mirador: espai elevat des del que s’observa un ampli panorama.
Però també, espai de la casa des d’on es contempla (MIRA AMB ATENCIÓ I INTERÈS) l’exterior.
mirador (ES); viewpoint (ENG)
L'èxit de viralització de la imatge m'ha fet cercar nous arbres de nadal, construïts amb llibres, per a R-estrenar el Nadal de 2012.
Uns són més elaborats i reeixits que altres, però tots són adients per a desitjar-vos salut i felicitat.
Començaré pel de la llibreria canadenca LIBER, al Quebec
Seguit pel de la biblioteca d'una escola secundària d'Allentown, als Estats Units d'Amèrica
El de la biblioteca de Santiago de Cacém (Portugal), aquest sense llumetes
El de l'aparador de la llibreria francesa Sommières
1 els de les biblioteca d'Alvesta (Suècia), de la Mediateca Intermunicipal de Lunel (França), per acabar amb un de mexicà, la de la biblioteca del Tecnològic de Monterrey
Més de 300 sabates vermelles, a l'explanada de la Fiscalia
General de l'estat de Chihuahua, reclamant el retorn dels
centenars de noies desaparegudes a Ciudad Juárez i justícia. Aquest
acte ha tingut lloc el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets
Humans i de les 24 hores d'acció feminista arreu del món.
El vermell de les sabates és el símbol de la sang vessada a
Ciudad Juárez en els darrers 20 anys. Les víctimes mortals de feminicidi,
normalment noies joves, són quasi un miler.
Art urbà contra la violència masclista
Darrera d'aquesta acció hi ha les
mares i familiars de les víctimes organitzades en diverses entitats.
Però la iniciativa de les sabates vermelles és de l'artista Elina
Chauvet, nascuda a Chihuahua i que viu a Itàlia.
Zapatos rojos es una
memoria colectiva, una evocación, un vacío; es una marcha
silenciosa, un anhelo, el regreso a casa de nuestros seres queridos
He llegit al diari MILENIO
que Chauvet diu que "ésta es una manera de recordar a las
autoridades locales que aún existen decenas de casos de mujeres
desaparecidas en Ciudad Juárez que no fueron resueltos. Lejos de
terminar, la desaparición de las mujeres continúa; es un llamado a
la ciudadanía para unirnos".
La instal·lació d'Elina Chauvet s'ha pogut veure a molts altres
llocs, a Amèrica i Europa, com per exemple a Milà amb motiu de la celebració del 25 de novembre, per l'eliminació de la violència contra la dona.
Marxem I reafirmem el feminisme per a solucions reals
Marxem Lluitem,
Marxem i construïm el bon viure
Fins que totes siguem lliures, estarem unides fins a aconseguir-ho!
Avui, 10 de deesembre de 2012, nosaltres activistes de la Marxa
Mundial de les Dones realitzarem accions a les nostres comunitats. Començant a Nova Caledònia i arribant fins a
Seattle estarem mobilitzades per 24 hores com a símbol que estem alertes
al que passa al món, dels atacs als drets de les dones, i per donar a
conèixer les nostres resistències i alternatives.
La solidaritat que ha generat la seva lluita, dins i fora del seu país, ha aconseguit que el govern de l'Iran hagi aixecat la prohibició que la seva filla petita viatges a l'estranger, un dels motius de la seva vaga de fam.
Nasrin Sotoudeh ended her nearly 50-day long hunger strike
Desitjo que Nasrin Sotoude recuperi la seva salut molt malparada per les condicions de la presó i sobretot per la perllongada vaga de fam. I demano, jo m'hi comprometo, que no l'oblidem i la continuem acompanyant en la seva dura lluita. I fer-ho des de fora de l'Iran és fàcil. Per a fer-ho des de dins cal molt coratge. Per això vull compartir amb vosaltres les imatge d'aquestes dones iranianes a Teheran que han sortit al carrer en solidaritat amb Nasrin Sotoude.
Dones a Teheran en solidaritat amb Nasrin Sotoude
Les he trobada en un web NO PASDARAN i han estat pujades a la xarxa unes hores abans que de tenir coneixement que Sotoude havia abandonat la vaga de fam.
Fa un mes que l'advocada Nasrin Sotoudeh, juntament amb el cineasta Jafar Panahi, ambdós iranians, ha estat guardonada amb el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència que anualment atorga el Parlament Europeu per a distingir persones que defensen els drets humans i la democràcia i lluiten contra la intolerància, el fanatisme i l'opressió.
Al concedir el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència als iranians Nasrin Sotoudeh i Jafar Panahi, el Parlament Europeu envia un missatge de solidaritat i reconeixement a un home i una dona que no han sucumbit a la por i a la intimidació i que han decidit anteposar la sort del seu país a la seva pròpia
Martin Schulz, president del Parlament Europeu (26 d'octubre 2012)
Nasrin Sotoudeh a Barcelona
Des de fa dos dies, al carrer de Dalmau de Barcelona, hi ha un grafit exigint la llibertat de Nasrin Sotoudeh, empresonada i en vaga de fam des del passat 17 d'octubre perquè el govern iranià deixi en pau als seus fills.
La Premi Sàkharov 21012 és una advocada iraniana amb una llarga experiència en la defensa dels drets humans.
Nascuda el 1963, casada i mare de dos fills, aquesta activista ha assumit la defensa de persones detingudes durant les multitudinàries
protestes contra la fraudulenta reelecció del president iranià,
Mahmud Ahmadinejad, el juny de 2009. També ha estat l'advocada de menors condemnats a la pena de mort, de dones i de presos de consciència. Sotoudeh, per exemple, va assistir com a lletrada, la premi
Nobel de la pau del 2003, Xirin Ebadi.
Detinguda el setembre de 2010 i acusada de divulgació de propaganda contra l'Estat i conspiració per atemptar contra la seguretat nacional, ha estat condemnada a 11 anys de presó que compleix a Evin (Teheran) en règim de aïllament i incomunicació.
El 17 d'octubre ha començat una vaga en protesta per l'assetjament a la seva família i per les restriccions al dret de visita. La gota que va fer vessar el vas és la prohibició de viatjar a l'estranger a la seva filla de 12 anys. Feia mesos que les autoritats de la terrible presó d'Evin l'hi impedien les visites del seu marit i fills i les trucades telefòniques i, prop d'un any, que no podia veure la seva mare i el seu germà.
Ebadi, Sotoudeh i el respecte als drets humans
L'activista iraniana i premi Nobel de la Pau, Xirin Ebadi i sis organitzacions de defensa dels drets humans han exigit a les autoritats de l'Iran que Sotoudeh deixi de ser objecte de maltractaments i pugui veure la seva família.
Avui, 25 de novembre, dia d'eleccions a Catalunya, fa 52 anys que la dictadura dominicana de Rafael Trujillo va torturar i assassinar Patricia, Minerva i Maria Teresa, conegudes com les Miralba.
Històricament, aquestes tres germanes, activistes polítiques per la democràcia, han simbolitzat per al moviment popular i feminista de la República Dominicana la lluita i la resistència.
El 1981, el Primer Encuentro Feminista de Latinoamérica, celebrat a Bogotà, va proposar dedicar el 25 de novembre a la lluita contra la violència de gènere, en record a les Miralba. Finalment,
La iniciativa de dedicar el 25 de noviembre a esta lucha había tenido su
origen algunos años antes, concretamente en 1981, durante el Primer
Encuentro Feminista de Latinoamérica, celebrado en Bogotá.
Finalment, al 1999, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 25 de novembre com Dia Internacional per l'eliminació de la violència contra les dones, ja sigui en forma de violència domèstica, violacions, mutilacions genitals, etc.
Gràcies, Forges!
La lluita contra aquest xacra ha de ser diària, però aprofitem aquest dia per fer-ne un recordatori especial i ho fem amb diverses imatges que hem cercat a Facebook.
Castellers de Vilafranca (XXIV Concurs de Castells de Tarragona) Foto: La Vanguardia
Avui, 15 d'octubre, se celebra el Blog Action Day, amb la participació de centenars de blocs de 108 països i 43 idiomes diferents. Es tracta d'un esdeveniment anual que uneix a les persones de tot el món que vulguin escriure en el seu blog sobre un mateix tema. Aquest any el tema escollit és el poder del nosaltres (the power of we).
No és el primer cop que EL MIRADOR DE LES DONES participa en el Blog Action Day. El 2010 ho va fer sobre el tema de l'aigua. El post és titulava El Blog Day Action, l'aigua i els hotels.
Els castellers o el poder del nosaltres
Crec que els Castell són una plasmació exemplar i molt visual del poder del nosaltres. La construcció de les torres humanes, Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, posen de manifest la necessitat del treball en equip i de l'esforç comú per assolir un objectiu i són una expressió de l'esperit de superació individual i col·lectiva, la tolerància, la
solidaritat i la integració de persones de totes les edats, condicions i
capacitats sota un mateix projecte.
En els Castells, una de les manifestacions culturals més genuïnes i universals de Catalunya, tothom és necessari perquè tothom pot aportar-hi alguna cosa. Els resultats són espectaculars i emocionant.
Per saber més del món casteller us recomano aquest vídeo
.jpg)
.jpg)
Entrades
