LES NOTIS DE LA MANOLITA (gener 11)

La recerca històrica o la història com a excusa, però en tot cas el passat més o menys recent, són la base de moltes de les propostes que la Manolita ens fa aquest mes. Les reines Isabel II i Germana de Foix són les protagonistes de dos llibres, juntament amb Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne i  Aristòtil, Elisabeth Eidenbenz, La Pastora, els 13.152 jueus parisencs de Mathausen o els membres de la Nova Cançó.

NOVETATS EDITORIALS AMB VISÓ DE GÈNERE

- Isabel Burdiel, catedràtica d’Història Contempòrània de la Universitat de València, publica Isabel II. Una biografía 1830-1904 (Taurus). Isabel II va ser la primera reina constitucional d’Espanya, 50 anys de regnat, gairebé tots en guerra. Una dona envoltada d’un cercle masclista i a qui res havia preparat per desenvolupar la seva missió. Quan va succeir el seu pare, Ferran VII, moltes esperances estaven posades en els possibles canvis. Per a la història, ha aparegut com la responsable de la frustració.

- Colita (psudònim d’Isabel Steva) publica La meva cançó (Saga editorial), una selecció personal d’imatges dels anys 60 i 70 sobre concerts i artistes de la nova cançó. La fotògrafa ha publicat més de 30 llibres i ha participat en 40 exposicions.

- Carme Güell publica Jaque a la reina muerta (La Esfera de los Libros). En aquesta novel·la pren la veu Germana de Foix, la segona dona de Ferran el Catòlic.

- Impedimenta publica Pinic en Hanging Rock, la novel·la més famosa de l'australiana Joan Lindsay, en traducció de Pilar Adón. Què va passar en aquella excursió del dia de Sant Valentí de 1900 on van desaparèixer tres alumnes i una professora d'una escola d'Austràlia? Peter Weir en va fer una pel·lícula al 1975, amb el mateix títol.

- Annabel Lyon publica El maestro de Alejandro (Roca), una recreació de la relació entre Aristòtil i Alexandre el Magne, quan el primer li fa de preceptor.



- Planeta ha publicat amb el títol La puerta de la luna (novembre 2010), una edició completa dels contes d’Ana Maria Matute, recent premi Cervantes.

- Assumpta Montellà publica Elisabeth Eidenbenz. Més enllà de la paternitat d’Elna (Ara Llibres, 20 de gener de 2011). Una biografia de la dona suïssa que va muntar la Maternitat d’Elna on van nèixer 597 infants de mares republicanes. Montellà va publicar el 2006 La maternitat d’Elna, un llibre que ha transcendit l’àmbit historicoliterari, ja que, amb aquest nom, s’han batejat places, guarderies i infants.


Elisabeth Eidenbenz
La maternitat d’Elna descobreix un dels capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra. Entre 1939 i 1944, la suïssa Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants. Eren els fills de les exiliades catalanes i espanyoles que malvivien en condicions penoses en els camps de refugiats republicans de Sant Cebrià de Rosselló, Argelers i Ribesaltes, i que van tenir la sort de ser acollides a la maternitat que va crear Eidenbenz.

- Alice Munro publica Massa felicitat / Demasiada felicidad (Club Editor / Lumen) en traducció al català de Dolors Udina i al castellà de Flora Casas. Són 10 contes recents on tracta de la violència com un fet inevitable en la vida dels protagonistes.

 
 

- Wassyla Tamzali, feminista laica algeriana, publica El burka como excusa (Saga editorial), un refús rotund de qualsevol tipus de vel i un anàlisi de la situació actual a Europa, on aquest tema ha pres una gran importància política.

Pel seu contingut i la seva actualitat us recomano l'entrevista a TV3 i aquest text LA CONTROVERSIA DEL VELO

- Esther Tusquets publica Pequeños delitos abominables (Ediciones B), el seu particular decàleg de les bones maneres que resumeix en practicar la bona educació i no abusar de les persones amigues.

- Buket Uzuner publica Gentes de Estambul (Edebé), una reivindicació del paper cabdal de la ciutat com a pont de cultures, en una trama d’una parella que ha de trobar-se a l’aeroport d’Estambul. És la segona obra de l’autora que es tradueix al castellà, després d’Ada de Àmbar.

PREMIS

 - Bea Cabezas ha obtingut el XVII premi Carlemany amb La ciutat vertical amb protagonistes catalans que desenvolupen la seva vida professional a Nova York. L’import d’aquest premi és de 42.000 euros, el quart més ben dotat de les lletres catalanes.

- Alicia Giménez Bartlett ha guanyat el premi Nadal d’enguany amb Donde nadie te encuentre, basada en la figura d’un/a dels darrers maquis: La Pastora, que va actuar per les terres dels Ports de Tortosa i El Maestrat. La Pastora (1917-2004) va ser inscrita arran del seu naixement com Teresa i va ser enterrada com Florencio. Pel mig va passar 17 anys a la presó (1960-1977). Per a les persones interessades en la història hi ha el llibre La Pastora: del monte al mito (Editorial Antinea) de José Calvo Segarra, periodista i historiador de Xert (Baix Maestrat) en el que s’ha documentat Giménez Bartlett, que ha parlat amb José Calvo sobre el tema en trobades a Vinaròs.
Al premi s’hi van presentar 284 originals i està dotat amb 18.000 euros.

CINE

- La llave de Sara de Tatiana de Rosnay (Sumo) és la base per a la pel·lícula del mateix títol de Gilles Paquet-Brenner, amb Kristin Scott Thomas com a protagonista. Narra la Batuda del Velòdrom d’Hivern el 16 de juliol de 1942, quan 13.152 jueus parisencs hi van ser confinats i després exterminats.

París, julio de 1942. Las autoridades arrestan a 13.000 judíos ante la impasible mirada de los parisinos, que guardan silencio por miedo, indiferencia o simple interés, pues esperan ocupar las viviendas vacías.
El pequeño Michel se oculta en un armario para huir de la redada. Su hermana Sarah cierra la puerta para protegerle y se guarda la llave, pensando que va a regresar en unas horas. Sin embargo, el destino de la familia Starzynski es protagonizar una de las páginas más luctuosas de la historia gala. Los gendarmes confinan a los miles de detenidos durante cinco días en el Velódromo de Invierno en condiciones infrahumanas. Después envían a las familias a un campo de concentración francés, y luego a Auschwitz.

TRASPÀS

 - Maria Elena Walsh (1930-2011) poeta, cantant, compositora, dramaturga... En moltes branques de l’art va destacar aquesta autora argentina, que es va fer famosa per les seves obres infantils, entre les quals la coneguda cançó Manuelita la tortuga, que va arribar al cine amb direcció de Manuel García Ferré. En el temps de la dictadura va lluitar per la democràcia i va ser reconeguda com a Ciudadana Ilustre de Buenos Aires el 1985.