LES NOTIS DE LA MANOLITA (setembre 10)

Homenatge a Josep Pla. Plaça de Josep Pla i Casadevall, Girona (foto AGB)

Aquest any he tingut unes llargues (, merescudes) i profitoses vacances. Com haureu pogut observar, també "m'he donat vacances del MIRADOR": m'he obligat a no escriure-hi. Això no vol dir que l'hagi oblidat i us hagi oblidat, estimats lectors i lectores. La imatge d'inici de l'article n'és una mostra. Era a Girona, vaig veure l'escultura de Pia Crozet i vaig decidir fotografiar-la per a les NOTIS DE LA MANOLITA. Amb les de Setembre, donem per acabades les vacances.

NOVETATS EDITORIALS AMB
VISIÓ DE GÈNERE

Ficció

- Reyes Calderón publica El último paciente del doctor Wilson (Planeta), una nova obra de la sèrie policíaca de la jutge Lola MacHor

- Mercè Font publica L’ajudant del metge (Albí). Situada al segle XVIII, posa l’accent en els inicis de l’accés a l’educació i les dures condicions de treball als arrossars. És la primera novel·la de l’autora de Torroella de Montgrí.

- Tana French publica El silencio del bosque (RBA) en traducció d’Isabel Margelí. Uns infants es perden al bosc. Un d’ells –l’únic supervivent— torna al cap dels anys convertit en agent de policia per investigar un fets similars. És la primera novel·la de l’autora.


- Blacklist publica Las crònicas de Cranford, d’Elisabeth Gaskell, en traducció de Marta Rivera de la Cruz que n’ha fet també el pròleg. Es tracta d’un seguit de contes que són deliciosos capítols de la vida a Cramford, una ciutat de províncies en un món que es va acabant. Aquesta autora no ha tingut el reconeixement d’una Jane Austen, però els temes que tracta i els trets fonamentals s’assemblen, encara que el resultat sigui més desigual.

Gaskell és autora d’una biografia de Charlotte Brönte de qui va ser amiga. El 29 de setembre s’acompleixen els 200 anys del seu naixement i se’n farà una celebració a la John Rylands Library de Manchester. En aquesta ciutat, al 84 de Plymouth Grove, hi ha la casa on va viure i escriure moltes de les seves obres, que està en fase de restauració.

La BBC va adaptar Les crònicas de Cranford per a la televisió. El 2007 va emetre 5 capítols basats en la història de la gent d'aquest poble fictici, inspirat en Knutsford on va créixer Elisabeth Gaskell, a l'Anglaterra victoriana de mitjans de segle XIX. Altres obres de Gaskell, com Nord i Sud o Esposes i Filles, han estat portades al cinema

- Almudena Grandes publica Inés y la alegría (Tusquets), amb el rerefons de l’entrada a la Vall d’Aran al 1944 d’un contingent republicà de 4.000 persones. És la primera obra d’un cicle de sis novel·les que tindran el títol Episodios de una guerra interminable. Almudena Grandes ja ha escrit llibres que es refereixen a la memòria històrica de la Guerra Civil i és una novel·lista amb plantejament d’abast ampli.


- P.D. James publica Todo lo que sé sobre novela negra (Ediciones B). Els seus inicis i els dilemes als quals ha de fer front una escriptora de novel·la negra. Ho publica després de 50 anys d’estar al capdavant de les llistes de venda d’aquesta narrativa

- Elizabeth Kostova publica El rapto del cisne (Umbriel/ Edicions 62 en català). Un enigma que ha de descabdellar un psiquiatra sobre un pintor que, en un rampell ataca una obra d’art. Kostova va tenir un gran èxit amb La historiadora.



- Elvira Lindo publica Lo que me queda por vivir (Seix y Barral), una novel·la amb trets autobiogràfics situada en els anys 80, els de la movida madrilenya. La protagonista ha de fer front a la maternitat i al futur incert. Elvira Lindo ha escrit tres novel·les per a adults, i molts guions per a la ràdio, d’on va sorgir el personatge de Manolito Gafotas.

- Anita Nair publica Lecciones de olvido (Duomo), un relat amb una dona que busca i troba segones oportunitats, trencant amb les normes imposades. Nair vas ser coneguda arreu amb El vagón de las mujeres.








- Marta Sanz publica Black, black, black (Anagrama), amb la figura del detectiu Zarco, que du les seves investigacions en un edifici vell de Madrid i un entorn inquietant.

- Linn Ullman publica Retorno a la isla (Lumen) en traducció de Kirti Baggethum i Asunción Lorenzo. Tres filles visiten l’illa on viu el seu pare malalt i repassen la seva vida. L’autora és filla del cineasta Ingmar Bergman i de l’actriu Liv Ullmann i els elements autobiogràfics són evidents.

Assaig

- Montserrat Guibernau publica Per un catalanisme cosmopolita (Angle Editorial), on trobem capítols dedicats als nacionalismes escocès, quebequès i català. L’obra va ser premi d’assaig breu de la Fundació Josep Irla.

- Mercè Rius publica El pont de la Girada (Lleonard). A partir del pont fet per Calatrava a Venècia, que li sembla un símbol del futur d’Europa, per la inserció de l’arquitectura actual en una ciutat on qualsevol edifici té una llarga història darrere, l’autora fa una reflexió filosòfica sobre ciutats i cultures.

Premis

- María Barbal va ser escollida per al Premi Trajectòria, instaurat el 1997 per la Setmana del Llibre en Català, que recau en un/a professional viculat/da a la cultura catalana que hagi destacat en la seva divulgació. Enguany s'ha lliurat el 4 de setembre, coincidint amb la 28 edició de la Setmana.

- Gioconda Belli ha guanyat el Premio La Otra Orilla amb Crónicas de la izquierda erótica. El guardó està dotat amb 100.000 dòlars. S’hi van presentar 615 manuscrits. L’autora nicaragüenca té molts altres premis com el Biblioteca Breve o l’Anna Seghers.

Cinema

- Tardes con Margueritte de Marie-Sabine Roger és el llibre que ha servit per fer el guió de Mis tardes con Magueritte, pel·lícula dirigida per Jean Becker, amb Gerard Depardieu i Gisèle Casadesus. Està en cartellera.