Pàgines

diumenge, 20 de gener del 2013

Dones deportades a Ravensbrück, no us oblidem

Albert Om saluda Neus Català (Imatge: UB)

La setmana passada el Paraninf de la Universitat de Barcelona va ser l'escenari d'un nou homentage a les dones deportades al camp nazi de Ravensbrück L'acte, organitzat per l'Amical de Ravensbrück, va estar presentat pel periodista Albert Om i va comptar amb la presència de Neus Català, que a punt de fer 98 anys, és actualment la única catalana supervivent d'aquell infern. Català ha dedicat la seva vida a complir la promesa feta: continuar parlant fins als darrers dies de la seva vida de Ravensbrück per evitar que el món oblidi el que hi va passar.
Ravensbrück va ser el camp de concentració de dones més gran ubicat en territori alemany. Inaugurat el 1939, es va ampliar contínuament fins al 1945. Les primeres presoneres eren de nacionalitat alemanya, mentre que gairebé totes les espanyoles hi van arribar el 1944. En total, van ingressar al camp persones de més de quaranta nacionalitats. Entre els anys 1939 i 1945, van patir la deportació a Ravensbrück aproximadament 132.000 dones i infants, 20.000 homes i 1.000 noies adolescents.
L'acte va servir per a presentar el llibre Memorial de las españolas deportadas a Ravensbrück, que recull el conjunt de dades més complet elaborat fins ara sobre les dones espanyoles presoneres a Ravensbrück, vol ser una eina per conèixer millor la deportació espanyola en aquest camp i aprofundir en aquest episodi de la història recent. El llibre reuneix els apunts biogràfics de noranta dones internades a Ravensbrück, amb la història de cadascuna abans d’arribar al camp, l’època que hi van estar presoneres i la trajectòria posterior de les que van sobreviure. Val a dir que malauradament es va destruir molta documentació i no es podrà arribar a conèixer mai ni el nombre exacte de víctimes ni el nom. L’obra també inclou capítols sobre com plantejava el règim nazi la repressió contra les dones, la diàspora després de la Guerra Civil espanyola i la vida a l’interior del camp.

El Paraninf d'empeus ret homenatge a les dones de Ravensbrück (Imatge: UB)

Fins a l'edició d'aquest llibre, que jo sàpiga, el cens més complert era el que es pot consultar a Censo de mujeres deportados a campos de concentración nazi

Aquest cens es va elaborar a partir de dos fonts fonamentals: Memorial de las mujeres españolas en la resistencia y la deportación, de Conchita Boix, Lola Casadellà, Neus Català, Maria González i Maria Llenas, i Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig.
CENS DE DONES DEPORTADES A CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIYvonne ADROVER; Felisa ALONSO; Margarita ÁLVAREZ; Mercè BALCASEN; Secundina BARCELÓ; Carme BARROSO BARTOLÍ; Felisa BEDONDOZ; Maria BEGUIRISTAIN; M. Antonia BENITEZ LUQUE; Mercedes BERNAL; Feliciana BIERGE; Josephine BORDANOVA; Carmen BUATELL COSTA; Alfonsina BUENO; Maria BUITRAGO; Ángela CABEZA, Adriaine CALDERON; Braulia CANOVAS JANE; Dolors CASADELLÀ; Juana CASTELLANO; Neus CATALÀ I PALLEJÀ; CLAVEL; Esther, Liliane Elise i Rita COHEN ESCALONI; Nieves CORBIS; Conchita COROMINAS y madre; Soledad CORTÉS; Teresa COSTEL; Antonia CRISTÓFAL BRETÓN; Virtudes CUEVAS ESCRIVA; Demetrecia DUPUY; Teresa ENCUENTRA;   Francisca ESCARRÉ; Olvido FANJUL; Justina FAU ESPAÑOL; Concepción FERRER; Roser FLUVIÁ; FONT; Ana FOURNIER; Antonia FREXEDES; Antonia FRUCTUOSO; Carmen FUERTES; Carlota GARCIA; Carmen GARCÍA AMANDA; Dolores GARCIA ECHEVARRIET; Felicidad GASA; Bertha GOLDSCMIDT; Sabina GONZÁLEZ BARTOLÍ; Josefina GONZÁLEZ GUARDIOL; Conchita GRANGÉ; HORTA; Anunciación IRIBERRI; Amalice i Fuente JARA DE LA; Mónica JENÉ; Agustina JURADO; Laura KERWICH; Rosa KLIONSKY; Estrella KUGELMAN; Jesusa LESBUR GERES; Sofia LITMAN; Maria MARANGE; Josefa MARANGES; Angeles MARTINEZ; Constanza MARTINEZ PRIETO; Hermínia MARTORELL ROSALES; Maria MATEOS; Pilar MENDEZ GORBEALUIA; Maria MOLL; Eugènia MONEDER; Anita MONTHUIS; Frania NEGRIN; M. Josefa NICOLAS; Mercedes NUÑEZ TARGA; Nicolasa OLIVA; Danielle OUCHENE; Josette PALOMA; PASTOR; Rita PEREZ MARTINEZ; Amalia PERRAMON LOPEZ; Marita POMARES; Francisca PUIG; Lidia REVIRE; Lisa RICOL; Ana RODA; Maria RODRIGUEZ COCURDE; Ascensión ROMERO; Maria ROQUES RODRIGUEZ; Herminia ROSALES; Leonor i Maria RUBIANO FERNÁNDEZ; Elisa RUIZ (GARRIDO); Aida RUPERT; SABATER; Maria SANTOS; Coloma SERÓS; Carmen SERRANO; Jeanne SERRES; Rosita SILVA; Germana SOLDEVILLA; Blanca SOLSONA; Rosa SOTO; Maria TAPIA ESTEBAN; Agustina TOMAS JURADO; Francisca USANDIZAGA; Marita VAN AAL; M. Pilar VELAZQUEZ; Elvira VELETA; Maria VELETA; Dolores VILLA; Anita WINTER; Carmen ZAPATER AGUILERA; Katia; Mimi; Elena; Frasquita, la gitana.
En tots els casos que hi ha informació els noms van acompanyats d'una fitxa, com és el cas de Neus Català
FICHA DEPORTADA: CATALA I PALLEJA NEUS

Ravensbrück 27.534
Nació en 1915 en Els Guiamets (Priorat-Tarragona).

Hija de campesinos, adoraba a su padre, con quien compartió su pasión por el teatro. Organizó las Juventudes Socialistas Unificadas de Cataluña (JSUC) y fue miembro fundador del PSUC.

Estudiaba enfermería y la guerra le interrumpió los estudios. Al principio de la Guerra civil española se traslada a Barcelona y forma parte de las Juventudes del PSUC. La enviaron como jefa sanitaria a una colonia de niños en Premia de Dalt “Las acacias”.

Neus tenia 21 años y un deseo de vivir inmenso. Al final de la guerra estaba en la colonia y salió de Barcelona una madrugada del mes de enero cuando ya los obuses “nacionales” caían sobre el Tibidabo. A las tres de la tarde se evacuaba hacía la frontera la colonia de 180 criaturas, muchas del Norte de España y otras que habían sido recogidas abandonadas en las bocas del metro.

Pasada la frontera el 8 de febrero de 1939, una enfermera francesa quería quedarse una niña a la que habían salido unos granos en la cara. Era la más pequeña de cuatro hermanos que habían quedado huérfanos en el País Vasco. La estiro de las manos y la apretujó contra ella mientras las criaturas lloraban y se armó un gran revuelo. La niña continuo con ellos. Los del Socorro Rojo iban de un lado para otro desbordados sin saber que hacer con aquella multitud desorganizada, hambrienta, cansada que les había llegado y a Neus sólo le preocupaba no perder ningún niño. Los pusieron en un teatro municipal en Voló y llegaron unos tipos con pan y los lanzaban desde lo alto de un camión mientras otros hacían fotografías. Neus empezó a gritar que no cogieran el pan porque se están convirtiendo en un espectáculo para los franceses. Al cabo de dos días los metieron en un castillo medieval a la Dordonya. No estaba habilitado para vivir, había estado cerrado desde la guerra del 14 cuando sirvió de cárcel para los prisioneros de guerra. La paja estaba sin limpiar y se corrió la voz de que no se podía beber agua del pozo porque había cadáveres. Hacia un frío terrible, entraba el aire por todas partes y las criaturas constipadas acostumbradas a las colonias. Escribió una carta llena de quejas a l Socorro Rojo y estos, pensando que hacían lo correcto, la llevaron a la prefactura. Vinieron dos policías y Neus les enseño las enormes salas donde las criaturas se encogían de frío diciéndoles: “De acuerdo que no nos queráis a nosotros que somos "rojos” pero estas criaturas no tienen ninguna culpa.

Fue su primer enfrentamiento con las autoridades. Después los trasladaron a Carsac donde los trataron muy bien. Encontraron una monja vasca que les recibió “de garras”. Neus en aquel momento tenia setenta y cinco criaturas (las que no tenían a nadie que se hiciera cargo de ellas) Después, algunas fueron reclamadas por familiares lejanos desde el interior y las criaturas no querían volver. Neus recuerda a uno especialmente, Mariano que decía que él no quería volver, que no volvería nunca porque sus padres habían sido asesinados. Mariano murió en un bombardeo alemán. Muchos de estos niños se fueron con familias belgas. Procuraron que los hermanos no se separaran. Antes, habían recibido dos enormes cajas llenas de ropa procedentes de América, porque Neus había escrito una carta abierta explicando a los americanos la situación en la que se encontraban estos niños- Después se supo que esta carta se había reproducido en pasquines por todos lados....

La fitxa sencera de Neus Català en aquest enllaç de Deportadas españolas

2 comentaris:

ADPC. Dones Periodistes ha dit...

Neus Català: “No sabem la història, el feixisme ho va amagar tot”

http://www.donesdigital.cat/noticia/726/neus-catalano-sabem-la-historia-el-feixisme-ho-va-amagar-tot/

rosa roig ha dit...

M'interessa molt el que dius perquè estic buscant informació d'una suecana, Virtudes Cuevas, que també està en la llista de deportades. L'enllaç que dones a les fitxes ha desaparegut. Saps per què?

Et felicite pel treball!!!
No puc entrar al teu correu i per això et deixe el meu roigcelda@gmail.com