LLIBRES i TESTOSTERONA

Ja sabeu que cada mes la Manolita Sanz elabora un recull de novetats editorials amb visió de gènere, que el Mirador de les Dones edita i publica amb el nom de LES NOTIS DE LA MANOLITA. El darrer d'aquests reculls l'hem publicat fa una setmana, el dimecres dia 8 de setembre.

Veure:
LES NOTIS DE LA MANOLITA (setembre 10) [el mirador de les dones, 8 de setembre de 2010]

Per això, quan aprofitant l'hora de dinar, he llegit el darrer article de Manuel Rodríguez Rivero al diari EL PAíS he pensat que l'enviaria a la Manolita. Un segon després he canviat d'opinió. La Manolita el rebria, però tots i totes vosaltres també.

El títol d'aquest post és el mateix que el de l'article citat: LLIBRES i TESTOSTERONA.

Les dones llegim més i més lllibres
L'article, per cert, comença informant que segons el darrer informe anual sobre hàbits de lectura de la Federación de Gremios de Editores de España, hi ha més lectores (58,4 %) que lectors (51,5 %).

A aquesta diferència de 7 punts, hem d'afegir-hi que les dones dediquem més temps a llegir i llegim més llibres.

Dona jove, universitària, que prefereix la novel·la i que llegeix a casa (o en el transport públic) i que ho fa per plaer és el perfil de les persones que llegeixen a Espanya

L'editorial, un sector femenitzat?
Rodríguez Rivero també diu que les dones són majoria en el sector editorial, excepte de la direcció editorial cap amunt "a medida que la atmósfera aparece más impregnada de los efluvios de la testosterona que de aromas más delicados".

Dones autores
Aquest és l'apartat de l'article que m'ha semblat més interessant. L'autor afirma: "Está claro que las mujeres leen más y compran más libros. Pero solemos olvidar que también escriben y publican muchos. En las últimas décadas, y como fenómeno global constatable en ferias y foros internacionales, los libros escritos por mujeres llenan los catálogos de casi todos los grandes grupos editoriales. La novela, y especialmente la de género (literario, claro), es su campo preferido. Y las venden muy bien y dan a ganar mucho dinero a sus editores, como reflejan cabalmente las listas de superventas. Lo extraño es que esa abundancia de literatura de mujeres está siempre lejos de obtener el correlato crítico correspondiente. Y no solo aquí. The New York Times, un periódico de referencia en una sociedad particularmente atenta a los indicios de desigualdad, publicó en los últimos dos años reseñas de 545 novelas y obras de ficción; el 62% correspondieron a libros escritos por hombres. Y eso en un género en el que las fuerzas se hallan equilibradas. Lo que nadie aclara es el sexo de los críticos que las firmaron. Claro que, si a eso vamos, más vale que por estos pagos no nos pongamos a lanzar cohetes."

M'agradaria pensar que la Manolita i jo, des d'aquest humil espai que és el MIRADOR DE LES DONES,potser contribuïm una miqueteta a corregir aquest desequilibri. Somniar és lícit!

Les dues lectores d'aquest article corresponen a l'obra de dos pintors de començaments del segle passat: Rik Wouters i Frederick. Senger