que acabo d'arribar d'una breu estada a Berlín, després d'un trimestre amb molta, molta feina que, entre altres coses, m'ha impedit escriure un sol article al MIRADOR aquest mes d'abril.
L'estada a Berlín ha estat interessant i reconfortant. Així doncs que després de desar la maleta, m'he posat cuita-corrents a editar les NOTIS de la Manolita. Veureu que van molt menys farcides d'informació complementària de l'habitual, però ho he preferit per a poder-les publicar-les abans de demà, Sant Jordi.

De la llista de més de 25 novetats que ens proposa la Manolita, deixeu-me que en destaqui dos: Si a los tres años no he vuelto i Y no fueron marujas. El motiu és personal. En el primer cas perquè l'autora reconeix que per escriure la novel·la és basa en la recopilació de testimonis de dones preses realitzada per Tomasa Cuevas; en el segón perquè la coordinació i edició del llibre és d'Olga Viñuales Sarasa.
Vaig compartir amb la Tomasa i l'Olga militància al PSUC i als inicis del moviment feminista. Els treballs de recopilació de la Tomasa, que va morir al 2007, és un referent inexcusable per al coneixement del paper de les dones en la lluita antifranquista. Amb l'Olga vam coincidir a l'Associació de Dones Universitàries.

Aquesta nit em pensaré el(s) que demà em compraré. La llista és molt suggerent.


NOVETATS LITERÀRIES

- Giulia Alberico publica Los libros son tímidos (Periférica), autobiografia d’una lectora sobre els llibres que l’han acompanyat al llarg de la seva vida.

- Jean M. Auel publica La tierra de las cuevas pintadas (Maeva), la sisena i darrera novel·la de la sèrie ambientada en l’època prehistòrica i protagonitzada per Ayla, una cromanyó que viu en un grup de neandertals. La primera, El clan del oso cavernario, es va publicar al 1980. Auel, que va néixer al 1939 a Chicago i va començar a escriure als 40 anys, ha venut 45 milions d’exemplars de les cinc primeres novel·les. Després de El Clan del oso cavernario, van seguir El valle de los caballos, Los cazadores de mamuts, Las llanuras del tránsito i Los refugios de piedra.

Cara norte
- Cecilia Bardají publica La perdiz blanca (Ediciones Libertarias), una història intimista en un poble del Pirineu als anys 50. Aquest és el primer llibre de l’autora que també és pintora i fotògrafa.

- Sylvia de Béjar publica Deseo. Cómo mantener la pasión y resolver las diferencias sexuales (Planeta). És una continuació de Tu sexo es tuyo. A Deseo, afronta la falta de desig o les diferències de desig entre les parelles.

Si el amor no hace que el mundo gire pero da sentido al giro, el deseo nos invita a que ese giro se repita una y otra vez


- Ana R. Cañil publica Si a los tres años no he vuelto (Espasa-Calpe) una història que passa a 1939 a la presó de Ventas, a Madrid, amb dues protanogistes. L’una és María Topete, directora de la presó de dones de Las Ventas i de la Maternal de San Isidro i  molt implicada en el robatori d’infants. L’altra és Jimena Bartolomé una presa que ha d’infantar.
Cañil, periodista, s'estrena com a novelista amb aquest llibre que va començar com un assaig sobre Topete (1900-2000), personatge que va conèixer en escriure La mujer del maquis (Premio Espasa de Ensayo en 2008) i escoltar el testimoni de mares, ex-preses de Ventas, que recordaven la seva duresa i crueltat.
De fet, Maria Topete (1900-2000), és l'executora de la doctrina del doctor Antonio Vallejo-Nágera que té per objectiu:
"salvar a los hijos de las rojos porque ellos no son culpables de la deficiencia mental de sus padres"
Cañil, en diverses entrevistes, explica les raons del canvi de gènere literari:
"Lo que comenzó como una investigación sobre María Topete, acabó en novela. Sorprendida por este personaje, llegó un momento en que necesité reinterpretar mis sensaciones"
 "Me di cuenta de que no podía seguir adelante con una parte de la vida de María Topete, porque me faltaban datos, vivencias aunque intuitivamente, con gente que la conoció podías interpretar, pero era alejarte del periodismo y de la investigación"

El llibre es basa en la recopilació dels testimonis de les antigues companyes de presó, recollits pel magnetòfon de Tomasa Cuevas, la Tomasa, durant els anys 70 del segle passat. M'ha agradat llegir que Cañil qualifica el treball de la Tomasa com d'un material de primera ma "por el que nunca le estaremos suficientemente agradecidos"
María Topete, primera de l'esquera (1943)


 

- Rosa Cullell publica El millor lloc del món (Amsterdam / Now Books en castellà). Són diferents llocs “millors del món” en diferents ambients, de ciutat o de camp... És el seu primer llibre, després d’una vida professional intensa on ha passat per la Caixa, pel Liceu o la CCMA, per exemple.


- Jenn Díaz publica Belfondo (Principal de los Libros). En un lloc aïllat del món, l’amo de la fàbrica és també qui pren les decisions que afecten els habitants de la població que depenen en tot d’ell. El llibre ha esta recomanat per CEGAL (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).

- Laura Fernández publica Wendolin Kramer (Seix Barral), les aventures d’una jove que es creu Súper Noia. Amb molt d’humor. És la segona novel·la de l’autora que beu en les fonts del còmic. La primera va ser Bienvenidos a Welcome.

- Lluïsa Forrellad publica L’olor del mal (Angle Editorial), una novel·la que transcorre a Roma després de la Segona Guerra Mundial, en un història que inclou assassinats, aristocràcia, tràfic de drogues, etc. L’autora, nascuda a Sabadell el 1927, ha estat molts d’anys sense publicar i ara ho fa de forma regular.

- Karin Fossum publica Presagios (Mondadori) en traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo. Forma part de la saga de l’inspector Konrad Sejer. A Presagios, un petit poble noruec es va transformant a mesura que avança la trama.

- Najat el Hachmi publica La caçadora de cossos (Columna/Planeta en castellà), on tracta el gran consumisme sexual efímer de la societat occidental, a través d'una protagonista que col·lecciona amants. És l’obra que segueix a L’últim patriarca, amb la qual va guanyar el Llull.

- Lumen publica Las furias de Janet Hobhouse (1948-1991) en traducció de Jordi Fibla. És una història de dones de quatre generacions que es comporten com les Erínies de la mitologia grega.

- Daphne Kalotay publica L’hivern rus (La Campana) en traducció de Xavier Pàmies. La subhasta de joies que vol fer una exballarina del Bolshoi du al present antigues històries d’amor i de traïció.

- Natascha Kampusch publica 3.096 dies (Ara Llibres/ Aguilar en castellà) en traducció de Núria Ventosa i Aïda Cunill al català, i de Carmen Bas al castellà. Hi explica la seva experiència de segrestada.

- Justine Larestier publica Mentirosa (Versàtil) en traducció de Sandra Bruna. L’autora, reconeguda en literatura juvenil, mostra una protagonista de 16 anys amb un secret feixuc.

- Rosa Montero publica Lágrimas en la lluvia (Seix Barral), una novel·la negra futurista, perquè està ambientada al Madrid de l’any 2109 i protagonitzada per una replicant, la detectiu Bruna Husky que està immersa en una trama d’abast mundial i una xarxa de traïcions.

- Jimena Néspolo publica El pozo y las ruinas (Los libros del lince). Un fotògraf torna a casa i ha d’afrontar la vida en solitari i assumir el seu passat.

- Catherine O’Flynn publica La vida en titulares (Seix Barral), amb un protagonista presentador de notícies a la televisió que té el costum d’anar als enterraments de les persones oblidades.
- Edurne Pasaban publica Catorce veces ochomil (Planeta), la seva història com a alpinista i lesdificultats que ha tingut per realitzar-la pel fet de ser dona.
- Maruja Torres publica Fácil de matar (Planeta), una novel·la negra amb el personatge de Diana Dial, sota el qual es veuen trets de l’autora. Torres confessa que el seu gran referent és Hitchok.
facil-de-matar_9788408101451.jpg
Crimen, denuncia social y humor desmelenado. La nueva novela de Maruja Torres, un cóctel explosivo.

- Ángeles Valdés-Bango publica El fracaso inevitable (Caballo de Troya), una història situada en una residència femenina que la  protagonista regeix en plena postguerra.

- Olga Viñuales ha coordinat Y no fueron marujas (Alibri Llibreria i Edicions Bellaterra). És el segon volum de la colecció Relatos. En aquest, 9 dones entre 55 i 70 anys que expliquen les seves històries de rebels front als rols de gènere durant la dictadura franquista.
Poesia

- Anna Aguilar-Amat publica Càrrega de dolor (Meteora), un poemari que destaca pel seu humanisme i humor.

- Queta Garcia publica Sirenes i bèsties marines (Arola Editors, un poemari amb gravats de Margarida Garcia Andreu. L’autora ha publicat novel·les amb les quals ha obtingut diversos premis. És també autora del conte Festa sota les Estrelles, publicat per Intermón/Oxfam.

- Dolors Miquel publica La dona que mirava la tele (Empúries), un poema riu des de la condició de poeta, dona i televident. 




Cuinetes

- Giuseppina Torregrossa publica Un dulce par de senos (Maeva). La primera recepta és Cassatelle de Santa Àgata, un dolç tradicional per al dia de Sant Àgata (5 de febrer). La recepta és una excusa per fer un recorregut per Catània i Palermo. L’autora és ginecòloga de professió i activista en la lluita contra el càncer de mama.


Premis

- Begoña Oro ha guanyat el Premi SM de Literatura Juvenil Gran Angular 2011, amb Pomelo y limón. El premi té un import de 50.000 euros.


Traspàs

L’escriptora Josefina Aldecoa va morir el 16 de març de 2011. A més de dedicar-se a la docència, amb la fundació i direcció del Colegio Estilo, a Madrid, es va dedicar a l’obra del seu marit, Ignacio Aldecoa (mort al 1969). La seva novel·la més coneguda és Historia de una maestra, la primera d’una trilogia on va mostrar la tasca dels i les mestres durant la II República.

1 comentari:

Rosa Cullell ha dit...

Moltes gràcies per la menció al bloc.

Ha estat un preciós Sant Jordi. El meu primer.

Petons

Rosa Cullell