ANTICONCEPTIUS LLIURES I GRATUÏTS

Foto Reuters

Avui no pretenc fer memòria històrica i recordar els temps (no massa llunyans) en que els anticoncetius eren il·legals a Espanya i que calia enginyar-se-les per aconseguir la píndola (compartir una recepta -o falsificar-la-, etc). Però pensant en el que vaig escriure ahir, m'ha vingut al cap aquesta reivindicació del moviment feminista dels anys 70 del segle passat.

Tampoc serè jo qui faci apologia de la píndola del dia després o, millor dit, de l'anticoncepció d'emergència. La seva necessitat és l'expressió d'un fracàs: del fracàs de les mesures preventives. La seva necessitat és el resultat d'una absència (en quasi el 100% dels casos): la de l'ús de mètodes eficaços contra l'embaràs no desitjat. La seva necessitat corra paral·lela a la poc control i estima que algunes dones, sobretot joves, tenen del propi cos i, per extensió, de la seva vida.

El que ha quedat clar, per tant, és que es tracta d'una necessitat: l'any passat es van vendre més de mig milió d'unitats de la píndola postcoital a Espanya.

Una altra evidència: l'Organizació Mundial de la Salud (OMS) la considera un medicament essencial. "Tota dona en edat reproductiva podria necessitar, en algun moment, anticoncepció d'emergència per a evitar un embaràs no desitjat". Fixem-nos que no estableix límit d'edat

46 països ja venen la píndola postcoital sense recepte
França, Regne Unit, Bèlgica, Estats Units d'Amèrica, Portugal.... fins a 46 estats venen les pastilles del dia després sense recepte. El més entrant, Espanya se sumarà a aquesta llista. En tots aquests països, la venda dels anticonceptius d'emergència sense recpeta s'ha demostrat eficaç per a evitar embarassos no desitjats i avortaments. A França, per exemple, la implantació de la venda de la píndora postcoital sense recepte ha significat un 20% menys d'avortaments.


LA PÍNDOLA POSTCOITAL SENSE RECEPTE
Més informació sobre el protocol

Amb una mica més de tranquil·litat, he ampliat la cerca d'informació sobre la venda de la píndola postcoital sense prescripció mèdica aprovada pel Ministeri de Sanitat i Consum i el protocol signat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya.

EL PAÍS digital publica publicava el text integre del protocol

Paga la pena llegir-lo (crec que poques persones ho han fet) i parar atenció en els articles següents:

3.1. OFICINA DE FARMÀCIA EN TORN DE GUÀRDIA
D’acord amb la legislació vigent, Decret 321/1996, d’1 d’octubre, per a dispensar l’anticoncepció d'emergència (AE) en l’oficina de farmàcia durant el servei d’urgència caldrà la prescripció facultativa corresponent, feta pel facultatiu en servei d’urgència o en servei normal. (...) En el supòsit de no tenir la recepta mèdica, cal derivar la usuària al centre d’atenció primària o ASSIR més proper de l’oficina de farmàcia o del seu domicili particular.

O sigui, les farmàcies d'urgència no vendran la píndola sense recepta mèdica

Emergència i urgència han deixat de ser sinònims? Des de quan? Al meu entendre, a més, entre en contradicció amb el que es diu en l'article següent (el de l'objecció de consciència) sobre que "el tractament es pugui fer en les condicions adequades, tant pel que fa al factor temps com al desplaçament, de forma que el retard en el tractament no pugui tenir conseqüències en relació amb les condicions d’eficàcia"

3.2. OBJECCIÓ DE CONSCIÈNCIA
"L’objecció de consciència és la negativa d’una persona a realitzar determinats actes o a prendre part en determinades activitats, que li ordena la llei o l’autoritat competent, basant-se en raons de convicció moral. En el cas que el farmacèutic o la farmacèutica, basant-se en raons de convicció moral, no vulgui dispensar l’AE, haurà d’indicar a la persona que li demana el punt més proper on la pot aconseguir, tenint en compte les condicions d’accessibilitat a un altre centre doncs s’ha de possibilitar que el tractament es pugui fer en les condicions adequades, tant pel que fa al factor temps com al desplaçament, de forma que el retard en el tractament no pugui tenir conseqüències en relació amb les condicions d’eficàcia. Així, en primera instància, li proposarà la derivació al centre d’atenció primària o l’ASSIR més proper de l’oficina de farmàcia o del seu domicili particular, o bé l’adreçarà a l’oficina de farmàcia més propera."

No m'atreveixo a fer cap comentari

4.2. ENTREVISTA CLÍNICA
"En cas que la usuària, malgrat haver rebut la informació de l’apartat anterior [Informar a la usuària que l’AE es dispensa de forma gratuïta en els centres d’atenció primària i els ASSIR, i proporcionar-li informació de quins centres sanitaris són els més propers des de l’oficina de farmàcia i/o del seu domicili], vulgui adquirir l’AE sense recepta en l’oficina de farmàcia, el farmacèutic li farà una entrevista clínica, en un lloc que garanteixi la seva intimitat"

Veure pàgines 8 i 9 amb el qüestionari de l'entrevista.

El protocol deixa en mans del farmacèutic o farmacèutica (en poquíssimes ocasions cita les farmacèutiques) discernir si la sol·licitant és capaç i competent, intel·lectualment i/o emocionalment, per a comprendre l’abast i les conseqüències de l’AE. Si considera que no ho és, el farmacèutic no haurà de procedir a la dispensació.

Un dubte: El protocol parla contínuament del farmacèutic, és a dir, entenc que parla de les persones llicenciades en Farmàcia que venen medicaments (drogues). I els i les auxiliars de farmàcia, que sovint són les persones que ens atenen darrera del taulell? També estan autoritzats a fer-nos l'entrevista clínica i a discernir si ens venen o no la píndola?

Un altres dubte. Les oficines de farmàcia habilitaran un espai que garanteixi la intimitat de la usuària per a entrevistar-la? Si no disposen d'aquest espai, què passarà?

Espero que alguna persona autoritzada em contesti.

Mentre, continuem amb l'articulat del protocol

4.5. DISPENSACIÓ DE L'AE
"En el cas que procedeixi la dispensació de l’AE, la usuària haurà de prendre les pastilles en aquell moment, davant el farmacèutic, per raons d’efectivitat i de salut pública"

4.4. CONSENTIMENT INFORMAT
"Es demanarà a la usuària que signi el full de consentiment informat, com a requeriment previ a la dispensació"

I, de moment, fins aquí he arribat. Bona nit