ROSA VIRÓS, una dona compromesa i pionera

Fa menys d'una hora acabo de saber que ha mort M. Rosa Virós, la primera rectora d'una universitat catalana. Estic commocionada.

M. Rosa Virós i Galtier, doctora en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtica de Ciència Política i de l'Administració, ha estat professora de la UB durant 20 anys (1970-1990) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des del 1990 fins a la seva jubilació l'any 2006. El 2001 va ser elegida rectora de la UPF.



Rigorosa i autoexigent
M. Rosa Virós i Galtier neix a Barcelona, el 1935. L'escenari de la seva infantesa és una ciutat destruïda materialment i moral per la guerra. Estudia, amb resultats brillants, a les Dames Negres, i després a la UB. La seva intensa dedicació a l'estudi, però, no l'impedeix connectar-se a l'incipient moviment universitari antifranquista. A les aules universitàries és també on es vincula per a tota la vida amb José Antonio González Casanova.

Pionera i compromesa
Rosa Virós vol ser jutgessa, però el franquisme prohibeix l'accés de les dones a la judicatura. Aleshores, entra a treballar en el bufet del seu pare.

La impossibilitat d'accedir a la judicatura la compromet per sempre en la lluita per la presència de la dona a les institucions; la lluita per la igualtat de les dones en tots els àmbits

El fet de ser dona torna a jugar en contra seva l'any 1975, quan al·legant raons "científiques" com la seva edat (té 50 anys) i que el seu marit (González Casanovas) ja és catedràtic, la UB intenta barrar-li el pas a la Càtedra de Ciència Política. Finalment, però, Virós es converteix en la primera catedràtica de Ciència Política i de l'Administració d'Espanya.

Perquè, M. Rosa Virós, quan ja és mare de tres fills, abandona el bufet del pare i es concentra en la redacció de la seva tesi doctoral sobre el comportament electoral en els municipis de Girona durant la II República i la distribució de la riquesa. La investigació va acompanyada de la introducció de noves tècniques estadístiques.

El 1991, s'incorpora a la UPF com a directora dels recentment creats estudis de Gestió i Administració Pública. Després d'exercir diferents responsabilitats, el 2001, com hem dit, es converteix en la primera rectora d'una universitat catalana.

El seu programa de govern és senzill: democràcia interna i diàleg, excel·lència no narcisista sinó basada en el saber pràctic que contribueixi a solucionar problemes socials col·lectius, alta valoració de les disciplines humanístiques, interdisciplinarietat dels coneixements, politiques de redistribució equitativa dels recursos escassos, foment de la participació estudiantel en la presa de decisions de govern.....

M. Rosa Virós, amb la vara de comandament que simbolitza l'autoritat del càrrec (Homenaje a la Rectoras de las universidades públicas, organitzat per la UNED, el 23 de setembre de 2008)

Experta en l'estudi del comportament electoral
Com a investigadora, s’ha centrat en l’estudi del comportament electoral, la cultura política i la metodologia de les ciències socials aplicades en l’anàlisi polític. Durant molts anys ha format part de l’equip de sociologia electoral que, vinculat a la UAB, estava format, entre d’altres, pels professors Josep M. Vallès i Isidre Molas.

M. Rosa Virós és Medalla al treball Francesc Macià i Creu de Sant Jordi

Des del 2005, presideix el Consell Econòmic i Social de Barcelona

M. Rosa Virós és la mare de la Itziar González Virós. Una abraçada Itziar

Les altres dones que han estat rectores són, per per ordre d'antiguitat en el càrrec: Elisa Pérez (rectora de la UNED entre els anys 1982-1987); Josefina Gómez (Universitat Autònoma de Madrid, 1984-1985); María Luisa Tejedor (Universitat de La Laguna, 1990-1995); Rosario Valpuesta (Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, 2001-2003); Carmen Ortiz (Universitat de la Rioja, 2001-2004); María Araceli Maciá (UNED, 2001-2005); Adelaida de la Calle (Universitat de Màlaga, 2004); Anna Maria Geli (Universitat de Girona, 2005); i Montserrat Casas (Universitat de les Illes Balears, 2007)