Crisi, solidaritat familiar i gènere

He descobert que abans d'ahir era Dia Internacional de la Gent Gran. També, que segons les Nacions Unides, les persones de 60 anys o més tenen la consideració de gent gran o majors (o sigui que tinc els mesos comptats per a passar a ser considerada persona gran!). He pensat en un article de LA VANGUARDIA que tenia ganes de comentar.

Al meu voltant tinc amics i coneguts, que per raons diverses (prejubilació, viudetat... perquè si i prou), exerceixen d'avis actius i participen en determinades activitats de la vida dels seus nets i netes.

He emprat conscientment el gènere masculí, perquè només volia parlar d'amics i coneguts que són homes.

LA VANGUARDIA, en el seu reportatge del 23 de setembre, també estava parlant només d'homes?
El títol del reportatge era: La crisis causa el aumento de un 10% de abuelos que cuidan de los nietos. En el cos del text no hi ha sola menció a les abuelas, sempre es parla de abuelos. Per tant, o és que l'estudi sobre el que es basa l'article s'ha fet només sobre la mitat (o menys, ja se sap que les dones som més longeves!) de la població o ens trobem davant d'un cas claríssim de mala pràctica informativa que invisibilitza la contribució de les dones que són àvies a la solidaritat familiar. Contribució que, malgrat que he començat parlant dels meus amics i coneguts que exerceixen d'avis col·laboradors, és molt més important que la contribució dels homes que són avis (si més quant a la dedicació).

Veure : LES ÀVIES CANGUR EL MIRADOR DE LES DONES (8 de març de 2011)

Estem parlant de l'estudi Individualizació i solidaritat familiar de Gerardo Meil, publicat a la Colecció Estudis Socials de la Fundació la Caixa i presentat públicament la setmana passada. L'estudi, que va guanyar el Premi la Caixa de Ciències Socials 2010 analitza, l'estat de la solidaritat familiar a Espanya així com els efectes de l'actual conjuntura econòmica en el procés de creixent individualització de les darreres dècades. LA VANGUARDIA, basant-se en l'estudi, afirma que hem retrocedit a la situació de fa 20 anys!

Preguntes bàsiques

• Les persones grans, de forma especial les dones, perden capacitat de definir i realitzar els seus projectes al marge de la família? 
• La crisi obliga les dones grans a incrementar la seva dedicació a la cura dels altres membres de la família en detriment del temps dedicat altres activitats?  
• En definitiva, perillen els productes dels canvis socials i familiars de les darreres dècades que han fet possible que les persones tinguin una capacitat més gran per definir els seus projectes de vida familiar enfront dels models heretats del passat i que expliquen els canvis en el rol social de la dona, la caiguda de la natalitat, el sorgiment de noves formes familiars i l'aparició de la família negociadora?

Més sobre l'estudi
La millor manera de trobar respostes és anar a les fonts. He trobat l'estudi Individualització i solidaritat familiar. El podeu consultar en aquest enllaç. També podeu trobar el resum de l'estudi que comença així:

La vida familiar és subjecta a un intens procés de transformació que es manifesta, entre altres aspectes, mitjançant el canvi en el rol social de les dones, l’emergència de la planificació familiar com a norma que ha de regular les decisions sobre el fet de tenir fills, la desaparició de la família patriarcal i l’aparició de la família negociadora, com també el sorgiment de noves formes familiars. Al darrere d’aquests profunds canvis hi ha un procés de pèrdua de control social sobre els projectes de vida familiar i guany d’autonomia per definir-los d’acord amb les preferències individuals. Aquest procés s’ha conceptualitzat amb el nom d’individualització.
L’objecte d’aquesta recerca és doble: d’una banda, analitzar l’abast i les característiques de la solidaritat familiar a Espanya de manera comparada amb altres països europeus, i, de l’altra, analitzar els efectes de la individualització sobre les diferents dimensions de la solidaritat familiar. Una de les preguntes
cabdals de l’estudi gira entorn de si la creixent autonomia individual erosiona o no la solidaritat familiar. Per a això, l’estudi es basa en una enquesta dissenyada específicament per a aquest treball i a la qual van respondre 1.200 persones representatives del conjunt de la població adulta resident a Espanya, i es
complementa amb dades proporcionades per enquestes nacionals i internacionals elaborades per diferents organismes.
La solidaritat familiar és una realitat social complexa composta per diferents dimensions. Analíticament podem distingir-ne cinc: les normes socials que estableixen les circumstàncies i característiques de les ajudes; les pautes de convivència dels membres que componen la xarxa de parentiu; les pautes de sociabilitat entre ells; la prestació d’ajuda en forma de serveis, i la prestació d’ajuda econòmica. Els diversos capítols del llibre analitzen els efectes de la individualització sobre cadascuna d’aquestes dimensions, així com la importància que té la solidaritat familiar en el benestar subjectiu de les persones.

Gènere i mitjans de comunicació
Acabo aquest post fent referència al manual Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visibilitzar les aportacions de les dones impulsat per l'Institut Català de les Dones (ICD), el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb l'objectiu d'avançar en la inclusió de la perspectiva de gènere en els continguts informatius dels mitjans de comunicació. Una necessitat peremptòria com ha quedat en evidència en l'article de LA VANGUARDIA que acabo de comentar. L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha participat en la seva elaboració.

Trobareu més informació sobre el Manual a DONESdigital, i podeu descarregar-vos la publicació en aquest enllaç.

 

Montse Gatell, presidenta de l'Institut Català de les Dones; Ramon Font, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i Xavier Mas de Xaxàs, membre de la Junta del Col·legi de Periodistes de Catalunya